La coreògrafa Maria Rovira ens parla a Désir, la seva nova creació, del desig i del món simbòlic que l’envolta prenent com a punt de partida l’obra Las arquitecturas del deseo, de J. A. Medina. L’espectacle, interpretat per set ballarins, dóna veu al desig com a recurs per imaginar una felicitat superior i ens mostra com aquest condiciona el comportament de l’ésser humà, escenificat amb una presentació onírica i circense. La música, una composició original, té en aquesta peça un paper rellevant, interpretada en directe per les mateixes ballarines.
Maria Rovira, Premi Nacional de Dansa 1998, és una de les coreògrafes més internacionals del país; ha estat convidada a diversos ballets i companyies de diferents països del món com Caracas, Cuba, Mèxic, Argentina, els Estats Units, França o Itàlia, entre d’altres. Amb més de vint produccions, la companyia que va fundar Rovira l’any 1985 celebra enguany el seu 25è aniversari.
CRÓNICA:
Veritablement un espectacle ingeniós i ple d'efects sorprenents, una combinació de dansa i sentiment, que queda reflexat en les actuacions dels ballarins, en les variacions lentes i ràpides que es produeixen a l'escenari, encara que els hi falta una mica de rodatge per a coordinar moviments de grup i vigilar el resultat final, en el treball púlid de dansa (s'han de marcar bé els pasos).
La creació de Maria Rovira és una petita joia que ens parla del desig. La música complementa l'espectacle tant adequadament que es pot parlar d'una composició de premi.
La durada de l'espectacle correcte: una hora i el joc de llum i ombres que tanca la història fascinant.
Una nit de dansa en companyia del desig.
21/10/2010
21:00 h
Mercat de les Flors
Felicitats pel nou disseny de la pàgina.
ResponderEliminar