HISTÒRIA D'UN NADAL

És Nadal

La meva ciutat és un conglomerat de persones que comparteixen sentiments i experiències. Això és el que fa viva una ciutat, com Barcelona. La Barcelona que es mou frenéticament amb passes dedicides i que de tant en tant, s’esparvera per algun esdeveniment que trenca la monotonia.
Tot va passar un matí de Nadal fred i silenciós del 2006, quan la senyora Conxita, una solitària àvia de vuitanta anys, mirant per la finestra es va adonar que hi faltava alguna cosa en el paisatge urbà del carrer Ganduxer.
Sí, havien segrestat la creu de la farmàcia de davant de casa seva. Aquella bonica i antiga creu verde i vermella, que donava una nota de color al carrer i que la feia sentir-se una mica més aprop de la ciutat des de que el seu marit havia mort feia 2 anys.

Aquest era un fet sorprenent i xocant. Per a què voldrien una enorme creu de farmàcia? Qui podia haver estat? Qui s’hauria dedicat a serrar la gegant estructura?
La senyora Conxita, que coneixia a la Pilar, la seva farmacèutica de tota la vida, no va dubtar en trucar-la.
La Pilar, és una bona farmacèutica, sempre preocupada per donar un bon servei professional als seus clients i un bon tracte humà.
Al rebre la trucada de la senyora Conxita, no va saber en un primer moment com reaccionar. Estava preparant els plats del dinar familiar, gaudint del dia de festa. I la notícia la va deixar molt preocupada.
Va dedicir apropar-se un moment fins a la farmàcia i va trucar als mossos d’esquadra per tramitar la denúncia.
Realment era així, com li havia explicat la senyora Conxita. La creu havia desaparegut del seu lloc original, a la façana de la farmàcia. La Pilar no deixava d’exclamar-se, només havien quedat dos ferros mal serrats. Semblava totalment irreal, que hagués desaparegut d’aquella manera.

En arribar els mossos d’esquadra tampoc s’ho podien creure. Era la primera vegada que es trobaven amb un cas així. Explicaven que es produien molts robatoris durant l’any i de coses a vegades bastant sorprenents, però no s’havien trobat mai amb un fet com aquest.

Dues hores després de la denúncia, la creu va aparèixer davant la Clínica de La Sagrada Família. Un vei havia trucat als mossos per explicar l’aparició d’aquell objecte.
Estava trencada per la meitat i li faltaven un parell de vidres d’un lateral. Semblava que la havien volgut transportar caminant des del carrer Ganduxer. El pes de la creu era considerable, potser en un descuit havia caigut al terra i s’havia trencat. Els seus raptors l’havien abandonat allà.

La notícia va ser comunicada a la Pilar, que va continuar després dels nervis passats, celebrant un feliç dia de Nadal amb tota la seva família.
La Pilar va convidar a la senyora Conxita a casa seva. La senyora Conxita recordarà sempre aquell dia de Nadal.
La creu va ser recollida pel servei tècnic i portada a reparar. L’endemà ja tornava a estar al seu lloc.

Els mossos d’esquadra no van obrir cap investigació. I jo em pregunto, que hi havia darrera del robatori de la creu?.D’una creu que no pot tenir cap utilitat, a no ser que es posi a una altra farmàcia sabent que amb el temps s’acabaria descobrint?

Potser s’hauria de deixar volar la imaginació una mica, fer parar atenció al lector en algunes inesperades coincidències. Hauriem de tornar a la nostra infantesa, al nostre món d’il.lusions i creure que els raptors eren tres Reis del Llunyà Orient que volien fer arribar una nova estrella de Nadal, en aquest cas verde i vermella a tots aquells nens que no coneixen la seva màgia o bé no saben quin és el veritable sentit del Nadal.

Homeless 2007