Des de que ví esta película: "El concierto", no he dejado de sentir la emoción que me ofrece esta majestuosa pieza de Tchaikovsky: Concierto para violin en D mayor opus 35.
Esta se convierte en mi referencia clásica para este mes. Es imposible no sentir ese violín triste y nostálgico siempre a mi lado.
sábado, 5 de marzo de 2011
TEATRE: TOT
del 2 al 6 de març
Una companyia desconeguda totalment per a mi "La mentidera Teatre- Produccions de Ferro" però amb una obra de teatre que en tres actes ben diferenciats ens fa gaudir de la seva remarcable professionalitat i saber fer.
Burocràcia, relacions personals malmeses i pors, le pors que sotmeten a les persones podrien ser els eixos fonamentals. Com diu el propi autor del text Rafael Spregelburd:
"- per què tot estat esdevé burocràcia?
- per què tot art esdeve negoci?
- per què tota religió esdevé superstició?"
Per què es fa el que es fa, ens hem convertit en entitats sense subjecte?
ANDRÉ BRETÓN: POESÍA SURREALISTA
Ando muy metida estos días intentando sacar en claro la pasión de los surrealistas. Buscando todos los puntos de contacto con su mundo, con nuestro mundo, con nuestra manera y forma de percibir el arte.
Recuperando pensamientos, acciones, leyendo y aleccionándome un poco porque reconozco que no se puede evolucionar si no conoces aquello que te rodea.
Observar se ha convertido en mi gran obsesión, observar a mi alrededor y buscar elementos, todos esos elementos que me faltan, todas aquellas cosas que no puedo ver, que no puedo percibir.
Y que mejor que leer poesía del teórico del surrealismo, del personaje que marcó un tiempo.
André Bretón: Los escritos vuelan
El satén de las páginas que se hojean en los libros modela
una mujer tan hermosa
Que cuando no se lee se contempla a esa mujer con tristeza
Sin atreverse a hablarle sin atreverse a decirle que es tan hermosa
Que lo que se va a saber no tiene precio
Esta mujer pasa imperceptiblemente entre un rumor de flores
A veces se vuelve en medio de las estaciones impresas
Para preguntar la hora o mejor aún simula contemplar unas
joyas bien de frente
Como no hacen las criaturas reales
Y el mundo se muere una ruptura se produce en los anillos de aire
Un desgarro en el lugar del corazón
Los diarios de la mañana traen cantantes cuya voz tiene el color de la
arena en las riberas tiernas y peligrosas
Y a veces los de la tarde dan paso a muchachas que conducen
animales encadenados
Pero lo más bello está en el intervalo de ciertas letras
Donde unas manos más blancas que el cuerno de las estrellas a mediodía
Saquean un nido de blancas golondrinas
Para que llueva siempre
Tan bajo tan bajo que las alas no puedan ya mezclarse
Unas manos por donde se sube hasta unos brazos tan leves
que el vapor de los prados en sus graciosas volutas por
encima de los estanques es su imperfecto espejo
Unos brazos que no se articulan más que con el peligro excepcional de un
cuerpo hecho para el amor
Cuyo vientre llama a los suspiros desprendidos de los matorrales
llenos de velos
Y que sólo tienen de terrestre la inmensa verdad helada de los trineos de
miradas sobre la extensión toda blanca
De lo que no volveré a ver más
A causa de una venda maravillosa
Que es la mía en el juego de la gallina ciega de las heridas
Versión de Manuel Álvarez Ortega
Recuperando pensamientos, acciones, leyendo y aleccionándome un poco porque reconozco que no se puede evolucionar si no conoces aquello que te rodea.
Observar se ha convertido en mi gran obsesión, observar a mi alrededor y buscar elementos, todos esos elementos que me faltan, todas aquellas cosas que no puedo ver, que no puedo percibir.
Y que mejor que leer poesía del teórico del surrealismo, del personaje que marcó un tiempo.
