PRIMAVERA MUSICAL: HAPPINESS

Un descobriment del mes passat, una veu negra, un acompanyament de cambra fantástic i una música trista  però  a l'hora esperançadora.En definitiva encissador aquest barbut.
Tot el seu disc està molt bé i potser marcarà una nova etapa de la meva vida.I need also a little bit of happiness.

Jonathan Jeremiah- A solitary man

CINEMA: INTOUCHABLES

Si, se podría definir como una película fácil, con una historia fácil y divertida pero te paras a pensar en todas las personas que se encuentran atrapadas en su cuerpo y que la sociedad trata como si fueran de cristal sin tener en cuenta sus propios sentimientos y sus necesidades que al final de la proyección te queda ese sabor grato de reflexión que te acerca un poco más a otras problemáticas.

Una buena interpretación y unos diálogos buenos con ese toque de humor francés que siempre se rie cínicamente del mundo.

Película con trasfondo pero divertida hasta el final.

IMATGE DE LA SETMANA

Cinquanta anys fent-nos companyia i regalant-nos la millor música

NÚRIA BALCELLS: SÈRIE WATT

Espai d'Arts BCN
c/Pere Serafí 22
08012 Barcelona
Fins a l'1 d'abril
dimarts a dissabte de 18 a 21 h
diumenge de 11 a 14 h

Ahir vaig anar a l'inauguració d'aquesta gran pintora que va ser durant molt anys el meu punt de contacte i referència amb la pintura i que em ensenyar a entendre el concepte d'art des d'una manera molt particular.
Ara ens presenta la seva sèrie Watt a la que ja fa un temps que es dedica però ens la fa arribar quasi a nivell estudi, a nivell molt personal. Partint d'un retrobament amb un objecte familiar, una maqueta d'un vaixell que va construir el seu avi, projecta variacions sobre el tema utilitzant uns colors en acrílic exquisits (harmònies molt interessants)  que destaquen per la seva lluminositat i gama combinats amb collage i pastel que complementa aquesta visió que barreja tradició amb el concepte actual pictòric que ella treballa.
Val molt la pena passar per a aquí i descobrir aquest nou món de vaixells que ens apropen potser a la nostra pròpia realitat.
En un espai molt ben trobat, càlid i diferent de les sales fredes que no eixupluguen les obres i que delimiten una manera poc integradora el que es vol ensenyar.
Li desijto que aquesta nova aventura sigui tot un éxit i que ens continui sorprenent.
Felicitats
.

www.espaidartsbcn.com

www.nuriabalcells.net

ENIGMA DEL MES

RESOLUCIÓ DE L'ENIGMA DEL MES

El mes anterior vaig proposar una foto d'una portalada d'una esglèsia que pertany a l'actual Monestir de Sant Pere de les Puel.les, encara que l'història que volia explicar és la de l'antic monestir.

El Monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona fou fundat pel Comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat de segle X.

 

La primera documentació que hom conserva és l’acta de consagració de la seva esglèsia, del 945, feta pel bisbe de Barcelona Guilarà, a petició del comte Sunyer, la seva esposa Riquilda i l’abadessa Adelaida.

Pròsper de Bofarull qüestionà primer la pretesa fundació del segle IX i la limità a l’atri de Sant Sadurní. Una construcció religiosa dedicada a Sant Sadurní tingué existència amb cementiri propi fins el moment.e la fundació del Monestir

 

SALVEM L'ESPAI MALLORCA

Normalment no faig gaires reinvindicacions però en aquest cas penso que és deure donar a conèixer situacions injustes, possibles tancaments, de tots aquells que defensen la cultura en tots els seus àmbits, i més quan és una tant propera a la catalana.
Si, l'Espai Mallorca del carrer del Carme tanca i és una pena que institucions com aquesta desapareguin (com ja ha passat amb les llibreries de la Generalitat) només demano això que us passeu per allí, compreu un llibre, us encuriosiu per les seves propostes o us preneu un cafè al seu bar, per gaudir d'aquests últims moments d'aquesta entitat.
Que no tinguem que empenedir-nos massa d'aquests temps.
http://www.espaimallorca.cat/botiga/

