Un altre dels meus clàssics, potser ara quedarà una mica empalagós en els temps tecnològics que corren, potser una mica oblidat, però latent a la meva consciència, un grup que no deixaré mai d'escoltar.
miércoles, 31 de julio de 2013
IMATGE DE LA SETMANA
A l'octubre perdrem un altre antre de perdició i una referència del centre històric.
BLAUMUT AL FESTIVAL GREC
Teatre Grec
30/07/2013
22.00 h
Incomparable escenari, festival Grec. Blaumut presenta el seu primer disc “El turista”. I
ens deixa a tots amb aquella sensació de grup nou, fresc i que agraeix sense
compliments obligats el que els està passant i a tothom que els està ajudant.
Quasi dues hores de concert que van portar molts moments màgics, amb un treball
d’escena i projecció de videos que
acompanyava a les cançons creant una atmòsfera molt especial per a aquesta nit,
mentre algu tímidament tararejava i cantava darrera nostre i d’altres tocaven
palmes per escalfar l’ambient.
Tot un repertori de encissadores cançons (Islàndia, Bicicletes, El
llimoner, El turista, Els esquimals, Pa amb oli i sal…) que barregen la part
clàssica (violí, viola, txel…) i li donen un toc de classe i personalitat amb
la part diguessim una mica més contemporànea de guitarres, bateria i baix.
Quan vaig descobrir-los a la radio al mes d’octubre de l’any
passat, ja vaig veure que la seva delicadessa d’interpretació, aquest apropament al clàssic marcava un punt de diferenciació
amb d’altres grups al mercat i obrien una nova porta per a aquells que la bona sonoritat
forma part d’un conjunt, que en aquest cas es defensa prou bé i que en aquesta
crónica no en parlaré de cap falla, perque hem de donar temps a això que està
progressant i no és moment de crítica des del desconeixement, d'aclapar tot un esforç i
il.lusió que en aquests temps s’ha d’agrair.
Es van succeir molts parlaments del Vassil Lambrinov
(sobretot), els agraiments al “Santutxo” (un local del Clot que fan unes torrades
fantàstiques) i al seu propietari, l’Isma (molt bona gent) a on es van produir
els primers concerts del grup, agraiments a la seva manager Anna Mayné, a tot
el festival i a tothom que havia col.laborat en la posada en escena,
explicacions de l’inici del grup i de com havien anat a parar al Grec, la
presentació oficial del xerrac, reivindicació com a instrument musical, un solo
de l’Oriol Aymat que va posar els pèls de punta. També la participació del txelista
Joan Palet en el tema (Octubre) que va voler ser un homenatge a l’any Salvador
Espriu amb un poema recitat pel Manel Pedrós i la presentació d’una nova cançó
(Xavier de la Iglesia ) a la captura d’un títol.
Intensitat emocional que vestia la nit i un grup a
l’escenari que no volia finalitzar el concert, que no volia que aquell moment
s’acabés i nosaltres encantats.
Fins aviat. Bona gira.
sábado, 27 de julio de 2013
NITS D'ESTIU CAIXAFORUM
Caixaforum Barcelona
Dimecres de juliol
21.00 h
1. INVENT YOUR REALITY HERE
http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/ca/caixaforum-barcelona/2013-maig-agost-caixaforum-barcelona/inventi-la-seva-realitat-aqui#
Un altre museu que s'ha sumat a obrir portes a les nits d'estiu i l'experiència molt estimulant. Sara i Andrés (moltes gràcies) em van convidar a veure l'art des de la vessant més teatral, des de l'humor més original davant d'una proposta que surt de l'habitual i que dóna un nou sentit al concepte visitar una exposició.
Com en cets moments l'espectador entre en contacte amb el que observa?, que pensa d'allò que veu?
I per fer l'animació teatral Cristina Blanco ens aproxima al món dels vigilants de sales de museus donant un toc divertit al moment i finalment deixant sortir allò que porta dins. Una visita especial.
2. JAPONISME. LA FASCINACIÓ PER L'ART JAPONÈS
Fins al 15 de setembre 2013
La segona part de la vetllada, ens vam endinsar en el coneixement d'un fenomen que es va instal.lar a casa nostra a partir de mitjans del segle XIX.
L'influència japonesa en tots els camps culturals i la seva presència en el modernisme.
Una extensa exposició sobre tot allò relacionat: temes, composicions, técniques, formats, estética i com va arrelar en el taranna dels burgesos i artistes de l'época.
Va ser una petita pinzellada de visita perque la cosa donava per unes quantes hores i a més es pot gaudir de quadres d'artistes catalans de renom.
Una bona manera de conéixer una mica més la nostra història i el moviment japonés tant intensiu d'aquells anys.
martes, 23 de julio de 2013
MOMENTS DE CINEMA: LA MISIÓN
Una d'aquelles pel.licules, d'aquelles bandes sonores que marquen.
Recordo que la vaig veure als cinemes Verdi, en una d'aquelles sessions matinals, que nosaltres només aprofitaven per sortir de l'escola i no va ser fins anys després que va entendre com d'afortunats eren de poder veure totes aquests films culpidors.
Recordo que la vaig veure als cinemes Verdi, en una d'aquelles sessions matinals, que nosaltres només aprofitaven per sortir de l'escola i no va ser fins anys després que va entendre com d'afortunats eren de poder veure totes aquests films culpidors.
SALA CIUTAT: SKETCHING BARCELONA
cr/Ciutat, 2
Del 10 de juliol al 27 de setembre
De dilluns a dissabte de 15.00 a 20.00 h
Fa uns dies es fa celebrar una trobada o simposi mundial d'sketchers urbans a Barcelona.