André Bretón: Los escritos vuelan
El satén de las páginas que se hojean en los libros modela
una mujer tan hermosa
Que cuando no se lee se contempla a esa mujer con tristeza
Sin atreverse a hablarle sin atreverse a decirle que es tan hermosa
Que lo que se va a saber no tiene precio
Esta mujer pasa imperceptiblemente entre un rumor de flores
A veces se vuelve en medio de las estaciones impresas
Para preguntar la hora o mejor aún simula contemplar unas
joyas bien de frente
Como no hacen las criaturas reales
Y el mundo se muere una ruptura se produce en los anillos de aire
Un desgarro en el lugar del corazón
Los diarios de la mañana traen cantantes cuya voz tiene el color de la
arena en las riberas tiernas y peligrosas
Y a veces los de la tarde dan paso a muchachas que conducen
animales encadenados
Pero lo más bello está en el intervalo de ciertas letras
Donde unas manos más blancas que el cuerno de las estrellas a mediodía
Saquean un nido de blancas golondrinas
Para que llueva siempre
Tan bajo tan bajo que las alas no puedan ya mezclarse
Unas manos por donde se sube hasta unos brazos tan leves
que el vapor de los prados en sus graciosas volutas por
encima de los estanques es su imperfecto espejo
Unos brazos que no se articulan más que con el peligro excepcional de un
cuerpo hecho para el amor
Cuyo vientre llama a los suspiros desprendidos de los matorrales
llenos de velos
Y que sólo tienen de terrestre la inmensa verdad helada de los trineos de
miradas sobre la extensión toda blanca
De lo que no volveré a ver más
A causa de una venda maravillosa
Que es la mía en el juego de la gallina ciega de las heridas
Versión de Manuel Álvarez Ortega
14ª MOSTRA D'AUDIOVISUAL I FOTOGRAFIA DE MUNTANYA
La Farinera del Clot
C/ Gran Via de les Corts Catalanes, nº 837
del 26 de febrer fins al 12 de març
Aquest matí abans d'anar a classe he volgut passar per una de les cites habituals anyals amb la fotografía de muntanya. Una exposició que considero una de les millors a nivell fotogràfic muntanyenc que es porten a terme a Barcelona.
A part de la qualitat de les fotos i de la bona organització (la noia de recepció estava super emocionada quan parlava dels documentals i de les fotos) també es pot gaudir d'un emplaçament únic per no perdre les nostres arrels, un edifici industrial recuperat per a activitats del barri de Sant Martí.
Les fotos es troben situades segons categòries: paisatge, esports d'aventura, muntanya, natura... i veritablement en aquesta edició es pot gaudir de llocs a nivell mundial que ens apropen una mica més a la natura, de les millors fotogràfies a nivell animal i de les activitats que realitzen aquells aventurers apassionats de la muntanya. Les fites més fantástiques que quedaran reflexades per a la posteritat.
També es pot gaudir d'una série de projeccions sobre muntanya durant la passada i aquesta setmana.
La muntanya per a aquells que la consideren màgica i fascinant i que ens porta en alguns casos els millors moments.
viernes, 25 de febrero de 2011
SIMPLEMENT FEBRER : KATE NASH/DO-WAH-DOO
Hace ya mucho tiempo que descubrí a esta cantante, en uno de esos viajes en que a altas horas de la madrugada, ya en el hotel, encuentras en un canal independiente videos musicales y te enganchas. Y me sorprendió su video, esa manera tan fresca, dinámica y divertida de explicar los problemas o cosas que nos tocan más en nuestras vidas cotidianas y decidí comprarme su disco, así sin oir nada más, pero creo que fue una gran elección.
Everybody thinks that girl’s so fine
Everybody’s like “I’ll make her mine.”
Everyone thinks she’s a bit of alright
But I think that she’s not so nice
Every guy’s looking in her eyes
Every guy’s checking out her thighs
Everyone thinks that girl’s a lady
But I don’t, I think that girl’s shady.
But I’ll just read a book instead
I don’t care if we’re just friends
I can hang out with myself
But I am off now to pretend
But I’ll just read a book instead
But I know that you think she’s first
I don’t even think she cares
But don’t know what you see
There’s nothing that
Well I think she’s a b—-
I’ll just read a book instead
I don’t care if we’re just friends
I can hang out with myself
But I am off now to pretend
But I’ll just read a book instead
But I know that you think she’s first
I don’t even think she cares
Don’t know what you see
There’s nothing that
Well I think she’s a bitch
Everybody thinks that girl’s so fine
Everybody’s like “I’ll make her mine.”
Everyone thinks she’s a bit of alright
But I think that she’s not so nice
Every guy’s looking in her eyes
Every guy’s checking out her thighs
Everyone thinks that girl’s a lady
But I don’t, I think that girl’s shady.
But I’ll just read a book instead
I don’t care if we’re just friends
I can hang out with myself
But I am off now to pretend
But I’ll just read a book instead
But I know that you think she’s first
I don’t even think she cares
But don’t know what you see
There’s nothing that
Well I think she’s a b—-
I’ll just read a book instead
I don’t care if we’re just friends
I can hang out with myself
But I am off now to pretend
But I’ll just read a book instead
But I know that you think she’s first
I don’t even think she cares
Don’t know what you see
There’s nothing that
Well I think she’s a bitch
CINE: CISNE NEGRO
Para mí Natalie Portman es una de las mujeres más versátiles en el mundo del cine, con una personalidad, porte y un saber estar de sobresaliente. Respirando glamour siempre por todos sus poros, una belleza clásica y esa serenidad que hacen de ella casi, casi perfecta, la mejor anfitriona en cualquier acto público.
El papel en Cisne Negro le encaja a las mil maravillas (casi, casi me atrevería a decir que fue creado para ella inconscientemente) porque esa inocencia y esa timidez que desbordan al personaje se reflejan claramente y sin querer en su interpretación.
Pero el transfondo de la película es mucho más importante que un fantástico ballet, que una bailarina que quiere conseguir el éxito. La perfección es el hilo conductor pero desde un punto de vista enfermizo.
Uno se da cuenta de muchas cosas que tiene más cerca de lo que parece.
Verdaderamente este es un papel de Oscar, aunque esta actriz ya se lo haya ganado hace mucho tiempo por esa carrera fantástica con la que nos deleita cada vez que interpreta.
martes, 22 de febrero de 2011
CONSTRUIR LA REVOLUCIÓ AL CAIXAFORUM
Construir la revolució
Art i arquitectura a Rússia 1915-1935
Fins al 17 d’abril
Descobrir la influència de la Revolució Russa pel que fa a les manifestacions artístiques d’un període que destaca per l’utilització de formes geométriques pures.
Redescobrir les noves indicacions i estat d’uns edificis produits per a satisfer les necessitats de l’ordre social creats per una série d’arquitectes d’avantguarda : Gólosar, Melnikov, Guínzburg… que ara només sobreviuen com a record (en certs casos malmés físicament) d’una història encara recent.
Revisió fotogràfica de l’abans i l’ara (15 dels últims anys) de tota una generació de constructivistes.
L’evolució d’unes aplicacions que fuguen del pur classicisme per tal d’endinsar-se en l’exploració d’un nou concepte.
Un entretingut i diferent migdia per dedicar a aquesta nova exposició.
Art i arquitectura a Rússia 1915-1935
Fins al 17 d’abril
Descobrir la influència de la Revolució Russa pel que fa a les manifestacions artístiques d’un període que destaca per l’utilització de formes geométriques pures.
Redescobrir les noves indicacions i estat d’uns edificis produits per a satisfer les necessitats de l’ordre social creats per una série d’arquitectes d’avantguarda : Gólosar, Melnikov, Guínzburg… que ara només sobreviuen com a record (en certs casos malmés físicament) d’una història encara recent.
Revisió fotogràfica de l’abans i l’ara (15 dels últims anys) de tota una generació de constructivistes.
L’evolució d’unes aplicacions que fuguen del pur classicisme per tal d’endinsar-se en l’exploració d’un nou concepte.
Un entretingut i diferent migdia per dedicar a aquesta nova exposició.
TEATRE: CONTE D'HIVERN
18/02/2011
Teatre Romea
21.00 h
Adaptació a temps actual de l’obra de William Shakespeare amb música en directe (que és d’agraïr) de l’excepcional Dani Nel.lo.
Com els més cruels instints baixos de gelosia, amargor i venjança poden enfosquir l’existència d’un home, el poden portar a la més increíble bogeria i a proferir els actes més inconscients i mortificadors amb la seva familia, a la seva pròpia dona.
Una extraordinària interpretació d’un David Bagés “Leontes” i d’un conjunt d’actors totalment creïbles (Nao albet, Neus Bernaus, Manel Sans…) que ens fan sentir amenaçats per aquest sentiment de crueltat intensificada.
