ANESTÈSIA A RITME DE MÒBIL

Visitar al dentista per al 85 % de la població es converteix actualment en un episodi no gaire agradable a les nostres vides. Amb això no vull dir que no sigui del tot necessari i responsable fer-ho quan la teva boca no és la boca més mimada i cuidada del món o bé quan tens certs problemes generats per la genètica.
I inclouent-me en aquest 85 %, vaig anar a fer-me una cirurgia de geniva (terme que li agrada molt a l'amic Ojalancia) a una de les clíniques més fashion de la ciutat de Barcelona. Només entrar a la recepció, ja aquella olor a desinfectant i dentista que s'impregna a la roba i a la teva pell com si fos un perfum i que no determina que la desinfecció sigui del tot correcta, pero bueno... Les noies de la recepció i les infermeres totes políticament correctes, et fan una rebuda d'allò més simpàtica mentre tú estàs pensant que la boca és teva i que perquè t'has ficat en aquest embolic, que millor deixar-ho per a la tercera juventut.
Et fan passar a dues sales; a la segona et fan desvestir i posar una bata d'intervenció quirúrgica, posar uns peucs d'allò més raros i un gorro pels cabells i penso a veure si m'he equivocat, encara això em fa posar més nerviosa. I això que no em fan por les agulles i ja he anat a veure l'exposició sobre els cos humà de les Drassanes, la recomano a aquells que els hi agradi saber que tenim dintre però a lo vivo i en directo.
Ja un cop al quiròfan et miren la pressió arterial i les meves pulsacions donen lloc al primer comentari de l'anestesista: vostè és esportista, no?
Et comencen a posar capes i capes de roba i plàstic de color verd i t'immobilitzen de tal manera que ja només queda encomanar-se a tots els Sants i obrir la boca.
Arriba el cirurgià i comença l'operació, tot molt bé. Fins que en un moment determinat, sona un mòbil, però com pot ser? Hi ha un mòbil a la sala? I l'infermera apropa el mòbil a l'orella del cirurgià i es posa a parlar com si res (d'un tema privat). Jo, allà amb la boca oberta i ja una mica histérica (perquè no dir la veritat, atac d'ansietat) per veure que passa amb el telèfon. La conversa dura uns 8 minuts calculats sense rellotge. I penso, en què ens hem convertit?. Ja ni fent una operació, ens podem estar sense mòbils per tres quarts d'hora? Tota la vida gira al voltant dels mòbils?
Sort que tot va anar molt bé i s'ha de dir també, que va ser un luxe d'operació, res de mal i res de dolor o molèsties allà ni post-operatòries i que la meva boca està molt agraïda a la senyora qualitat fent la feina del cirurgià, però encara somnio sentint el ring, ring del telèfon.
Tot sigui per tenir una boca una mica més sana.