CITAS: PABLO PICASSO

"La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando"

TAPES: L'ANXOVETA

L'anxoveta

Carrer Sant Domènec 14-16 Barcelona, 

Fontana L3

+34 934 15 92 23

 A Gràcia molt a prop de la plaça Vila de Gràcia vam trobar un petit local que destaca pel seu  bon servei (la veritat és que són encantadors), la bona cuina i un preu-qualitat de mercat.

És un local d’un ambient agradable, amb una decoració moderna i amb caliu  però molt funcional i amb un espai molt ben aprofitat.

Les tapes que van escollir aquesta vegada excel.lents: unes croquetes de xipirons,  bunyols de bacallà, les braves que eren molt braves (picants i molt ben fetes, a incloure dintre del rànquing de les millors patates), olives i pebrotets i tot això acompanyat d’un vi blanc de l’Empordà, ben fresc.

Ha estat una troballa ocasional fantàstica i que segurament repetirem per  completar el coneixement de la carta i gaudir del plaer d’unes molt bones tapes.

Recordar que aquesta setmana i fins al dia 19 de maig es du a terme el “Quintotapa.cat” de L’Hospitalet i Cornellà i que l’oferta és molt variada, aquí anotada la pàgina web  www.quintotapa.cat

Potser ens trobem per allà.

IT DANSA AL MERCAT DE LES FLORS

Dansa i arts en moviment
Mercat de les Flors
04/05/2013
20.30h

Ineludible l’espectacle de l’IT Dansa, primer per que les coreografies sempre són encertades, i segon, plenes de vitalisme gràcies a uns  joves ballarins i futurs professionals que s’entreguen en cos i ànima.

En aquesta ocasió destacar dues peces In Memoriam amb una magistral Melánie Suchel (espero no equivocar-me) l’expressivitat màxima dalt de l’escenari que ens transporta al món de les emocions i la peça final WHIM a on tota la companyia a través d’una representació fresca i divertida d’escenes reals de la vida mateixa, una presentació dels components molt original i una motivació extrema ens demostren que la dansa es complementa perfectament amb altres categories i que els joves valors tenen molt a dir.

Hi havien nervis, precipitacions i una mica de descoordinació (però les ganes de ballar van tornar a aparèixer), però això és normal i assumible quan gaudeixes d’un espectacle que tant de bo ho tinguessin a nivell internacional. 

Felicitats.

PIEDRA DE CARNE: ORIGEN

Trabajo terminado. La verdad es que he disfrutado dibujando, utilizando el gouache y descubriendo todas sus posibilidades, eso sí, muy bien asesorado (gracias) y peleándome un rato largo con los niños de la fuente que se quedaron petrificados para la posteridad.
Quien lo iba a decir que un instante en St. Paul de Vence, una foto de aquellas que tiras en un rincón mágico, me llevara a este dibujo.

CLÀSSICA: FRANZ SCHUBERT

El mes passat em vaig saltar aquest secció per això ara m'anticipo al pas dels dies inexorable i us deixo amb una peça d'aquelles per oblidar-se de tot i estirar-se a sobre de l'herba per escoltar-la a tot volum.
Meravellós i encissador piano.

EXPOSICIÓ WATT. NÚRIA BALCELLS

Museu Marítim de Barcelona
del 19/04 al 7/07/2013
10.00h-20.00h

No es podia trobar millor espai que el propi Museu Marítim per acollir aquest mostra  que ens parla d'un vaixell, d'una troballa oblidada, d'una maqueta de l'avi de l'artista que l'ha portada a crear tota una sèrie d'obres al voltant d'aquest sentiment produit.
Collages de mar, que ens transporten als nostres propis records, a les nostres famílies, que esdevenen un conjunt de colors i formes vius i en moviment. Carregues informatives d'altres temps sobre tela.
Una técnica personal i innovadora que neix darrera d'un gran treball.
Un plaer aquesta segona oportunitat de veure l'exposició.



 

IMATGE DE LA SETMANA

Un rincón para los recuerdos.

MÚSICA PARA UN ABRIL DE CUENTO: BLAUMUT

Fa poc temps que els escolto, aquest nou grup català que retroba algun dels sons perduts, que em transporta a un estiu de costa o a una carretera prop del mar.
Amb el seu primer disc "El turista" aterren al panorama musical i el video és també molt original.
Una cançó per tancar un mes de camins i llibres que s'acaba.

MÚSICA: QUARTET TO THREE

LaFutura
cr. Roser,60 (BCN)
27/04/2013
21.30 h

La música continúa siendo uno de los motores de mi vida, creo que siempre la he llevado incorporada de serie en mi organigrama neuronal y la verdad no hay día que no la escuche. El sábado me lleve a mi amigo Charlie (un experto musical y batería) a un concierto en LaFutura. Un concierto que quiero destacar por el ambiente de petit comité y la frescura de los músicos. Cuántas veces se puede disfrutar de cuatro buenos músicos y que a la vez te transporten a un espacio ideal.
Quartet to Three mezcla de Free, grunge, pop y un poquito de jazz (Mauro Paganini: guitarra,Feliciano Garcia: saxo tenor, Claudio Infierno: bajo y Igor Binsbergen: batería)  nos ofrecieron  una serie de temas para no pensar, para relajarse, para disfrutar del momento y gozar de la música en esencia pura.
Un concierto experimental y de fusión trabajado.

POESÍA: ALBA GONZÁLEZ

Tengo que darle las gracias al Comandante Frattarola por pasarme el sabádo un libro de poemas de una mujer totalmente desconocida para mi, la nueva poética que se instaura con fuerza y que es digna de mención en este espacio que mes a mes se cruza con las palabras y los versos.
Continuaremos como siempre investigando en este campo.


Anárquica distribución de elementos

Una autobiografía es la suma de las mentiras que se pueden contar.
Yo soy tres elementos en desorden:

la niña participando en pruebas de cross,
sin poder dar marcha atrás, saltar la cinta, detener el paso;
la niña que odia el deporte porque en él no se puede perder

la adolescente acomplejada por no ser bonita,
lista sí, pero con las piernas demasiado grandes;
piernas que ni siquiera me sirvieron para correr

la mujer (joven, oscura) que aún fuma a escondidas,
elige los libros que quiere leer, la forma de abrocharse las camisas, la barra de labios;
las agujas del reloj decidiendo por ella sus pasos inseguros.

Mi autobiografía es la suma de las veces que mentí,
las que lloré,
las traiciones y soledades que vi a mis pies,
que regué en silencio.

Mi autobiografía es un fracaso inicial, la certeza de la muerte.
Asumir el absurdo para ver
los estragos que en vosotros causa la esperanza.

De La urbanidad del ladrón