Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
Lluís Marco, Esther Bové i Cristina Plazas
Henrik Ibsen signa aquest text carregat de raons per entendre el fet creatiu, per entendre la vida des de la vessant més profunda, la renúncia de l'artista autoimposada pel fet de crear, de arribar a la màxima bellesa, d'arribar a connectar amb el seu públic d'una manera quasi genial, connexió de cos i ànima.
L'artista es veu incapaç de portar una vida típica i es refugia en l'obra, en el seu món i tot això portat des del màxim sentimentalisme, des d' una intensitat emocional que els personatges ens mostren a l'obra que es podria qualificar de molt aconseguida i d'una interpretació magistral dels actors.
Molt per reflexionar sobre aquest fet, com comprendre el fet artístic actual.
Citant a Ibsen " Tot el nostre ésser no és més que una lluita contra les forces fosques dintre de nosaltres mateixos" i això no es pot oblidar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario