Fa uns dies vaig escoltar una notícia que m'ha indignat fins a límits insuperables. M'avergonyeixo molt, però molt de ser animal de ciutat veient com alguns dels meus iguals exerceixen un dret que no tenen, fan un paper bastant desagradable i abusen d'una situació de privilegi que no els hi correspon.
De tant en tant aquests éssers de ciutat, acostumats a totes les comoditats existents al món i més, s'endisen en el món rural, com qui descobreix un món fantàstic i meravellós, que ells han de conquerir i fer seu, buscant una relativa quietud que els desempallegui del seu estrés.
Alguns pagesos per exigències del guió s'han vist obligats a prendre unes mesures sorprenents per no destorbar el descans d'aquests ciutadans: posar insonoritzacions a les esquelles dels animals (ovelles, vaques, cabres...), tancar els galls per a què no cantin, silenciar campanars (que els hi han fet les campanes, que és un poble sense campanes), veure envaïts els seus terrenys i camps per segones residències, perdre els camins ramaders... i així moltes més accions que són un clara violació d'aquest món, d'aquestes costums, de tot allò que envolta el món del camp.
Com podem ser tant egoïstes i carregar-nos les seves vides?, desencantar un tipus de vida que ha estat sempre la manera més exemplar de convivència amb el medi que tenim?
S'ha d'entendre que el camp és així, amb les seves olors i els seus sons i sorolls que no podem canviar aquesta situació i que hem de conservar el patrimoni que tenim, que hem de transmetre la tradició a les noves generacions i no lluitar per viure a un trist món d'asfalt al qual tot sigui una creació artificial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario