30/07/2013
22.00 h
Incomparable escenari, festival Grec. Blaumut presenta el seu primer disc “El turista”. I
ens deixa a tots amb aquella sensació de grup nou, fresc i que agraeix sense
compliments obligats el que els està passant i a tothom que els està ajudant.
Quasi dues hores de concert que van portar molts moments màgics, amb un treball
d’escena i projecció de videos que
acompanyava a les cançons creant una atmòsfera molt especial per a aquesta nit,
mentre algu tímidament tararejava i cantava darrera nostre i d’altres tocaven
palmes per escalfar l’ambient.
Tot un repertori de encissadores cançons (Islàndia, Bicicletes, El
llimoner, El turista, Els esquimals, Pa amb oli i sal…) que barregen la part
clàssica (violí, viola, txel…) i li donen un toc de classe i personalitat amb
la part diguessim una mica més contemporànea de guitarres, bateria i baix.
Quan vaig descobrir-los a la radio al mes d’octubre de l’any
passat, ja vaig veure que la seva delicadessa d’interpretació, aquest apropament al clàssic marcava un punt de diferenciació
amb d’altres grups al mercat i obrien una nova porta per a aquells que la bona sonoritat
forma part d’un conjunt, que en aquest cas es defensa prou bé i que en aquesta
crónica no en parlaré de cap falla, perque hem de donar temps a això que està
progressant i no és moment de crítica des del desconeixement, d'aclapar tot un esforç i
il.lusió que en aquests temps s’ha d’agrair.
Es van succeir molts parlaments del Vassil Lambrinov
(sobretot), els agraiments al “Santutxo” (un local del Clot que fan unes torrades
fantàstiques) i al seu propietari, l’Isma (molt bona gent) a on es van produir
els primers concerts del grup, agraiments a la seva manager Anna Mayné, a tot
el festival i a tothom que havia col.laborat en la posada en escena,
explicacions de l’inici del grup i de com havien anat a parar al Grec, la
presentació oficial del xerrac, reivindicació com a instrument musical, un solo
de l’Oriol Aymat que va posar els pèls de punta. També la participació del txelista
Joan Palet en el tema (Octubre) que va voler ser un homenatge a l’any Salvador
Espriu amb un poema recitat pel Manel Pedrós i la presentació d’una nova cançó
(Xavier de la Iglesia ) a la captura d’un títol.
Intensitat emocional que vestia la nit i un grup a
l’escenari que no volia finalitzar el concert, que no volia que aquell moment
s’acabés i nosaltres encantats.
Fins aviat. Bona gira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario