Un altre any que s'acaba, un mateix temps de crisi que continua marcant les nostres vides, les nostres mirades de futur i com sempre l'esperança que no ens ha de deixar mai.
Hem viscut moments importants que semblen demostrar l'inconformisme que havia quedat oblidat, que no aflorava però que veritablement es pot observar als nostres carrers i en les accions de tots aquells que volen un camí nou, una nova perspectiva plena de valors.
Vam comptar amb el 15-M, del qual cadascú pot treure la seva valoració i decidir-se que vol reinvindicar, encara que són tantes coses...
Internacionalment ha estat un any convuls a l'Orient Proper i Mitjà i hem estat espectadors d'una onada d'esdeveniments que porten a una cadena de revolucions, de canvis en els governs que no sabem cap a on portaran a aquests païssos.
També a Europa no ens hem estat de res: dimissions, canvis de govern, index de perillositat, Frau Merkel reina i senyora de l'Unió, Banc Europeu, deutes escandolosos...
Japó ha patit una de les més grans catastrofes que recordarem per sempre i un silenci mut acompanya a tots aquells que veuran les seves conseqüències.
La mare natura ens ha tornat a recordar que no podem fer res per prendre-li el poder i nosaltres continuem intentant saltar-nos els bons propòsits d'un Kyoto obsolet.
S'han aprofundit encara més les diferències entre els rics i els pobres, entre aquells que continuen en una situació de benestar insostenible i aquells que no gaudeixen ni dels mínims per a portar una vida digne. S'ha incrementat la fam i les necessitats bàsiques, encara que la solidaritat ha quedat palesa fa pocs dies, com a exemple la campanya del Banc d'Aliments.
Ens preocupa l'atur, l'educació (aquest ensenyament precari que ja fa temps que ens han otorgat), la sanitat cada cop més malmesa (per què tenim encara aquesta idea de gratuitat per tot?). Ens preocupa el nou govern, que farà a partir d'ara. Com fa pocs dies en Jucasel abans de les eleccions ens situava davant de l'oferta política, hem camviat de mans però segueixen sent les mateixes propostes amanides amb més retallades (sense cap bon pla econòmic, encara per veure)
Ens preocupa la injustícia enfront dels que han de pagar els seus fraus (Fabra, Millet, el clan de ses illes...). Ens preocupa que la gent més qualificada hagi de marxar a la recerca d'expectatives millors, que cada vegada quedi menys oferta de qualitat laboral i les pimes i aquells que son el motor del país hagin de plegar per manca d'oportunitats.
Ens preocupa que desaparegui el I+D i que només ens convertim en una sucursal de sol i cervesa.
Ens preocupa que ens haguem deixat enganyar per algú que ens ha dit que ho podem tenir tot sense cap esforç, per què no hem estat prou realistes? La situació que ara vivim és culpa de tots.
Ens preocupa la manca de valors i la despreocupació.
Tindrem sempre en el pensament a tots els que ens han deixat aquest any i tots aquells que han arribat, quin futur els espera?
No voldria ser ni sóc un comentariste negatiu i simple. Només intento posar ordre en tota una sèrie d'idees que em passen pel cap aquests dies, intentant fer un petit resum mental del que ha significat aquest any en general i intentant preguntar-me si veritablement he aconseguit algun dels meus propòsits.
En el camp personal no sabria que dir, continuo buscant forces per prendre algunes decisions que estan guardades de fa temps i veient-me encara en el punt de sortida d'una cursa de fons. Podriem parlar d'un any en blanc o quasi, quasi de valors negatius. Potser la crisi ha afectat més del que em pensava les meves neurones.
Però tot és començar de nou, oblidar el 2011 i treballar per al 2012.
Tres, dos, un.....com diu la senyora Caterina de Can Sitjar: a positivar.
