Sí, perque carregar les piles és necessari i retornar al curs amb ganes d'afrontar tot allò que et proposes i que ja sé que no compliré, determina una entrada amb una cançó amb ritme i motivació.
Forma part de la banda sonora de l'estiu que ens ha acompanyat en els 3633 km recorreguts.
1,2,3 comencem...
viernes, 30 de agosto de 2013
DARWIN. EL VIATGE D'UN NATURALISTA
Museu Marítim de Barcelona
Fins al 1 de setembre
Una mirada a l'evolució i a uns dels seus més grans investigadors ens presenta aquesta exposició del American Museum of Natural History dins de l'espai del museu Marítim.
Un repás a la seva familia, a la seva vida i al viatge que el va portar a donar la volta al món i recopilar el màxim de dades sobre les espécies, una petita introducció al que aquella acció ens ha portat als temps moderns.
D'una manera molt didàctica, però potser una mica massa concentrada es recorren diferents espais i moments. Però en definitiva ben presentada i molt interessant.
La veritat que em sorpren molt els tipus de mitjans d'investigació i els resultats obtinguts, espectacular poder veure part de l'herbari que va fer de plantes i que sigui l'original i a més aturar-me per un moment a pensar fins a on ara hem arribat.
Aquest aventurer que va tenir al seu abast la possibiltat en un temps molt diferent de realitzar una tasca que va marcar la seva vida i la seva obra. Quanta gent estaria ara disposava a realitzar un viatge en les mateixes condicions.
Un parell d'horetes de ciència en aquesta reentrée.
Fins al 1 de setembre
Una mirada a l'evolució i a uns dels seus més grans investigadors ens presenta aquesta exposició del American Museum of Natural History dins de l'espai del museu Marítim.
Un repás a la seva familia, a la seva vida i al viatge que el va portar a donar la volta al món i recopilar el màxim de dades sobre les espécies, una petita introducció al que aquella acció ens ha portat als temps moderns.
D'una manera molt didàctica, però potser una mica massa concentrada es recorren diferents espais i moments. Però en definitiva ben presentada i molt interessant.
La veritat que em sorpren molt els tipus de mitjans d'investigació i els resultats obtinguts, espectacular poder veure part de l'herbari que va fer de plantes i que sigui l'original i a més aturar-me per un moment a pensar fins a on ara hem arribat.
Aquest aventurer que va tenir al seu abast la possibiltat en un temps molt diferent de realitzar una tasca que va marcar la seva vida i la seva obra. Quanta gent estaria ara disposava a realitzar un viatge en les mateixes condicions.
Un parell d'horetes de ciència en aquesta reentrée.
lunes, 26 de agosto de 2013
ITALIA DESDE EL RETROVISOR
Un destino fácil y super recomendable para aquellos que
quieren disfrutar de la historia, de los monumentos y de la buena gastronomía: Italia.
Me faltaba por descubrir parte del Norte y estos días (ruta en coche y
tren) nos hemos acercado un poco más a sus ciudades, a sus plazas, a sus
habitantes, a sus peculiaridades y sitios irreemplazables.
Primero Torino, la urbe más grande de este viaje, con sus
palacios señoriales, sus paseos de arcadas, su mole Antonelliana, su pasado
industrial y automovilístico y sus grandes plazas llenas de luz que hacen de la visita un tránsito pausado, sosegado.
Verona, plagada de turistas en los emplazamientos de la
eterna Giulietta pero apetecible en sus iglesias-museo (San Zeno con Giotto y
Mantegna, San Fermo, Santa Anastasia con Pisanello y la catedral con Tiziano),
llenas de maestros del Renacimiento y claustros silenciosos y vacíos, lugar de
recogimiento y descanso de nuestros pasos acalorados.
Vicenza, proyecto intenso y obra de Palladio, la esplendida basílica Palatina, el sorprendente Teatro Olímpico, la villa Rotonda y el mercado diario que decora la plaza de la impresionante Logia con sus paradas matinales.
De Parma, recordar su esplendido parmegianno-regiano y la visita a la casa de Verdi y de Padova, la capilla de la familia Scrovegni que Giotto decoró magníficamente y que se ha de convertido en centro de peregrinación (15 minutos).
Del Lago de Garda, su inmensidad.
Un repaso emocional a Venecia, día de lluvia que nos regala otra visión de la ciudad, un recuerdo aún más impactante de una de mis ciudades predilectas.
Y la joya del viaje, Trieste. La Bora nos recibió acompañada de una puesta de sol de escándalo sobre el mar y la ciudad no me defraudó, aunque la búsqueda de Claudio Magris fue infructuosamente en vano (el café San Marco cerrado por reformas y mi libro que se quedó sin firmar en la mochila) conocimos a una persona entusiasta, viva y agradable a la que no olvidaremos, que nos abrió su casa (B&B Aria Marina, www.ariamarina.it ) en el centro de la ciudad, Nadia Lukac para disfrutar de esos días. Gracias por tu fantástica hospitalidad. Gracias de corazón.
