SANTIAGO 1999-2009

Aquest és el meu homenatge a tots aquells peregrins que han entrat a la meva vida arran d'aquesta extraordinària ruta. Per a tots aquells amb qui vam recórrer algun tram entre alberg i alberg, per a aquells que vam trobar a Santiago, per a aquells que vam trobar a Barcelona (a un lloc ben curiós una perruqueria ) i sobretot per a la meva companya de camí i aventures.
Aquest camí va canviar la meva vida en certa manera:

6 d'agost del 1999
MONTE DO GOZO-SANTIAGO 4,4 KM

Sona el despertador de l'Alain i ens recorda que avui arribem a Santiago. Són les 7 del matí, arreglem la motxil.la i esmorcem al menjador de l'alberg do Monte do Gozo.
El francés ha marxat sense dir ni adéu i ens ha estranyat molt, semblava com enfadat, però potser aquest posat és per que vol arribar sól a Santiago, potser té algun encàrrec per al Santo que no vol compartir. Comencem a baixar cap a Santiago, els 4,4 km es fan eterns i hi ha amenaça de tempesta.
El nostre primer destí és el Seminari Menor per trobar lloc per dormir. Un cop allà anem a l'estació, per mirar la sortida del tren cap a La Coruña.
Aconseguim un llit, serà el nostre segon dia en un llit de tot el camí. Després tornem a adrecar-nos al camí francés per arribar com Déu mana fins a la plaça de l'Obradoiro. Al camí ens trobem a l'Alain (el francés) i intentem acomiadar-nos al màxim. Al dir-me adéu, em diu en un to molt carinyós "Adéu MAQUINA".
Reprenem el camí fins a la plaça de les Azabacheries, allà el bullici és bestial, és quasi l'hora de la misa del Peregri. Intentem col.lar-nos pel lateral de la Catedral. Està plena fins a les escales amb gent asseguda. Observem el botafumeiro, per mi és increible estar aquí. No ens podem quedar allà. Ens trobem amb els nois de Pontearenas, que també han arribat. Com a culminació del viatge entrem a la plaça de l'Obradoiro. L'emoció no es pot contenir, estic veritablement emocionada, per dintre meu, no trobo paraules.
Tota la gent va omplenant la plaça i més, i més gent, molta més gent que va arribant. La plaça està plena de gom a gom. El xibarri i la catedral imponent que s'aixeca davant nostre. Fem un parell de fotos per immortalitzar el moment.
Davant de la impossibilitat d'entrar a la catedral per la misa, anem a veure com està el centre d'acreditacions, hi ha una cua impressionant també. A la cua de la Porta Santa ens trobem amb el noi de Toledo que està amb la seva dona i ens comenta com ha anat el últim tros del viatge. Més tard anem a recollir la Compostela, allà coneixem a uns catalans que venen de Logroño.
Marxo un moment a comprar segells i a la mateixa cua també coneixem a uns que venen de Monforte, passem els de Múrcia i els saludem molt efusivament, també creuem una salutació amb la parella de Madrid que vam deixar enrera. Tot són hola, que tal? com va? ja estem aquí, ¿Cuándo habeis llegado? ahora!!!. És impressionant. Un cop recollida la Compostela tornem a rècorrer els carres de la ciutat.
Després la Catedral, un dinaret amb cava per celebrar l'arribada i a les 19.30 h ens retrobem al TOÑO, que ha fet el recorregut en bici, ens diu que demà s'en torna cap a casa i que avui és la seva última nit a Santiago. Ha facturat la seva bicicleta i s'enyora de la seva núvia. Decidim anar a prendre alguna cosa a un bar en tot el centre de Santiago "Bar Cebaños" (Pulpo a feira i sidra). Allà parlem una mica de la vida i de les coses que ens preocupen, les relacions amb parella, amics i familia, el món, la independéncia, els anys com passen de ràpids, els preus dels pisos, el treball, la vida...
Unes tapes més, un bar de copes amb uniforme de peregri, un comiat i a la una i mitja corrent cap al Seminari a dormir. Per no res, hem de dormir al ras.
Les llums de Santiago ens acompanyen als nostres cors.