CLÀSSICA: DEBUSSY / ARABESQUE

Un altre d'aquells moments de clàssica per  a no oblidar. Piano i silenci.

http://www.youtube.com/watch?v=28Qi4jLtigc

FUNDACIÓ MIRÓ: L'ESCALA DE L'EVASIÓ

L'escala de l'evasió
Joan Miró
Fins al 18 de març

Una oportunitat única de veure una retrospectiva d'un dels pintors amb una trajectoria més impactant.
Els seus inicis marcats pel cubisme i el realisme que determinen la seva implicació amb el seu país, el seu amor per aquesta terra que ens envolta, la seva terra de Mont-Roig i cap a la natura, tots aquells elements que comparteix en la seva época de formació.
L'etapa del descobriment de París, quan inicia un canvi radical influenciat per tot allò que troba allà, per tota aquella efervescència d'artistes.
La seva reacció davant de la realitat de la guerra que el farà recapacitar i mostrar-nos la seva manera de viure aquell moment en la sèrie de Constel.lacions i finalment el seu tancament a Mallorca, amb tot un nou cicle d'obres reinvidicatives i que no deixen indiferent.
Per a mi una exposició de descoberta, d'intencions de continuar amb la investigació dels artistes del segle XX.
Quadres que m'han captivat, quadres que m'han deixat un gust d'incompressió, quadres en els quals he reconegut la seva simbologia, quadres que m'han donat pau, altres  m'han portat a un món de tristor i por, de patiment però en definitiva una experiència positiva només alterada per la gran quantitat de públic present a les seves sales.

Una sel.lecció del que m'ha agradat més, apart de l'edifici, la vista de Barcelona i les escultures d'aquest artista allà exposades.
En queda molt per aprendre, molt per veure, molt per convertir en coneixement aplicable. És una feina dura però satisfactoria.

IMATGE DE LA SETMANA

Teresa Pàmies, uns ideals, un país i la literatura.

TAPES: BÀBIA

Cr. Capellans, 9
08002 Barcelona

Dintre de les sortides de tapes, avui ens toca explorar el barri Gótic i descobrim un local que destacaria en el ranking de llocs visitats per aquest blog com a ben situat.

Potser per què entrar aquí et fa oblidar una mica el dia a dia (sentir-te en bàbia) i gaudir d’un ambient tranquil, de pau i especial fora del “non-stop” de la ciutat.
Pel que fa a les tapes, cassolanes, bona cuina i ben bones sobretot les nostres sempre demanades patates braves que en aquest cas són ben originals, acompanyades d’olives, empanadilles, anxoves, xoriço picant i pa amb tomàquet. Respecte al beure, per als amants de la cervesa poca varietat només Mahou i San Miguel però els vins són de qualitat.
Hem vist passar també uns plats de torrades i amanides molts suggerents i amb bona pinta.
El servei molt correcte i agradable, l’ambientació del local màgica i els preus-qualitat raonables.
Una bona experiència per perdre’s i deixar-se temptar a la nit barcelonesa.

IMATGE DE LA SETMANA

¿En qué nos están convirtiendo?

CITAS: MAHATMA GANDHI

"Uno debe ser tan humilde como el polvo para poder descubrir la verdad."

TEATRE LLIURE: QUITT

Teatre Lliure
26/02/2012
de Peter Handke
direcció Lluís Pascual

Intèrprets: Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Eduard Fernández, Míriam Iscla, Lluís Marco, Marta Marco, Boris Ruiz.

Teatre postmodern per parlar-nos de l'autodestrucció del capitalisme i de la mecanització de les ànimes cap a uns objetius: productivitat i diners.

Costa no perdre el fil argumental per què el text és de tal vitalitat, complexitat i densitat, que ocupa tot el teu pensament, absorbint-te totalment. Una manera de reflexar la nostra realitat canviat i la nostra manera de convertir-nos en uns màquines que trepitgen qualsevol esperança d'un món millor.

