MÚSICA PER A UN MES DE MARÇ LIGHT

Otra vez repite este grupo M-Clan, que creo que no ha sido muy bien tratado en su trayectoria.

De una calidad excepcional en sus composiciones y de una fuerza arrasadora, Tarque con su voz y su música nos representa a muchos, a todos los que nos falta ese punto de locura para abandonar a nuestros miedos y cerrar la puerta a los fantasmas. Esas historias cotidianas que pueden ser tan nuestras.

Esta letra grita por mí.  Allí dónde estés...
Buenos días de vacaciones para disfrutar a partir de esta noche, un cuento pendiente que acabar y unos cuantos dibujos por imaginar.
 

TAPES: CERVESERIA D'OR

Consell de Cent, 339

Un clàsssic a Barcelona per la seva gran varietat de cerveses però una mica decepcionant per el tipus de tapes que cauen a la categoria de turista i encara que bones, no tenen una presentació massa acurada. Amb la qual cosa la meva valoració de la nit no pot ser del tot satisfactoria. Les braves correctes i la descoberta de la cervesa Nolla (del país) una bona troballa
Això si, no tinc res a dir del servei que va ser del tot correcte i del local que amb un certa semblança amb les cerveseries alemanyes ens va donar un bon racó per fer la xerrada.
Continuarem buscant.

TEATRE: AFTERPLAY

Sala Atrium
Consell de Cent, 435
www.atrium.cat
Fins al 28  d'abril
Fina Rius, Pep Ferrer
21.00 h

Una situació que pot canviar la teva vida, que pot donar una altra perspectiva, una trobada ideal però aquí torna a presentar-se la por, l'acomodament, el no voler sincerar-se, el no voler prendre partit per al que hauriem d'aprofitar i se'ns presenta davant nostra.
Uns actors excel.lents que et fan viure la història en primera persona, que ens apropen aquests personatges txèjovians d'una manera delicada i mesurada i que et fan gaudir davant d'aquesta trobada màgica.
La veritat és que vaig sortir amb un bon gust de boca i analitzant una mica més l'esséncia humana, el que s'esdevé quan s'actua en el món real i aplicant tot allò que he vist i gaudit, reproduint mentalment sensacions passades.

Només una petita nota per al teatre, sense intencions de molestar però s'hauria de modificar l'accés a la grada (una escaleta masssa complicada per a segons quines persones)  i posar una barana per a la seguretat dels assistents.
Seguiré la programació per a propers espectacles, he trobat un nou espai que cal explorar.

IMATGE DE LA SETMANA

Te recordaremos bailando Bebo Valdés

CHIHARU SHIOTA A CASA ÀSIA

Sincronitzant fils i rizomes
Fins al 30 de març
Casa Àsia
Avd. Diagonal, 373

Tot un plaer anar a Casa Àsia i examinar la seva planta baixa, la ceràmica, la pedra, la font, el delicat terra ple de detalls que transporten a una altra época carregada de colors, expressions artístiques que omplenen els nostres sentits. Un edifici del que els barcelonins són posseïdors i que podem gaudir tot ingressant a les seves sales i endinsant-nos a la propera ara cultura asiàtica que ens porta una altra perspectiva del món, una altra forma també de viure l'art.
Avui un passeig per les instal.lacions de Chiharu Shiota, estructures de fil negre com teranyines que donen lloc a dues interpretacions: que sóm i que ens separa del món, de l'objecte de les nostres vides, de la nostra estada aquí. Moltes maneres d'entendre-ho, cadascuna comparativament veritable.
Però sobretot una sensació de frustació, de foscor. Dificultat i aïllament  (també el nostre propi aïllament personal) cap a allà a on voldriem arribar. Pensant una mica més sobre les teranyines, que també son nosaltres mateixos, fluxes, sentiments, percepcions que tenim, reflexades a aquí amb un recorregut semblant al neuronal, al de les nostres artèries, per tots aquells estats que vivim.
Trepidant encara que molt, molt petita mostra.
Les maletes en una altra sala, potser també reflexen els nostres diferents compartiments i tots aquells viatges interiors i exteriors que realitzem.
Per a aquells que entenen que l'art és troba a la senzillesa sense buscar més antecedents.

NOLOTIL 3 - ENANTYUM 6

El dolor me agota, corroe mis fibras nerviosas y irrumpe en mi sueño para desconcertar mis sentidos.
Hoy no he encontrado nada que pudiera doblegarlo, ni el arsenal terapéutico más completo y estos días (8 consecutivos) lo he adoptado en mi vida como silencioso acompañante de sobremesa.
Hay momentos en que abandona su estado físico más real, más tangible, esa sensación de malestar constante y traspasa la frontera convirtiéndose en algo más profundo que ataca directamente al cerebro y que se mimetiza con el dolor personal que llevo dentro, que estaba olvidado, enclaustrado, deshabitado y retoma sus fuerzas para atacar a mi parte más indefensa.
El dolor ajeno también me hace daño estos días, me llena de tristeza, desasosiego, desamparo que se perpetua veinticuatro sobre veinticuatro horas y que no me redime tampoco del que yo he causado, porque eso es lo que más me duele en el fondo.

EL RACÓ DEL LECTOR

WILLIAM FAULKNER
MIENTRAS AGONIZO

Una increible historia, una fantástico retrato de la sociedad americana, de una familia pobre que recorre las tierras del sur con el cádaver de su esposa y madre para enterrarla en un lugar de su propiedad.
Quizás el fallo, no leerlo en versión original pero por lo que respecta al contenido, las penalidades y las relaciones personales entre los miembros de la familia marcan un análisis exhaustivo hacía la naturaleza humana.
Trágico pero absorbente, nada mejor que compartir unas noches con los Bundren.


JOHAN WOLFGANG GOETHE
PENAS DEL JOVEN WERTHER

Estos días me he dedicado a repasar esta novela-epistolario que leí hace ya unos cuántos años, porque me siento en algunos momentos identificado con el personaje que no puede acomodarse a una sociedad que no corresponde a sus intereses y quizás por esa desesperación afectiva que rodea al personaje, que lo hace desdichado en todos sus pasos.
Apuesta segura.

IMATGES DEL CAP DE SETMANA

Dues imatges per a recordar aquest cap de setmana: un fantàstic espectacle de titelles i ombres sobre "Les  Chants de Maldoror" a LaFutura (ja tinc un llibre més per localitzar) i una cervesa per brindar un any més per Saint Patrick al Collins.

HUMOR MUY NEGRO

Agradecer a los señores ladrones que entraron en casa la semana pasada que sólo se llevaran la grifería completa, el cobre de la instalación del agua y la comida de los gatos, que fueran tan cuidadosos con sus investigaciones en los armarios y lo volvieran a dejar casi todo como estaba.
Muchas gracias

IMATGE DE LA SETMANA

Cinquanta anys després de la seva inauguració aquet museu ens depara encara moltes més interpretacions de l'obra de Picasso. Felicittats.

POESIA: OCTAVIO PAZ

Bajo tu Clara Sombra
Un cuerpo, un cuerpo solo, un sólo cuerpo
un cuerpo como día derramado
y noche devorada;
la luz de unos cabellos
que no apaciguan nunca
la sombra de mi tacto;
una garganta, un vientre que amanece
como el mar que se enciende
cuando toca la frente de la aurora;
unos tobillos, puentes del verano;
unos muslos nocturnos que se hunden
en la música verde de la tarde;
un pecho que se alza
y arrasa las espumas;
un cuello, sólo un cuello,
unas manos tan sólo,
unas palabras lentas que descienden
como arena caída en otra arena....

Esto que se me escapa,
agua y delicia obscura,
mar naciendo o muriendo;
estos labios y dientes,
estos ojos hambrientos,
me desnudan de mí
y su furiosa gracia me levanta
hasta los quietos cielos
donde vibra el instante;
la cima de los besos,
la plenitud del mundo y de sus formas.



Sin comentarios, otro de los muy grandes

CLÀSSICA: DVORÁK

Cuando era muy pequeña, me pasaba horas y horas escuchando su música ( la sinfonia  n9  o del Nuevo Mundo), dándole vueltas y vueltas a una cinta de cassette que tenía mi madre en casa. Quizás su música siempre me ha provocado inquietud, desasosiego, en ciertos momentos un sentimiento de tristeza contenida, pero es uno de mis clásicos para días de lluvia y recorridos nocturnos por la ciudad. Tengo que recuperar esa cinta.

http://www.youtube.com/watch?v=WuqyfEyNXQo

CITAS: ARTHUR SCHOPENHAUER

"En la música todos los sentimientos vuelven a su estado puro y el mundo no es sino música hecha realidad"

TEATRE: QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
Lluís Marco, Esther Bové i Cristina Plazas

Henrik Ibsen signa aquest text carregat de raons per entendre el fet creatiu, per entendre la vida des de la vessant més profunda, la renúncia de l'artista autoimposada pel fet de crear, de arribar a la màxima bellesa, d'arribar a connectar amb el seu públic d'una manera quasi genial, connexió de cos i ànima.
L'artista es veu incapaç de portar una vida típica i es refugia en l'obra, en el seu món i tot això portat des del màxim sentimentalisme, des d' una intensitat emocional que els personatges ens mostren a l'obra que es podria qualificar de molt aconseguida i d'una interpretació magistral dels actors.
Molt per reflexionar sobre aquest fet, com comprendre el fet artístic actual.
Citant a Ibsen " Tot el nostre ésser no és més que una lluita contra les forces fosques dintre de nosaltres mateixos" i això no es pot oblidar.

16a Mostra d'Audiovisuals i fotografia de muntanya

Centre Cultura la Farinera del Clot
Gran Via de les Corts 837
del 2 al 16 de març

Un honor per a mi penjar tres de les fotos exposades, i com sempre una de les exposicions de fotogràfies de muntanya més completa de Barcelona i un cicle audiovisual que posa al dia sobre noves técniques, traveses o excursions i altres curiositats per a aquells que estimen la muntanya.

Aquí unes imatges de l'exposició per animar a tots aquells interessats a visitar-la.