Potser s’amaga sense saber-ho darrera de tots nosaltres, o potser la tenim més a prop del que pensem.
Teatre Romea
21.00 h
Adaptació a temps actual de l’obra de William Shakespeare amb música en directe (que és d’agraïr) de l’excepcional Dani Nel.lo.
Com els més cruels instints baixos de gelosia, amargor i venjança poden enfosquir l’existència d’un home, el poden portar a la més increíble bogeria i a proferir els actes més inconscients i mortificadors amb la seva familia, a la seva pròpia dona.
Una extraordinària interpretació d’un David Bagés “Leontes” i d’un conjunt d’actors totalment creïbles (Nao albet, Neus Bernaus, Manel Sans…) que ens fan sentir amenaçats per aquest sentiment de crueltat intensificada.
Potser s’amaga sense saber-ho darrera de tots nosaltres, o potser la tenim més a prop del que pensem.
lunes, 21 de febrero de 2011
TWOCATS PEL GOSPEL : 10 ANYS
10 anys Twocats pel Gospel
Diumenge 20 de febrer de 2011, 19.30 h
L'AUDITORI (Sala 1, Pau Casals)
Ja apropant-se a l’Auditori es podia veure la gentada i el cartell lluminós de la taquilla: ”Entrades exhaurides”. Això ja preveia una tarda-nit d’emocions.
Si, Twocats pel Gospel celebrem el seu desè aniversari i que es pot dir d’una formació que ha superat els temps de vents en contra i ha sabut mantenir la seva idea original, eixamplant-la i fent de la seva música un crit d’esperança i alegria.
D’aquella idea original de fa deu anys que va sortir de la Parroquia de Sant Ferran ens arriba ara una formació establerta, d’una musicalitat prodigiosa que t’enganxa i no et deixa quiet al teu seient.
La seva directora, Sonia Moreno, personatge carismátic i treballadora incansable, fa els parlaments i ens introdueix a la formació dient que cada veu és com una caixa carregada de possibilitats i limitacions i que un mateix ha de saber aprofitar totes les possibilitats i véncer les limitacions.
I així comença un concert de quasi tres hores de durada que ens deixa amb un molt bon gust de boca.
Es fa una menció al nou vestuari i a la gent que ho ha fet possible, hi ha també un moment “twop cat” en record a una reunió de cap de setmana que va desmostrar que aquell grup era més que un grup i que la sincronització de les seves veus i ànimes anava més enllà. Aquesta nit es reprodueix el moment i veritablement la cançó “Irish Blesssing” reflexa ben bé les emocions que provoca en els que estem asseguts allà.
Un meravellós “Al.leluia” cantat magistralment.
Un petit homenatge a Michael Jackson i el seu “Man in the mirrow”
També ens demostren que apart de cantar és molt important l’expressió corporal en les cançons i això ho fan amb la seva coreògrafa a escena i interpretant un fantàstic “Respect”.
I més cançons que fan rodó el concert i ens porten al final de la primera part.
A la segona part, moments molt emotius, la participació com a convidats dels ex twocats fent encara més petit aquest escenari per encabir tot aquell art.
També l’actuació dels Twocadets, els nens i nenes que han anat nasquen en aquests deus anys i que potser qui sap si en uns anys continuaran decidits a la formació, cal destacar que ho van fer de manera inmillorable i va ser un moment màgic.
La Sonia té una sorpresa preparada per als Twocats, dos membres de la formació surten endavant i fan un repás en clau d’humor de deu moments importants de la seva història (2021?) i a la part de darrera del escenari s’encenen deu espelmes en una representació a les cortines que es bufaran simbólicament amb la participació del públic i després cantaran ”L’aniversari feliç”.
Un altre moment important la Sonia Moreno crida a les deu persones que figuraven a la formació al juliol del 2001 i se’ls fa la entrega d’un quadre-cartell recordatori d’aques dia. Aquest és un altre moment d’emoció en alguns casos inesperada.
Es canta el Happy Day i un tema d’U2 i de Queen, un tema de Emmanuel Djob: “I can smile again” (m’haureu de perdonar twocats per que no em coneixo tots els títols dels temes) i l'altre "Hold on, keep the faith".
I així va avançant una vetllada en que solistes i resta del grup ens fan gaudir intensament del moment.
