No sé que hago aquí, en este mundo virtual.Quizás un reto. sólo me puedo definir como un ser en constante movimiento, callejeando por la vida.¿A dónde me llevará? Tampoco lo sé.Pero ya lo acabaré descubriendo.
viernes, 29 de julio de 2011
MÁRAI I PLA AL PALAU ROBERT
Continuem amb les exposicions sobre escriptors que diferents referents organitzen a Barcelona.
Josep Pla
Les ciutats europees
Sándor Márai
Ahir va tocar Palau Robert i dues petites exposicions, dos homenatges a dos homes i escriptors que han marcat el desenvolupament de dos pensaments: l’hongarès i el català.
A l’exposició d’en Sándor Márai ens passsegem per un repàs de la seva vida des de la seva Kassa natal fins al seu últim lloc de peregrinatge a on va morir: San Diego. En Sándor Márai va ser un home que va tenir una estreta relació amb les manifestacions de la llengua hongaresa i es va convertir en un peregrí (refugiat polític) dintre d una realitat que no s´acostava gaire al seu sentiment envers l’home, els seus valors i el seu país. La seva estada a París va impactar la seva carrera d’escriptor però com a home conscient de la nostra aportació al món, del que veritablement representen (cendra i pols) va decidir afrontar la seva manera de viure i la seva mort des de la perspectiva més honesta.
Les ciutats europees de Josep Pla
Josep Pla
Les ciutats europees
Sándor Márai
Ahir va tocar Palau Robert i dues petites exposicions, dos homenatges a dos homes i escriptors que han marcat el desenvolupament de dos pensaments: l’hongarès i el català.
El video que es pot veure és un complement efectiu i boníssim per al coneixement d’aquest personatge.
Un altre viatger incansable del seu temps que va saber captar i definir cadascun dels llocs escollits com a parades o visites existencials de la seva formació com a persona i escriptor.
Qui millor per destacar amb la seva narrativa-crónica els personatges, les planes, les muntanyes, les ciutats, les interrelacions de l’entorn i el component humà.
Un català que torna a casa per desbaratar-nos el pensament. Per què si no, compta amb l’observació elegant i sensible que modifica el panorama recopilatori i inventiu de tots aquells que han nascut per explicar-nos històries, històries que no podrem oblidar, històries i llocs que determinen l’evolució col.lectiva.
Sense deixar de banda el seu Empordà nadiu, tots els seus punts de vista, es podien extrapolar a l’experiència actual, al contemporani actiu, per què tot el que ens va voler ensenyar resta viu i aplicable a les nostres pròpies vides.
Un recorregut per les ciutats que perpetuen els seus pasos.

JULIOL: MÚSICA PER A BALLAR FINS A LA MATINADA
Carlos Jean- Lead the way
Música d'estiu, de tapes, de festa, de moltes hores sense dormir per viure al màxim, per gaudir dels amics, per viatjar, per descansar, per tancar etapes, per redescobrir passions oblidades, per llegir molt...
Música d'estiu, de tapes, de festa, de moltes hores sense dormir per viure al màxim, per gaudir dels amics, per viatjar, per descansar, per tancar etapes, per redescobrir passions oblidades, per llegir molt...
sábado, 23 de julio de 2011
TEATRE: TODOS ERAN MIS HIJOS
Teatre Poliorama
21.30 h
Que voy a decir de un texto de Arthur Miller, de una adaptación y de una interpretación más que correcta (destacar a Gloria Muñoz y Carlos Hipólito) y de una escenografia bien encontrada. Pues que estos 95 minutos de preguntas, de respuestas controladas, de traiciones, de mentiras, de silencios a medio tiempo y de supuesta historia de una EEUU que quiere demostrar al mundo que es un país que se responsabiliza de sus acciones y que es un gran lugar, no destaca aquí por el liderazgo de la verdad ante todo.
Un conflicto entre dos familias que estalla y que reencuentra a unos personajes que no se quieren enfrentar a unos hechos que marcaron sus vidas para siempre.
" A veces trato de acordarme del hombre que yo quería ser..."
21.30 h
Que voy a decir de un texto de Arthur Miller, de una adaptación y de una interpretación más que correcta (destacar a Gloria Muñoz y Carlos Hipólito) y de una escenografia bien encontrada. Pues que estos 95 minutos de preguntas, de respuestas controladas, de traiciones, de mentiras, de silencios a medio tiempo y de supuesta historia de una EEUU que quiere demostrar al mundo que es un país que se responsabiliza de sus acciones y que es un gran lugar, no destaca aquí por el liderazgo de la verdad ante todo.
Un conflicto entre dos familias que estalla y que reencuentra a unos personajes que no se quieren enfrentar a unos hechos que marcaron sus vidas para siempre.
" A veces trato de acordarme del hombre que yo quería ser..."
IMATGES DE LA SETMANA (2)
Perdoneu per repetir-me. La veritat és que visc sovint massa fora de la realitat i hi han fets, com, dels que m'he assebentat avui per la tarda, que en fan tocar molt el terra de sobte, com si em prenguessin la sang.
Per una banda el fanatisme i el terror (Oslo), espero que tothom que conegui algú de per allà, l'hagi pogut localitzar sa i estalvi i que aquests dos mals sons en poques hores, quedin com un testimoni de l'animalitat humana.
I dos, el poder de l'autodestrucció (ningú li va poder dir res..), en aquest cas edulcorat per l'éxit, que porta una altra mort als 27. Un nou mite: Amy Winehouse
Per una banda el fanatisme i el terror (Oslo), espero que tothom que conegui algú de per allà, l'hagi pogut localitzar sa i estalvi i que aquests dos mals sons en poques hores, quedin com un testimoni de l'animalitat humana.
I dos, el poder de l'autodestrucció (ningú li va poder dir res..), en aquest cas edulcorat per l'éxit, que porta una altra mort als 27. Un nou mite: Amy Winehouse
viernes, 22 de julio de 2011
IMATGE DE LA SETMANA
Un adéu a un dels millors pintors vius que ha sabut fer del cos, l'eina d'expressió més emocional de les misèries i vivències humanes. Fa uns anys van tenir la sort de gaudir la seva obra al Caixaforum de Barcelona.Un gran record.
Lucien Freud
Lucien Freud
miércoles, 20 de julio de 2011
TAPES: MORRO FI
MORRO FI
Consell de Cent 171 (xamfrà Comte Borrell)
Migdies:
de dimarts a diumenge d’11.30 a 15.30h.
Tarda-vespre:
de dilluns a dissabte de 18h a 23h.
Consell de Cent 171 (xamfrà Comte Borrell)
Migdies:
de dimarts a diumenge d’11.30 a 15.30h.
Tarda-vespre:
de dilluns a dissabte de 18h a 23h.
Una altra jornada de tapes per Barcelona encara que aquest cop una mica decepcionant per a aquells que ens agraden les tapes-tapes de tota la vida, aquelles tapes calentes amb gust de cuina de la estimada iaia.
Potser com es diu actualmente estem fora d’ona o de sintonia respecte als gusts de modernitat i el local de tapes fredes, sobretot de peix (encara que formatge de cabra excel.lent) es brinda més a una cosa ràpida que no pas a una trobada de taula ben parada.
El local és petitet, amb barres de marbre blanc, terra de fusta de pi gallec i sòcol de ferro negre, és lluminós, amb tamburets per seure-hi i una petita terrassa al carrer
No tinc per això res a dir per desmerèixer aquest local amb caliu, la presentació bona, l’ambient agradable, preus raonables i el servei correcte. Es podria dir que corrien per la barra moltes (masses) olives encara que acompanyades d’un bon Chardonnay fresquet blanc es feien encara més exquisites.
Un local per estar-hi una estoneta, gaudir dels amics i fer un bon vermut.
lunes, 18 de julio de 2011
RESOLUCIÓ DE L'ENIGMA DEL MES
Si senyor, com sempre ha encertat l'amic Juan An, es tracta del teatre Grec de Barcelona. El mal anomenat teatre (no és d'aquesta época) va ser construït l'any 1902 i va obrir les seves portes per a obres de teatre i altres espectacles l'any 1976.
Només s'utilitza a l'estiu.
Aquest era el meu petit homenatge al Festival del mateix nom.
Només s'utilitza a l'estiu.
Aquest era el meu petit homenatge al Festival del mateix nom.
sábado, 16 de julio de 2011
JUAN RULFO A LA FNAC ILLA
Por eso cuando llegué ayer por la noche, me encontré con un espacio desangelado, triste, ocupado por una serie de buenas fotografías que colgaban de sus paredes pero al mismo tiempo, rodeada de mesas y de sillas que dificultaban la visión y rompían esa necesidad del contacto intimo con la obra.
Con respecto a Juan Rulfo sólo buenas palabras, la capacidad que posee este hombre de captar la realidad mexicana, del profundo México, pocas veces se ha visto un ojo objetivo fotográfico tan delicado y que unas fotografías nos acercan tanto a un mundo casi, casi olvidado.
EL RACÓ DEL LECTOR
CALIGRAFÍA DE LOS SUEÑOS
JUAN MARSÉ
Uno de esos libros que te presenta unos personajes tan reales que me los podría cruzar hoy mismo si transitará por las calles de Gràcia, de ese Torrent de les Flors, de esa Barcelona, cargado simbolismo, esas vidas crudas y comentadas sin reparos, sin ningún signo de precaria lástima que nos intimide a inventar esas suertes más allá de la lectura. Una historia que no se resuelve hasta el final y que es el hilo conductor de la historia de Ringo.
Esa realidad que inunda todo el libro y esas descripciones cargadas de funcionalismo y con capacidad actual para captar el interés de todos aquellos que se sienten ante sus páginas, sea cual sea su destreza con la letra impresa.
Una buena manera de contactar con la buena literatura actual.
VIVIR PARA CONTARLA
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ
Y que voy a decir de Gabo. Tenía una cita pendiente con su autobiografía que he saldado este mes, no he podido despegarme de esas 579 páginas ni un momento.
Te das cuenta de que estos genios, suelen tener vidas tan fuera de lo común, que les marcan de una manera tan fuerte, que suelen ser un factor más para hacer que no se pierda ni un àpice de esa energía, de esa fuerza creativa.
Ahora comprendo muchas cosas, ha sido un repaso de sus grandes libros y un encuentro con el García Márquez, colombiano caribeño, un personaje que las ha pasado de todos los colores pero que ante todo ha sabido defender su necesidad de escribir y de trabajar pasito a pasito.
Uno de sus libros, "Cien años de soledad" fue a parar a mis manos hace ya unos cuántos años y desde entonces no he dejado de consideralo junto con Ana Mª Matute, los dos puntales de mi formación literaria (sus consejos sobre lecturas son extraordinarios).
JUAN MARSÉ
Uno de esos libros que te presenta unos personajes tan reales que me los podría cruzar hoy mismo si transitará por las calles de Gràcia, de ese Torrent de les Flors, de esa Barcelona, cargado simbolismo, esas vidas crudas y comentadas sin reparos, sin ningún signo de precaria lástima que nos intimide a inventar esas suertes más allá de la lectura. Una historia que no se resuelve hasta el final y que es el hilo conductor de la historia de Ringo.
Esa realidad que inunda todo el libro y esas descripciones cargadas de funcionalismo y con capacidad actual para captar el interés de todos aquellos que se sienten ante sus páginas, sea cual sea su destreza con la letra impresa.
Una buena manera de contactar con la buena literatura actual.
VIVIR PARA CONTARLA
GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ
Y que voy a decir de Gabo. Tenía una cita pendiente con su autobiografía que he saldado este mes, no he podido despegarme de esas 579 páginas ni un momento.
Te das cuenta de que estos genios, suelen tener vidas tan fuera de lo común, que les marcan de una manera tan fuerte, que suelen ser un factor más para hacer que no se pierda ni un àpice de esa energía, de esa fuerza creativa.
Ahora comprendo muchas cosas, ha sido un repaso de sus grandes libros y un encuentro con el García Márquez, colombiano caribeño, un personaje que las ha pasado de todos los colores pero que ante todo ha sabido defender su necesidad de escribir y de trabajar pasito a pasito.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)