Una bona i intensa interpretació dels actors que ens mostren diferents aspectes de les personalitats dels personatges.

Encara estic intentant païr quina és la interpretació amb que m'haig de quedar però totalment recomanable per a aquells incansables i pessimistes indignats que ens volen demostrar que existeix un altre camí.

NATHALIE REY: ESCULTURAS

"La invenció de la memòria"
Fort Pienc
Pl. Fort Pienc 4-5
Barcelona
Fins al 17 de març
www.fortpienc.org

Tengo que reconocer que la escultura es uno de los campos más desconocidos en mis escasos conocimientos artísticos y que encontrarte con una retrospectiva, con el fruto del trabajo exhaustivo y minucioso de cinco años, impresiona.
Primero por la cantidad de materiales tocados y tratados y en segundo lugar por la diversidad de formas y intenciones de la artista.
Desde un punto femenino elegante y muy marcado ( que mis palabras no se malinterpreten, esa sutileza de expresar de manera innata en algunas personas) nos da a conocer a sus mújeres-paisaje o pez o nos introduce quizás por otras piezas en pequeños fragmentos de su memoria personal.
Muchas preguntas nutren mi curiosidad.
Una acurada presentación y un espacio de exposición interesante complementado por una projección de obras, fotografias y fragmentos gráficos.
Una seductora mirada a la escultura actual y con fundamento para aquellos que buscan más allá.

SIDONIE: ENCANTO VENECIANO EN EL PALAU

Palau de la Música
21.00 h
Hace ya tiempo de aquellos primeros conciertos en "La Boîte" donde un Sidonie, desbordante, en inglés nos hacía sentir psicodelicamente vivos.
Con los años he ido añadiendo CD's a mi pequeño santuario musical de este grupo y comprobado esta noche que ese vientecillo rebelde, rompedor y dinámico continúa presente en su espíritu y que ese estilo que les caracteriza no pasa inadvertido para los necesitados de un toque vital y excitante.
Un concierto que podríamos considerar familiar, de aquellos de salón intímo, de aquellos que se echan de menos ha marcado el elegante reencuentro del grupo con su ciudad.
Sorprendente la respuesta a  la llamada en su web. La presencia de máscaras en un Palau que lleno de glamour veneciano recibía a tres disfrazados protagonistas; revivía y reproducía aún más una atmósfera quizás olvidada en un recinto monumental que arropaba al arte musical de Sidonie entre sus paredes, esculturas y vidrieras.
El "Fluido García" su último tesoro editado y para mí un retorno a sus orígenes más genuinos, marcó el inicio del concierto "Bajo un cielo azul (de papel celofán)",  "El Aullido", A Mil Años luz" , "Un día más en la vida"  seguido de un repaso de los exquisitos temas de su "Costa Azul" y del "Incendio", un "Fascinado" insuperable y un "Sidonie goes to Varanasi" que cautivó al público con ese sonido hindi tan auténtico.
Marc Ros deja el escenario y se acerca a la gente de la platea para manifestar todas aquellas cosas que quiere agradecer y aquellos momentos que han centrado al grupo durante su trayectoria.
Jesús, su hermano entre bromas, más tarde nos toca y canta "La Huida" y Axel en un solo de batería impresionante con demostración de su dominio (detrás, encima y delante de la batería) hace que los presentes lo piropeen entusiasmados: grande Axel. Y no olvidar la colaboración excepcional del asturiano David T. Ginzo a la guitarra, teclados y segundas voces.
Recuperan para mi una canción perfecta "Los olvidados" y nos deleitan con "Perros". Un tema de todo el grupo en platea: "All I have to do is dream dels Everly Brothers"( de infarto) y un Carnaval a capella.
En la parte final ese magnífico "El Bosque".
Un concierto difícil de olvidar y que acaba con una foto emmascarada, con el público de fondo, de los integrantes eufóricos y sabedores de que la noche ha ido bien tras una actuación irrebatible de unos auténticos caballeros sobre el escenario.
Hasta pronto.