03/10/08
Palau Sant Jordi
21.30 h
Vam haver d’esperar 25 minuts per descobrir l’escenari que s’amagava darrera d’una cortina vermella de vellut. Un escenari de petites dimensions, de terra també vermell i amb una estructura de panells lluminosos que mostraven la imatge d’un gat negre sobre un fons vermell. Una part de la imatge que dóna vida al seu últim treball professional: Gato negro, dragón rojo.
Va ser un concert molt emocionant per al grup i ens ho comenta Eva, és el seu desè aniversari i com diu ella, estan a una gran plaça: Barcelona.
Comenta que el concert estarà carregat de moltes sorpreses.
El públic que omplena tres quartes parts del Palau St. Jordi escalfa motors amb intensitat, dues hores i mitja de concert que repasaran el seu últim disc i algunes de les clàssiques cancions de la formació,
Veritablement els músics es deixen la pell en un representació molt estudiada, molt preparada fins a l’últim detall i que no deixà pas a la improvisació.
Amb talons d’infart i vestit curt negre Eva inicia el concert amb Kamikaze per continuar amb Tarde de domingo rara, La barrera del sonido, El universo sobre mi, Días de verano, Esta noche, Las puertas del infierno, Toda la noche en la calle, Marta, Sebas, Guille y los demás, Sin ti no soy nada, Voy a acabar contigo, Doce palabras, Big Bang i moltes, moltes altres (que en disculpin aquells que hi eren i saben exactament l’ordre dels temes que aquí intento recollir o bé si em deixo algun).
Moments estelars de la nit:
-quan Eva fa referència a un dels seus primes temes de l’any 98 “No sé que hacer con mi vida” i que els més veterans vam recordar, fent una mirada enrera a tots aquells concerts d’Amaral i com diu ella a uns començaments difícils i incerts.
- quan van cantar una cançó que li va enviar Eva a Juan Aguirre per sms i que com diuen mai serà single “Concorde” però per a ells aquesta fantàstica cançó és especial. El silenci al Palau va ser colpidor.
- un altre moment quan Juan Aguirre va cantar la cançó “Es sólo una canción” que canta ell al disc, tot el Palau va botar.
I després de dos bisos al final de tot, un moment més que especial. Acompanyada al piano, va cantar un meravellós “Esta madrugada” que ens va deixar cao.
Una noia es va desmaiar i Amaral va aturar el concert, però tot amb bon resultat.Una situació més a agrair i que els fa si no estava ja clar més propers.
Versions i cançons de sempre lligades aquesta extraordinària nit.
El grup s’acomiada i es tanca el teló, demà tenen actuació a Saragossa, a casa.
Nosaltres satisfets amb un bon concert.
Palau Sant Jordi
21.30 h
Vam haver d’esperar 25 minuts per descobrir l’escenari que s’amagava darrera d’una cortina vermella de vellut. Un escenari de petites dimensions, de terra també vermell i amb una estructura de panells lluminosos que mostraven la imatge d’un gat negre sobre un fons vermell. Una part de la imatge que dóna vida al seu últim treball professional: Gato negro, dragón rojo.
Va ser un concert molt emocionant per al grup i ens ho comenta Eva, és el seu desè aniversari i com diu ella, estan a una gran plaça: Barcelona.
Comenta que el concert estarà carregat de moltes sorpreses.
El públic que omplena tres quartes parts del Palau St. Jordi escalfa motors amb intensitat, dues hores i mitja de concert que repasaran el seu últim disc i algunes de les clàssiques cancions de la formació,
Veritablement els músics es deixen la pell en un representació molt estudiada, molt preparada fins a l’últim detall i que no deixà pas a la improvisació.
Amb talons d’infart i vestit curt negre Eva inicia el concert amb Kamikaze per continuar amb Tarde de domingo rara, La barrera del sonido, El universo sobre mi, Días de verano, Esta noche, Las puertas del infierno, Toda la noche en la calle, Marta, Sebas, Guille y los demás, Sin ti no soy nada, Voy a acabar contigo, Doce palabras, Big Bang i moltes, moltes altres (que en disculpin aquells que hi eren i saben exactament l’ordre dels temes que aquí intento recollir o bé si em deixo algun).
Moments estelars de la nit:
-quan Eva fa referència a un dels seus primes temes de l’any 98 “No sé que hacer con mi vida” i que els més veterans vam recordar, fent una mirada enrera a tots aquells concerts d’Amaral i com diu ella a uns començaments difícils i incerts.
- quan van cantar una cançó que li va enviar Eva a Juan Aguirre per sms i que com diuen mai serà single “Concorde” però per a ells aquesta fantàstica cançó és especial. El silenci al Palau va ser colpidor.
- un altre moment quan Juan Aguirre va cantar la cançó “Es sólo una canción” que canta ell al disc, tot el Palau va botar.
I després de dos bisos al final de tot, un moment més que especial. Acompanyada al piano, va cantar un meravellós “Esta madrugada” que ens va deixar cao.
Una noia es va desmaiar i Amaral va aturar el concert, però tot amb bon resultat.Una situació més a agrair i que els fa si no estava ja clar més propers.
Versions i cançons de sempre lligades aquesta extraordinària nit.
El grup s’acomiada i es tanca el teló, demà tenen actuació a Saragossa, a casa.
Nosaltres satisfets amb un bon concert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario