Les dues hores i vint-i-tres minuts ens apropen a una pel.lícula ben realitzada i amb tot un seguit de petits detalls que fan que no es perdi l'interés. Estem davant d'un director-escriptor i això s'agraeix.
Destacar el paper de Carme Elías i el dels altres protagonistes. No em ficaré pas en les polémiques que corren sobre el Opus Dei (primer no coneixo aquest tema i segon no sé que és real i que es ficció a la pel.lícula per jutjar-lo) i si es troba basada o no en uns fets reals o en diferents personatges.
La conclusió que es pot deduir i que tots ja coneixem és que els radicalismes portats als seus extrems no són bons.
Tractat el tema de la malaltia amb delicadessa però amb extrema realitat.
La meva valoració és: 7
Ara que cadascú digui la seva.
Tenia moltes ganes d'anar a veure aquesta peli, perquè els Fesser sempre m'han semblat, apart de molt competents, molt honestos. Però ara se m'han tret una mica les ganes després de saber que el Javier Fesser, que presumeix d'haver fet una investigació exhaustiva, no s'ha dignat a posar-se en contacte amb la família de la nena. A més, en la roda de premsa del festival de Sant Sebastià, va afirmar que era real l'escena en la qual la nena mor rodejada d'aplaudiments: després va haver de desmentir-ho.
ResponderEliminarResumint: per sobre de les opinions vertides a la peli (que no sé quines són), crec que li ha faltat al director el mínim de delicadesa exigible amb una família que ha patit molt.
I encara una altra cosa, amb perdó: la peli és dscaradament biogràfica, per molt que el director ho negui. Un director que, rebent una petició de la família, es va comprometre expressament a retirar totes les referències explícites al nom de la nena; lamentablement, no va complir aquesta promesa...
ResponderEliminarA partir d'aquí, d'acord amb homeless: compte amb els radicalismes.