Un altre tema “Father” (amb una ballarina inclosa que li dóna més força dramàtica a la situació).
I finalitzen el concert amb una espina clavada al cor del que no van poder cantar al Palau, un tema “DIME” que ens va portar més a prop aquesta espiritualitat del gospel.
I així arriben els acomiadaments i segons uns dels membres del grup, ens emportem cap a casa un trocet del seu cor, d’aquest cor de twocats que guardarem per no perdre mai la màgia d’aquesta nit.
Gràcies i felicitats.
Diumenge 20 de febrer de 2011, 19.30 h
L'AUDITORI (Sala 1, Pau Casals)
Ja apropant-se a l’Auditori es podia veure la gentada i el cartell lluminós de la taquilla: ”Entrades exhaurides”. Això ja preveia una tarda-nit d’emocions.
Si, Twocats pel Gospel celebrem el seu desè aniversari i que es pot dir d’una formació que ha superat els temps de vents en contra i ha sabut mantenir la seva idea original, eixamplant-la i fent de la seva música un crit d’esperança i alegria.
D’aquella idea original de fa deu anys que va sortir de la Parroquia de Sant Ferran ens arriba ara una formació establerta, d’una musicalitat prodigiosa que t’enganxa i no et deixa quiet al teu seient.
La seva directora, Sonia Moreno, personatge carismátic i treballadora incansable, fa els parlaments i ens introdueix a la formació dient que cada veu és com una caixa carregada de possibilitats i limitacions i que un mateix ha de saber aprofitar totes les possibilitats i véncer les limitacions.
I així comença un concert de quasi tres hores de durada que ens deixa amb un molt bon gust de boca.
Es fa una menció al nou vestuari i a la gent que ho ha fet possible, hi ha també un moment “twop cat” en record a una reunió de cap de setmana que va desmostrar que aquell grup era més que un grup i que la sincronització de les seves veus i ànimes anava més enllà. Aquesta nit es reprodueix el moment i veritablement la cançó “Irish Blesssing” reflexa ben bé les emocions que provoca en els que estem asseguts allà.
Un meravellós “Al.leluia” cantat magistralment.
Un petit homenatge a Michael Jackson i el seu “Man in the mirrow”
També ens demostren que apart de cantar és molt important l’expressió corporal en les cançons i això ho fan amb la seva coreògrafa a escena i interpretant un fantàstic “Respect”.
I més cançons que fan rodó el concert i ens porten al final de la primera part.
A la segona part, moments molt emotius, la participació com a convidats dels ex twocats fent encara més petit aquest escenari per encabir tot aquell art.
També l’actuació dels Twocadets, els nens i nenes que han anat nasquen en aquests deus anys i que potser qui sap si en uns anys continuaran decidits a la formació, cal destacar que ho van fer de manera inmillorable i va ser un moment màgic.
La Sonia té una sorpresa preparada per als Twocats, dos membres de la formació surten endavant i fan un repás en clau d’humor de deu moments importants de la seva història (2021?) i a la part de darrera del escenari s’encenen deu espelmes en una representació a les cortines que es bufaran simbólicament amb la participació del públic i després cantaran ”L’aniversari feliç”.
Un altre moment important la Sonia Moreno crida a les deu persones que figuraven a la formació al juliol del 2001 i se’ls fa la entrega d’un quadre-cartell recordatori d’aques dia. Aquest és un altre moment d’emoció en alguns casos inesperada.
Es canta el Happy Day i un tema d’U2 i de Queen, un tema de Emmanuel Djob: “I can smile again” (m’haureu de perdonar twocats per que no em coneixo tots els títols dels temes) i l'altre "Hold on, keep the faith".
I així va avançant una vetllada en que solistes i resta del grup ens fan gaudir intensament del moment.
Un altre tema “Father” (amb una ballarina inclosa que li dóna més força dramàtica a la situació).
I finalitzen el concert amb una espina clavada al cor del que no van poder cantar al Palau, un tema “DIME” que ens va portar més a prop aquesta espiritualitat del gospel.
I així arriben els acomiadaments i segons uns dels membres del grup, ens emportem cap a casa un trocet del seu cor, d’aquest cor de twocats que guardarem per no perdre mai la màgia d’aquesta nit.
Gràcies i felicitats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)