Por último, una incursión rápida en Eslovenia, su capital Liubliana con aire centro europeo y libertad desatada.
El regreso como siempre un poco desangelado, desamparado pero con ganas de volver a mi ciudad, a Barcelona, de volver a casa para preparar nuevas escapadas, nuevas idas y venidas llenas de nuevos acontecimientos, de nuevos lugares que explorar.
Esta vez, a parte de fotografías y nuevas canciones, conversaciones, pasta, revisiones personales, como recuerdo un cuaderno de viaje, un poco desastre, tras olvidarme los lápices y rotuladores en casa, comprar material en una estación italiana y perder el tren.
Pero como siempre ha valido la pena caminar y volver a mirar por el retrovisor.
jueves, 8 de agosto de 2013
martes, 6 de agosto de 2013
JUNIO EN TIEMPO MUERTO
Al corral le llegan las voces lejanas de los primeros
veraneantes que recorren las calles del pueblo y el golpeteo suave de la pelota
en el frontón.
Los campos todavía visten de verde a la espera del calor, de
las cosechadoras que dibujen en su piel caminos de ida y vuelta.
Las sabinas se dejan mecer por el cierzo mientras decoran el
llano sembrado de estatuas de naturaleza verde.
Los caminos se están perdiendo y ya no queda nadie que te
explique sus historias.
Mis ojos recorren la fachada de la vieja casa en busca de
nidos de golondrinas, o como los llaman aquí aviones, mientras la ropa golpea
contra el muro exterior del pequeño patio.
La luz continua siendo estremecedora, ese cielo azul sin
nubes que no he visto en otra parte nunca.
El trabajo de estos días se ha acabado y ya sólo queda
regresar al norte y llevarse en el recuerdo otra porción de infancia y la
sensación de que el tiempo no pasa.
A veces lamento no haber sabido modificar mi conducta,
dejarme atrapar más exhaustivamente por lo que me rodeaba allí, pero también me
doy cuenta que mis ojos han envejecido y que no miro de la misma manera, soy un animal
en tierra extraña.
lunes, 5 de agosto de 2013
PISARRO AL THYSSEN
04/08/2013
Museu Thyssen
Agost, escapadeta de mig dia a Madrid per a veure l’exposició
de Pisarro al Thyssen. Una visita del pre-impressionisme fins al impressionisme
puntillista. L’evolució d’un estil personal i que va quedar una mica en segona
linia per l’aparició dels impressionistes més sol.licitats comparativament,
però potser es pot anar observant el seu desenvolupament i l’influència dels
temes i de les localitzacions, així com el seu interés per les ciutats, el joc
de les ombres i les llums i els fascinants boscos i natura de conte.
Un passeig pictòric que no té res a envejar a altres
exposicions i que m’ha donat l’oportunitat de veure obres d’un dels meus
referents.
El millor que no hi havia gaire gent a les sales i la
noticia fora de temps és que he descobert al catàleg que vaig comprar que
aquesta exposició es podrá veure al Caixaforum Barcelona a partir del 15
d’octubre d’aquest any (ràbia de tren)
repetirem i retornarem a Madrid per veure l’any que ve la retrospectiva
de Cezanne.
Per a tots aquells que vulguin escapar-se del calor per unes
hores i gaudir dels colors en plena efervescència.
jueves, 1 de agosto de 2013
CITAS: CLAUDIO MAGRIS
"Escribir significa saber que no estamos en la Tierra Prometida y que no podremos llegar nunca allí, pero continuar con tenacidad el camino en esa dirección, a través del desierto"
TAPES: ELECTRICITAT BAR
Sant Carles, 15. Barcelona
Dilluns tancat
De dimarts a divendres, de
Dissabte, de
Diumenge, de
Estiu, vora el mar, vora el xivarri dels nens jugant a la plaça i de la gent prenent
la fresca. Hi havia ganes de fer una incursió a la Barceloneta i com la
primera temptativa estava tancada per vacances i la meva memòria ja feia una
estona que portava al cap un altre local, ens van arribar fins al Bar
Electricitat. I la veritat, és un local
ben curiós amb les seves cadires de forja i les seves taules de marbre, les
fotos penjades a la paret, les cubes, portes de tipus modernista i un cambrer
ben atabalat entre les taules que et programa les tapes i t’ofereix un servei
molt ràpid i fet a mida de qui arriba per primer cop al bar (encara que en
alguns moments t’agradaria més escollir)
Però res a dir més, unes tapes de caire mariner sobretot a
base de peix, una truita de patates molt bona, escalivada, un vermut de la casa
o bé possibilitat de vi o cervesa.
Preu-qualitat molt correcte, les tapes són un pel justes
potser però l’ambient que es viu al bar posa la diferència.
Vam tenir la sort de no trobar gaire turistes i que un noi
va treure el seu acordió i va posar la banda sonora de la vesprada (Amèlie i
havanera)
Temps d’assaborir
converses i rialles a la ciutat, temps de festa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)