MÚSICA PARA UN DICIEMBRE DE DESPEDIDA

Bueno, llego el momento de despedirse indefinidamente por el momento de homeless, me he quedado sin palabras y que es un redactor/comentarista/escritor/cronista  sin ese elemento tan vital para aquellos que las respiramos.
Porque cuando lo que intentas crear ya no te motiva, ni tan sólo consigues que se convierta en algo sorprendente e innovador o creativo, o en un pequeño  lugar donde reunir emociones hay que cambiar de rumbo.
El momento de cerrar este blog, de acabar un ciclo, de pernoctar en otros ambientes y buscar, investigar y sobretodo trabajar, chambear.
No me quiero marchar sin dar las gracias a todos los que pasaron por aquí algún día y a los que de alguna manera he podido hacer felices o han leído un poco de todo lo que he ido escribiendo. A aquellos que me han ayudado de muchas maneras y que he ido conociendo en esta andadura diría de casi 7 años. A todos por lo mucho que he aprendido.
Pero si quiero dejar mi última recomendación musical. Hace años cerré un año también con un tema de Vetusta Morla (siempre con el permiso del grande Quique) y hoy quiero repetir con una canción que me encanta y que me trae muy buenos recuerdos y momentos a la memoria.
La mejor manera de marcharse.
Nos vemos quizás algún día.
Gracias.

MÚSICA PARA UN OCTUBRE VERANIEGO: LEIVA

Es bueno a veces sentir vertigo, ese airecillo que te arrastra  y que te hace sentir más vivo. Como el sonido del afilador esta tarde en la calle Muntaner,  el chico que sale del metro con un libro de Nabokov abierto  o la lectura de la inacabada "Demonios Familiares" de Ana Mª Matute que me ha dejado totalmente enganchada a su mundo.
Sentarse al filo de un abismo y ser espectador silencioso.
Ese vertigo que te impide bajar las escaleras de tres en tres pero te lanza de golpe contra la vida.

EL RACÓ DEL LECTOR

DAVID CANTERO/ EL VIAJE DE TANAKA

Últimas lecturas de verano para desintoxicar un poco el esquema de solemnidad y finalidad objetiva del placer en si que es leer.

Esta fábula nos adentra en el mundo de Tanaka una mujer que busca su camino y se enfrenta a la vida para demostrarse hasta que punto es insostenible hasta ahora su existencia.

Un lenguaje sencillo, cotidiano y una historia previsible sin ir más allá pero refrescante y lleno de ilusión.

JOSÉ LUIS SAMPEDRO/ SALA DE ESPERA

Dentro de ya adaptada moda de publicar obras póstumas nos encontramos este pequeño texto que nos acerca a este gran autor de una manera reflexiva e introspectiva y que nos reencuentra con este personaje humano, escritor de tantas historias y que no ha llevado a diversos ambientes desde sus páginas.

Sus palabras, con su delicada forma de entretejer tramas, nos habla de sus últimos pensamientos y nos da una lección de esfuerzo, voluntad y trabajo. Su mundo era la escritura.

Una bonita manera de despedirse.

CARE SANTOS/ DESIG DE XOCOLATA

Vaig quedar totalment impactada per la primera història d’aquest llibre, que em va revelar una autora plena de recursos, amb un vocabulari fascinant i que havia creat un

relat ben estructurat.

A la segona i tercera història tot i fer un canvi de veu correcta i que la recreació de les époques era molt realista, la intensitat narrativa va decaient fins que es desinfla una mica.

Tot s’ha de dir l’originalitat del tema, el tractament i l’acció ens retrobem amb la xocolata més enllà d’un plaer culinari, un desig literari.

XUAN BELLO/ HESTORIA UNIVERSAL DE PANICEIROS 

Fa uns dies una col.lega veient que havia estat per Terra Àstur em va deixar un llibre d’un autor asturià que habitualment escriu en bable, però ella havia aconseguit una traducció en llengua catalana.

La veritat és que m’ha descobert un autor pragmàtic i d’una literatura de qualitat, que ens mostra la història del seu lloc de naixença: Paniceiros i ens endinsa en el món dels seus records, de la gent, de les tradicions, dels costums i dels fantasmes d’aquestes contrades. Es com torna a retrobar-se amb els paratges visitats a l’estiu passat però amb un sentiment, una vivència i una manera de veure el passat i el futur que et fan reaccionar davant d’unes opinions molt encertades sobre l’home i tot allò que ens envolta.

MARCELO LAUGELLI Y SU "BIOGRAFÍA" EN LAFUTURA

LafuturA

Cr. Roser, 60

Poble Sec

Barcelona

Hasta el  22 de noviembre

Primera exposición individual  de este artista con armazón de arquitecto y LaFuturA, como no podía ser de otro modo, el mejor lugar para ver colgada su obra y disfrutarla.

Conozco poco de su terreno personal, sólo alguna anécdota autobiográfica sobre experiencias con su abuelo y que salió de su país hace ya unos cuantos años para aterrizar en BCN y crecer.

Pero su trabajo y su personalidad no dejan indiferente, es otro de esos personajes que se te cruzan en el camino y del cuál hay mucho que aprender.

Biografía, un compedio de momentos que uno aloja en la memoria de otro tiempo y que marcan el trabajo personal. El referente al que uno se aferra para capturar las miradas de aquellos que buscan en el fondo un improvisado lugar donde interpretar una vida.

Diecinueve lienzos, diecinueve excusas o heridas, diecinueve motivos para enfrentarse al no-yo actual.

XUAN BELLO

"La veritat també s’inventa: la vida, es miri per on es miri, és sempre una mentida més o menys ben explicada"

IMATGE DE LA SETMANA

Como no echar de menos este lugar.

TAPES: BAR BITACORA

Bar Bitacora

Cr/Balboa, 1

De 10.00 h a 24.00 h

La Barceloneta

Retornem a La Barceloneta  en aquest estiu d’octubre que no s’acaba per gaudir d’aquell agradable ambient de barri a prop del mar (encara que aquest any sacsejat per els esdeveniments dels turistes no es pugui dir el mateix)

I provem les tapes d’un altre clàssic de la zona.

La veritat el local té una estética anys 70 que fa que en un primer moment et vegis enrera en el temps lluny d’aquesta moda estética, però tant el servei com les tapes queden molt ben situades en el meu ranking personal de les millors.

L’única pega que li vaig trobar el calor al local, es passa una mica malament quan vols gaudir d’un bon menjar i el calor és agobiant, la sensació de voler marxar acompanya el tast.

Haig de dir que el local disposa de terrassa però s’ha de fer reserva anticipada i potser això s’hauria de provar per no treure conclusions precipitades.

No tindré gaire en compte el tema, s’ha de dir que les tapes que vam assaborir eren de luxe: una truita de patates sensacional, pollastre a la vinagreta boníssim, xoriçets amb padrons molt ben condimentats, un tast de formatge correcte, olives, pa amb tomàquet excepcional, seitons i unes croquetes (d’espinacs i bacallà) d’aquelles de l’àvia per llepar-se els dits. Preu-qualitat excel.lent.

MORRISSEY AL SANT JORDI CLUB

10/10/2014

Sant Jordi Club

Barcelona

21.30 h

L’ambient internacional s’olorava i es sentia anant cap al concert. Entrant al Sant Jordi Club ens esperava una projecció d’imatges com antesala de l’aparició de sir Morrissey que ens evidenciaven els seus gustos antitaurins, musicals i de humor amb un potentíssim potencial d’impacte de masses.

Però jo vull parlar de música i de l’excel.lent però curt concert (1h 29’) que el mestre Morrissey ens va oferir la nit del divendres i que serà per recordar, tant per la seva qualitat de veu, la seva presència provocadora i carismàtica que omplena l’escenari, la superbanda liderada per Boz Boorer que portava, felicitar al bateria (Matt Walker)  i les escenes visuals que va acompanyar la nit (tot s’ha de dir em va semblar massa fort el video sobre el tema Meat is Murder i que em va produir certa angoixa a meitat del concert).

Fent un repás del seu últim disc amb: World Peace is none of your Business” però reprenent la seva etapa “The Smiths”, el primer tema de la nit “The Queen is Dead” demolidor, la millor manera d’escalfar motors, seguida de “The Bullfighter Dies” , “Kiss me a lot”, “Certain people I know”, “How soon is Now?” entre d’altres.

Moments estelars amb les cançons “Trouble loves me”, “Istanbul”, “Im not a man”. Una felicitació al grup Green Day per la seva entrada al Saló de la Fama del Rock que encara ens el fa reconèixer com a més cavaller de la música.

Moment de descans per canvi de vestuari.

I per finalitzar l’esperada i aclamada “Everyday is like Sunday” jo crec que molts hauriem sortit decepcionats si no la haguessin tocat.

Moment culminant del concert amb tothom saltant, ballant i cantant, aquesta cançó té un significat molt especial per a mi.

Espero que els meus companys de concert gaudissin tant com jo d’aquest petit moment i de la nit.

Morrissey aprovat amb nota.

IMATGE DE LA SETMANA

Su "Café de la Juventud Perdida" me fascinó. Nuevo Premio Nobel de Literatura 2014.

SUNSET PARK AL TEATRE GAUDí

Sunset Park

Teatre Gaudí Barcelona

Fins al 12 d'octubre

Direcció i adaptació  Ivan Padilla

Amb  Ramon Bonvehí, Maria Clausó, Lara Diez, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Bárbara Roig, Francesca Vadell

Música  Cels Campos

Teatre de reflexió sobre la situació dels joves i el món actual, temàtica social que ens ha de tocar la fibra sensible per valorar com està canviant el panorama.

Una gran aposta aquesta bona i valenta adaptació del llibre de Paul Auster, que ens presenta la companyia Retret al Teatre Gaudí.

Teatre com el d’abans, sense pretensions tecnològiques, música en directe i un únic espai molt ben trobat que ens proposa diferents escenes lliures també a la imaginació de cadascun dels espectadors.

Quatre universos okupant el que ells anomenen casa seva, un nucli al qual s’amaguen quatre projectes de futur atemorits per la seva propia experiència vital.

Ja des de les primeres frases del protagonista podem detectar la intensitat del que ens planteja el text.

Tot s’ha de dir, la sinceritat que em porta pel mal camí, pero els hi falta una mica de rodatge encara que jo crec que un ésser aliè (sense esforç ni treball) no pot posar-se mai a la pell del que surt a l’escenari i criticar obertament.

Una grata experiència que desitjo arribi a conquerir a un públic que no es quedarà de braços creuats.

MUSICA PER A UN SETEMBRE MANDRÓS: COQUE MALLA

La veritat és que aquest setembre no ha donat gaire de si en entrades, esperem arribar amb més piles a l'octubre.
De moment una cançó d'un cantant i compositor que es fantàstic per escoltar al cotxe i reflexionar, passant per un paisatge desértic, silenciós i atapeït de records.
Un video a més molt original, espero que us agradi i arribeu "hasta el final"

TIERRA ASTUR

La verdad es que esta crónica llega con un mes de retraso, quizás este año me ha costado reincorporarme a la vida del trabajador  activo un poco más de lo que me esperaba y retomar mis historias en el blog que tenía muy abandonadas. No hay propósitos para esta vuelta al cole, no vale la pena argumentar cosas que no haré o sueños que no alcanzaré, no vale  la pena perder este precioso tiempo, vivir cada minuto y trabajar al máximo sin parar.

Junto a la Escalerona de Xixón comienza esta ruta por tierras Astur que nos devuelve a épocas de conquistadores, de reyes y historias de gentes han habitado estas tierras y han convivido con ese mar.

El cielo nos recibe a oscuras y la bajamar nos descubre una inmensa playa de San Fernando que sólo es transitada por los más arduos xixoneses  y por los aprendices de caballeros de las olas que se atreven con los 14 grados.

Esta ciudad que parece vivir anclada en un tiempo en que el esplendor de sus veranos la convirtió en un reducto de los acalorados habitantes de otras zonas que no gozaban de los tranquilos y frescos días del Norte.

Pero no por eso ha perdido su encanto. Pasear por Cimadevilla y encontrarse con el Elogio del Horizonte que se levanta en un lugar privilegiado o descender por las pequeñas calles para acabar entre la modernidad del rincón del postal del puerto deportivo o la grandiosidad de la plaza del Marqués con ese impactante Palacio de Revillagigedo.

El día siguiente se vuelve a cruzar con mis pasos el Camino de Santiago y me emociono viendo llegar a la Catedral de Uviéu a los primeros caminantes de la mañana.

Me aproximo al extremo de la plaza para disfrutar de la escultura de la Regenta y recordar a Leopoldo Alas Clarín, tras saludar al viajero de bronce de la Plaza Porlier. Una ruta de esculturas de varios artistas que llena de simbolismos y de elementos vivos la visita a la ciudad.

Comer en Sidrería Miguel:  https://es-es.facebook.com/SidreriaMiguel , compartir un cachopo de excepción,  plato de la gastronomía asturiana por excelencia preparado con los mejores ingredientes y los mimos de una buena cocinera.

Por la tarde, ruta de Prerrománicas y al anochecer paseo por el Parque de San Francisco con el fondo musical de concierto de solista brasileña que se divisa dentro del bosque junto a no menos de un centenar de oyentes encantados.

Otros días pasarse también por Bueño para contemplar el  fascinante museo al aire libre de Hórreos (casi 100) que tiene la población, empaparse con la tradición.

Recorrerse la costa hasta llegar a Llanes o colarse en una casa de Indianos en Colombres para viajar con tantos aquellos que se fueron a buscar mejor suerte, o acercarse al museo de la Sidra para degustar un culin de este arte del beber.

Tras estos días llegaron rutas de montaña (Somiedo, Picos de Europa, Covadonga) y bici para cuidar el alma y redimirla entre estos paisajes de cumbres y rocas vestidas de niebla matinal con toques de pobladores antiguos y ganaderías que campan en su paraíso a casi 2000 m

Y es en estos parajes de mochila, botas y silencio que uno se siente en la gloria, caminando con un mismo y reflexionando sobre lo ocurrido, tratando de olvidarse de todo lo pasado y dejándose llevar sin lastres, relojes ni artilugios que aprisionen esos momentos.

Lagos, collados, desfiladeros, descensos, sendas, carenas, percepciones de la vuelta a la vida sin el atosigamiento exhaustivo de las ciudades.

Bajar hasta Cangas de Onís para reponer fuerzas en la Sifonería  www.lasifoneria.net, no querría olvidarme de mencionar este lugar y que nos sorprendió muy gratamente.

Al regresar parada obligada para pasear por La Concha a 24 horas de incorporarme al trabajo es un placer, un desayuno en Oiartzun detrás del Ayuntamiento de Donostia.

Un espejismo que espero dure en mi memoria unos cuántos días para no intoxicarme con la vuelta irremediable en segundos.

PERSONATGES INSUSTITUIBLES

Em va ensenyar a estimar els llibres i em va descobrir el màgic món de les biblioteques i aquest és el meu homenatge.

TANCAT PER VACANCES

MÚSICA PER A UN JULIOL FULMINAT: EELS

S'acaba el mes de juliol sense ni tant sols recordar que n'he fet. He tingut el blog molt abandonat i les entrades son pèssimes. Potser massa temps pendent d'intentar transmetre coses que no he aconseguit ni apropar-me una mica a la meva intenció.
Però això sí, no podia faltar una bona cançó per oblidar-se de tot i baixar la persiana de moment o potser definitivament. Estic cansada.
Espero que us agradi. Bon estiu.

TAPES: CAN ROS

Can Ros
Roger de Flor, 303 (Travessera de Gràcia-Plaça Joanic)
Últimes tapes abans de començar les vacances de blog fins setembre. Aquest cop ens hem apropat a Gràcia, a un local crec bastant típic de la zona  i amb un bon servei, d'aquell que recordes sempre.
La veritat és que l'espai és molt confortable i acollidor. L'assortiment de tapes és bastant bo (tapes fredes i calentes, una bona truita de patates...) i la relació preu/qualitat correcta.
Per aquesta ocasió vam provar aquesta bona tortilla, croquetes, unes anxoves, pa amb tomàquet i pinxo moruno. S'ha de dir que vam anar dilluns i tard i l'assortit ja estava una mica justet (culpa nostre) però vam prometre tornar un dijous o divendres per fer un tastet més ampli.

LECTURES D'ESTIU

DIARIO DE UNA GOLONDRINA
Amélie Nothomb

Primera incursión en el mundo de Amélie Nothomb  y quizás no es su mejor novela para valor su estilo y calidad literaria. Me habían hablado muy bien de ella pero no encontraba ocasión para leer algo.
Un protagonista muy interesante, con esa dualidad, con esa facilidad para convertirse en otro ser más allá de lo que se vive, aunque mostrando  una mentalidad crítica. Un punto de mira diferente sobre la dimensión humana y su contenido pero a la vez en un continente muy llano y cercano al lector.
De todas maneras seguiré investigando sobre esta autora.
Lo bueno de la lectura, una conclusión sobre una duda que me da otra visión sobre mi tema pendiente.


PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
MARTA ROJALS

Una lectura refrescant, que enganxa. Un altra punt que influeix per ficar-me tant en el llibre, els records pertanyen a la meva época i això fa que la història encara sigui més creible encara que no sigui el mateix lloc, un temps sense internet, ni ordinadors, només un poble i uns fets que marquen el pas de la infantessa a la joventut i com arribant a ésser adult modifiquen encara d'alguna manera el present i que s'han de deixar enrera.
Un altre meravella del llibre, l'utilització del dialecte (perdoneu-me si no utilitzo la paraula exacte), aquesta manera d'expressió que ens enriqueix amb terminologia i que ens determina a l'hora de conèixer el territori que ens envolta. Amb un llenguatge fascinant, potser una interconnexió entre la protagonista i l'escriptora més enllà del paper que li dóna una força especial.


EL JOVEN VENDEDOR Y EL ESTILO DE VIDA FLUIDO
FERNANDO SAN BASILIO

Siempre acabo volviendo a Impedimenta, me encanta disfrutar de una buena edición, de un buen papel, de ese olor característico de los libros de calidad (si he dicho olor). A estudiar esas fantásticas ilustraciones.
Y esta vez sin más, un espacio la Vaguada en Madrid, un protagonista Israel y una manera de ver la vida intentado ser y hacer lo que uno quisiera en realidad, quizás motivado por el papel de anti-heroe, ese papel de repulsivo del sistema, que a veces nos hubiera gustado o nos veamos capaces de copiar de vez en cuando.
No puedo hacer una gran valoración, no es una novela transcendental, irónica y con un punto fino de costumbrismo, quizás lectura de un espacio y un tiempo determinado pero tendremos que seguir investigando sobre el autor.

LAFUTURA. EL QUE HEM VIST

Fins al dia 2 d'agost
c/Roser,60
Barcelona
www.lafutura.es

Una nova edició d’il.lustradors convidats a LaFutura dins de les festes del Poble Sec. Una nova intervenció sobre les parets d’aquesta associació d’artistes que busquen el coneixement de noves maneres de treballar dins de l’art.

Durant uns dies tots aquells que voliem veure el procés creatiu ens hem pogut apropar a LaFutura i viure´l en directe.

Dissabte, ja va quedar inaugurada l’exposició amb els treballs acabats. Un plaer passejar-se i veure les diferents opcions, maneres de fer i gaudir d’un espai de creació a on un es pot imaginar o intentar imaginar mil.lers d’històries, cents de personatges i la bona voluntat de mostrar les seves il.lustracions, els seus móns al públic en general.

Una visita imprescindible.

CIRC AL GREC: BEYOND

Circa
Beyond
Mercat de les Flors
25/07/2014
21.30 h

Hi han espectacles que no necessiten  una història super estructurada per arribar a l’ànima de la gent i produir un somriure. Hi han espectacles que no requereixen d’una escenografia a gran escala per fer-los elegants i màgics.

Aquesta companyia australiana ens ho ha demostrat amb el seu treball i esforç.

Això, ho vam viure aquest passat cap de setmana al mercat de les Flors a on la companyia Circa, ens ha presentat el seu  “Beyond”

Set acrobates amb una tècnica excel.lent que ens han transportat a un món d’evasió i surrealisme, que  ens han encissat amb la perxa xinesa, les tel.les, acrobàcies a terra amb joc de cadires, trapezi, caps de conill gegants, elàstics i una mica d’humor del bo.

Perque aquesta disciplina a vegades una mica abandonada a les nostres terres ens aporta quelcom més d’il.lusió a  les nostres vides.

Vuitanta minuts d'emocions.

MÚSICA PER A UN MES DE JUNY VIATGER

A aquest artista el vaig conèixer mitjançant un videoclip al MTV l'agost passat quan viatjava per Itàlia i fa poc el vaig veure en directe. La seva força i la seva veu serveixen per tancar aquest mes de juny de manera molt emotiva.

EXPOSICIONS VARIADES AL MMB

Josep Albertí

De tant en tant el MMB (Museu Marítim de Barcelona) al seu hall realitza exposicions sobre artistes de la terra i temes relacionats amb el mar o relacionat. Aquest cop ha estat l’artista Josep Albertí que ha gaudit d’aquest espai incomparable i ens mostra les seves obres que es mouen entre l’impressionisme i acaben tocant de ple l’expressionisme.

Un bon exemple de l’evolució cap els nous corrents dels artistes catalans. Una mirada també a alguns llocs de costa desconeguts des de l’especial punt de vista de l’artista.

L'ANTÁRTIDA: LA VIDA AL LÍMIT

Quizás me he sentido defraudada por la exposición montada sobre paneles (muy visual) y con poco soporte tanto físico como de explicación más exhaustiva de las actividades sobre las expediciones.

Quizás se trataba de un proyecto más ilustrador y no tanto científico pero de todas maneras siempre me ha llamado la atención este tipo de trabajo, las condiciones de vida, lo que puede llegar a reportar en el conocimiento del tiempo futuro y de la evolución de las especies.

A la espera de una segunda parte.

TANDEM DE TEATRO

ELS DIES FELIÇOS
13 de juny

Teatre Lliure

20.30 h

 Tot un encert escollir aquesta obra per a descobrir una Emma Vilarasau en un paper magistral. Un treball en que la importància d’una bona expressió corporal i la immobilitat de la protagonista fan difícil mantenir l’atenció de l’espectador durant l’hora i mitja d’espectacle. Un registre desconegut per a mi d’aquesta actriu i que m’ha donat una visió més amplia i diferent del seu treball, un gir en la concepció que m’havia fet.

I el text de Samuel Beckett, no menys interessant, un contingut que ens fa reflexionar i que ens transporta a una situación difícil, potser ens plantegem que ens passaria en la mateixa situació i com ho portariem i que és el veritable important en el dia a dia, que ens fa gaudir l’existència, totes aquelles petites coses.

Però com diu Sergi Berbe, el seu director, a la presentació de l’obra el millor és oblidar tot i submergir-se en aquest món, en aquest desert, deixar-se envaïr per aquest personatge, la Winnie i tots els seus recursos, des de la seva desoladora supervivencia.

Un bon treball d’escenografia de l’equip artístic i técnic.

I una manera diferent de mirar el que tenim més aprop del que pensem.

EL HIJO DEL ACORDEONISTA

Teatre Lliure

14 de juny

21.00 H

Tanttaka Teatroa

Adaptación del libro de Bernardo Atxaga, Soinujolearen semea. La historia de dos amigos, Joseba y David (el hijo del acordeonista), marcada por una etapa convulsa en el País Vasco, que lleva al protagonista a exiliarse a California.

Emocionante de principio a fin, la narración, la excelente interpretación de los actores, la historia, el papel siempre presente del acordeón, desde su sonido (esa música maravillosa), su utilización en la escenografía, una escenografía moderna y con un criterio que deja mucho a la imaginación, que se agradece. Una hora y media que deja un buen sabor de boca, a pesar de la dureza del tema pero que en ningún momento uno se puede desentender, desenganchar de los acontecimientos en el escenario.

No voy a desvelar la trama en si porque creo que leer este libro debe ser excepcional y invito a todos los que tengan ganas a pasarse por sus páginas.

De lo mejor que he visto en el Lliure, un fin de temporada 2013-14 de 10.

IMATGE DE LA SETMANA

Me hubiera encantado llegar a conocerla,  hablar con ella de literatura y de cuentos, pero se ha quedado en el tintero. Este año voy perdiendo a mis preferidos literarios y ya van dos.

La encontraron escribiendo y que mejor manera  que agotar la existencia haciendo lo que a uno más le gusta. Escribir quizás su último libro. Gracias por tantos momentos mágicos querida Ana Mª.

JOHN NEWMAN AL FESTIVAL DE PEDRALBES

FESTIVAL DE PEDRALBES
16 de juny
22.00 h

Primera incursió en el curiós Festival de Pedralbes, amb zona lounge, actuació del teloner Joan Dausà, zona VIP, uns jardins excepcionals, organització de 10 i un artista que ho va donar tot a l'escenari: John Newman. 

En el seu primer concert a Catalunya, presentant el dia del seu aniversari el seu primer treball "Tribute"
La seva mare ja de ben petit li va traspassar l'amor per la música amb les seves tardes de motown i ell li va afegir una mica de house, rock i una veu extraordinària que fan de la combinació un talent emergent que dirà molt els propers anys.
El concert va ser apoteòsic i tot i una falla técnica cap al final, John Newman no va deixar de ballar i moure's per l'escenari demostrant que es va quedar sorprés amb la resposta de Barcelona i que la nit era especial.
Cançons com: Tribute, Try, Cheating, Losing Sleep, Goodnight Goodbye, Out of My Head, Day One, Gold Dust,Not Giving In,  Love Me Again  com a final d'un gran concert.

ÀSIA AL PLAT: SIZZLE

Avui obro una nova secció de posts sobre cuines del món que es poden gaudir a Barcelona i per complementar la de Tapes.

Creu Coberta, 105  

93.119.11.08

La nostra primera sortida ha estat a un nou local a Sants de menjar asiàtic que combina la fórmula Wok amb el Sizzle. La veritat és que ens ha sorprés molt trobar-nos amb un petit local elegant, amb una decoració agradable però occidental (el seu propietari el Raúl ens comenta que encara no està del tot enllestit) i pel que fa al tipus de menjar boníssim i amb uns ingredients super naturals i frescos.
Les recomanacions sobre que tastar, com combinar i la preparació en directe i visible al públic dels plats, fa que l'experiència hagi aprovat amb nota.
Vam provar un Sizzle de pollastre amb salsa de curry i un Wok de vedella amb salsa Teriyaki.
Potser com a petit detall convindria afegir una carta de vins i incrementar la varietat de cerveses.
Repetirem aviat.