Durant tot aquest any l'Ajuntament ha realitzat tota una serie d'activitats desde Barcelona dibuixa ( http://barcelonadibuixa.bcn.cat/) que han portat a una mobilització important de tots aquells que agafen el seu quadern de dibuix i surten a passejar i a dibuixar Barcelona. Ha estat una experiència important i a l'hora ha portat també la realització d'aquesta exposició i d'altres a centre cívics i biblioteques.
Avui al migdia he passat un moment per veure-la i tot s'ha de dir la qualitat dels treballs és força bona i m'he vist reflexada en certs moments dels barris, de la meva ciutat veritablement.
Jo crec que val la pena visitar-la, descobrir-se a un mateix en algun dels dibuixos i gaudir de la llibreria per acabar comprant algun dels volums dels sketchers com a mostra.
Un passejada per Barcelona en llapís, rotulador i aquarel.la.
CINEMA: THE PURGE
La verdad es que no esperaba una sesión tan gratuita de
sangre y hígado, pero se tiene que captar el sentido, a dónde nos quiere llevar
el director, intentar quedarse con la idea que nos transmite, ¿a qué nos lleva
el odio y este instinto asesino escondido o a flor de piel en algunos humanos,
que condiciona nuestro espacio individual? y ¿a qué nos llevará esta
transformación global de aquí a unos años?.
Sello americano con tintes indie, me cuesta creer que este
catalogado como terror cuando deberíamos hablar de consciencia social.
Interesante aunque para estómagos que no quieran pensar.
CLÀSSICA: STRAVINSKY- FIREBIRD
Una empenteta final per a arribar a les vacances que encara queda ben bé un mes i convé mantenir-se actiu tot i aquest calor que no ens deixa dormir.
I he escollit aquesta peça per la seva vitalitat i dramatisme i perquè és la millor manera d'aixecar-se sense efectes secundaris.
I he escollit aquesta peça per la seva vitalitat i dramatisme i perquè és la millor manera d'aixecar-se sense efectes secundaris.
CHEMA MADOZ O LA POESIA VISUAL DEL INSTANTE
La Pedrera: Sala d'exposicions
Fins al 28 de juliol
De dilluns a diumenge de 10 a 20 h
Mediodía de oleada turística por la ciudad de Barcelona, miles de
objetivos apuntando a todas partes y un oasis congelado en La Pedrera (atención al aire
acondicionado que puede hacernos la visita
incomoda).
Hoy, fotos con fundamento, fotos con historia incluida a las que puedes casi, casi inventar o dar un
final.
Un lujo de exposición desde el punto de vista de cada
observador que se tome una pausa ante el espectáculo.
Impactantes y hasta en algunos casos cargadas de un onírico
tras fondo, que te hace de alguna manera emocionar, revivir.
Otro creador-artista desconocido para mí, siento decirlo,
como siempre continuo investigando, continuo buscando, empapándome de nuevos
conocimientos, en el intento de moverme por espacios que me pongan delante de
lo que trato de hallar con mis pasos.
La verdad, la exposición vale la pena ya desde la primera
foto. Esa nube enjaulada que nos habla desde su cielo enclaustrado. Esa
delicada manera de montar, de jugar con los objetos cotidianos que nos rodean,
de crear nuevos, esa obsesiva necesidad de creación que no le abandona, de
hacer de los más simple un paisaje fotográfico que te acerca al artista, que te
devuelve y te adentra en una forma de pensar, te entrega a una situación inesperada
y que te plantea también una cierta mirada irónica a la actualidad.
El documental que acompaña la exposición muestra el carácter sencillo de este buscador
de historias, de su manera de trabajar, de sus inicios, de sus inquietudes y de
su búsqueda personal, quizás empezar el recorrido por aquí, predispone a otra
manera de ver su trabajo.
El comentario más escuchado: “¿cómo ha producido este
efecto…? y te preguntas sobre los
recursos que ha empleado, formas, sombras, luz... y el estudio que realiza de cada fotografía (dibujos
preparatorios que también se pueden ver aunque están un poco escondidos detrás
de un panel).
Cada uno hará una reflexión particular y escogerá las fotos
que más le lleguen, yo me quedo además de la nube, la mujer del cigarrillo y el
camino, el reloj de sol, la llama de la cerilla, el vaso derramado, las gotas
atrapadas por una aguja y el pantalón en claro oscuro…
Para completar, unos ejemplos del poemario visual que
realizó con Joan Brossa y un homenaje al año Espriu con unos kaikus acompañados
de sus fotos.
Casi casi en fuera de tiempo, pero aún quizás regrese para volver a sentir
lo que me explican estas fotografías desde el silencio.
lunes, 15 de julio de 2013
CINE: ANTES DEL ANOCHECER
Ya hace días que estoy desaparecida pero es que el tiempo
pasa tan rápido que no me doy cuenta que tengo abandonado el blog.
Esta película ya hace dos semanas que la tengo pendiente y tenía muchas ganas de verla.
Tercera parte de la trilogía , que también cierra un ciclo vital para
los que ya no somos tan jóvenes. Hemos visto evolucionar a estos dos personajes
y hemos crecido a la par. Observamos las diferencias claras entre hombres y
mujeres, entre las motivaciones de cada uno, cómo se ven ahora con el tiempo y
la película no deja de mostrar la vida misma, la dificultad de las relaciones
de pareja, en fin del mundo real donde aterrizamos después de pasarnos media
vida intentando crecer rápido para luego pasarnos la otra media pidiendo pausas eternas al paso del tiempo.
Una Grecia muy poco presente como fondo de telón que le da
un toque especial.
Para aquellos que ya están de vuelta, pero no quieren crecer.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)