jueves, 26 de julio de 2007

BARCELONA 92




Però no podia marxar sense fer un petit comentari sobre una efemèride molt important per a mi. Ahir dia de Sant Jaume (qui pugués estar a Santiago en aquest dia) es commemoren 15 anys de l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona. Tots sabem que no van resultar cap boom económic i fins i tot va quedar algún deute pendent. Però la ciutat va guanyar, un nou barri i nous equipaments.

Però a qui vull recordar és a tots aquells voluntaris, amants de l'esport que vam saber posar la il.lusió necessària per a que el nostre somni s'acomplis i sobre tot a aquells companys amb qui vaig compartir moltes hores a l'aeroport rebent els participants i que em van demostrar com funciona un equip i les ganes que teniem de fer les coses ben fetes per sobre de tot:política, burocràcia, publicitat.....

Voluntaris per sempre, amics per sempre.


martes, 24 de julio de 2007

CANÇONS PER RECORDAR

You say you want
Diamonds on a ring of gold
You say you want
Your story to remain untold
But all the promises we make
From the cradle to the grave
When all I want is you
You say youll give me
A highway with no one on it
Treasure just to look upon it
All the riches in the night
You say youll give me
Eyes in a moon of blindness
A river in a time of dryness
A harbour in the tempest
But all the promises we make
From the cradle to the grave
When all I want is you
You say you want
Your love to work out right
To last with me through the night
You say you want
Diamonds on a ring of gold
Your story to remain untold
Your love not to grow cold
All the promises we break
From the cradle to the grave
When all I want is you

U2
All I want is you

viernes, 20 de julio de 2007

TANCAT PER VACANCES

Tot i que aquest any el temps s'està comportant amb els pobres mortals que treballem durant aquests dies, la mandra estival ha arribat i les ganes de desconnectar i canviar d'aires per uns dies s'han apropiat del meu cervell.
La ciutat esperarà la nostra tornada com sempre i potser el sr.Woody Allen ja haurà acabat de rodar la seva pel.lícula amb la qual el Govern Català ha col.laborat tant gentilment, el sr.Piqué haurà creat un partit de centre català, el començament de la Lliga ens reportarà noves il.lusions i els problemes del bicing s'hauran solucionat.
No es pot demanar més senyors.El setembre arribarà carregat d'històries i de pàgines noves per crear i per gaudir.I entre les meves recomanacions per aquells que volgueu disfrutar de moments de pau aquests dies proposo:
- llegir els fantàstics poemes del sr.Ojalancia http://www.ojalancia.blogspot.com/
- prendre's una bona cerveseta fresca
- no veure gaire la tele
- convidar a un amic/amiga al cinema a la fresca o bé.....
- aprofitar per fer tot allò que mai podem fer (tampoc ho farem....)

Fins la tornada.

miércoles, 11 de julio de 2007

DULCE JULIETA


La espera se hizó un poco larga con un telonero Kevin Johansen que sólo es digno de mención por este original nombre que no tiene nada que ver con el tipo de música con la que nos deleito.
Pero allí estaba ella, 22.28 h, con un vaporoso vestido verde que le quedaba perfecto (porque hay que reconocer que esta mujer es original en su manera de vestir, me encanta), el pelo semirecogido, botas altas negras y su acordeón.
El Poble Espanyol gozó con la mexicana y sus canciones de desamor. Nada que ver con el pobre concierto en el Espacio Movistar el pasado septiembre, donde apareció encajonada y promocional. Aquí nos hizó bailar al son de sus letras y se mostró de un dulce, dulce que emociona (MIS CATALANES, con ese chido acento mexicano). Se te echó en falta, Charlie.
Y las canciones para empezar con Canciones de amor. Y siguieron Algo está cambiando, A tú lado, No seré, Mala Memoria, Oleada, Limón y Sal con lobitos incorporados, Amores perros, No hace falta, De que me sirve, Lento, Te voy a mostrar, Eres para mí, Donde quiero estar, "Jaula de Oro" Los Tigres, A donde sea, Me voy.
Tenía la impresión de que estaba en una fiesta de verano, de aquellos veranos, la música, el fantástico espacio que representa el Poble Espanyol y el poder disfrutar un concierto al aire libre, pusieron la guinda a la noche y a una inspirada Julieta, que se entregó.
Un anuncio para el próximo 15 de septiembre, el dia de la Independencia Mexicana con la realización del grito en el Poble Espanyol, con la correspondiente invitación a todos.
La presentación del grupo, con un poco inspirado bateria que no nos hizó ni demostración de su arte como ocurriera en el concierto de La Paloma, ni lanzamiento de baquetas, inició lo que nos temíamos: el final del concierto.
Bises: Primer dia, Sin documentos y para acabar Andar conmigo.
Hora y media justa, sabe a muy poco, Julieta!!!.
Te llevamos siempre en el corazón.
FIN

viernes, 6 de julio de 2007

EL CHU-CU-CHÚ DEL TREN

Entre les moltes mesures que el pre-electoral Govern del sr. Zapatero (a tus zapatos) ha tret a la palestra per intentar calmar les ansies dels Pro-Estatut, es troba la transferència de RENFE a Catalunya al gener del 2008.
Però això solucionarà els greus problemes que arrastra la companyia?
No sé si algú ha vist l'anunci de "El tren necessita a la natura, la natura necessita el tren". Doncs, no senyors, la natura no necessita pas al tren, com pot ser que es posi com a gran beneficiari a la natura.? M'agradaria veure als polítics i a tots els pro-AVE a la Vall del Montseny, que puguessin observar com s'han carregat un entorn natural fantàstic, a més de fer malbé les comunicacions entre els pobles i les estacions (ja no tenim un camí digne per arribar a casa nostra).Com han tirat al terra una estació centenari (Riells i Viabrea-Breda) sense dir res i que ningú pugués defensar-la amb temps suficient.Ui!!! pobre Sagrada Familia.
Com el paisatge s'han transformat per un megapont davant de Llinars, que el que produeix és un impacte visual i ambiental espantós.
Però encara hi han més,respecte a la campanya accessibilitat 100 %de l'Ajuntament a les andanes. Com pot ser que a dues estacions bastant importants de Barcelona com són Clot i Passeig de Gràcia no hi hagi un accés per gent que va en cadira de rodes o amb croses.L'altra dia intentant ajudar a una persona, ens vam veure magres.
I l'altra mesura de pagar el bitllet quan el tren arriba un quart d'hora tard, també em sembla una mica per anar fent. Quan arribés per reclamar el teu bitllet, et trobes una cua llarguíssima
i un personal que a més de no ser gaire educat et tracta com si fossis un destorb.
I apart de les tarifes abusives (anada i tornada a St.Celoni 6,10 euros), també reclamar la manca de trens en algunes línies com la línia 2, com pot ser que hi hagi un tren cada 2 o 4 hores per pujar cap a Girona que pari a totes les estacions?.Em sembla una mica massa, o com passa amb la línia que va a Puigcerdà ,que també les possibilitats de que et toqui un tren en condicions són mínimes.I després ens demanen que utilitzem un transport ecológic.
Sí, és un post molt reivindicatiu, però ja és hora que comencem a dir les coses clares.

jueves, 5 de julio de 2007

LA REINA DE LAS REINAS

Tu me decias que nada te haría cambiar
y yo te decía que cambiaste todo para mí,
tu me decías que estabas triste con la vida,
pero yo, nunca te creí.
Estoy tan cansada de las canciones de amor,
siempre hablan de un final feliz...
bien sabemos que la vida nunca funciona asi.

Yo te mandaba las señales que se me ocurrían,
tu nunca las entendías,
no escuchabas bien,
un día me cansé y claro está que te dejé
no me hacías caso,
entonces para qué?
Estoy tan cansada de las canciones de amor
siempre hablan de un final feliz...
bien sabemos que la vida nunca funciona asi

Habría hecho todo pero tu
nunca entendiste nada,nada de nada
la vida siempre tiene que seguir
aunque mi corazon se parta y no quede nada
por eso
Estoy tan cansada de las canciones de amor
siempre hablan de un final feliz,
bien sabemos que la vida nunca funciona asi

Julieta Venegas
Canciones de amor

miércoles, 4 de julio de 2007

TWOCATS PEL GOSPEL: BOCINETS DE CEL

Quan vaig entrar ahir al vespre (21.35 h) a la Parròquia de St. Ferran em vaig sentir com si entrés al cel,(encara que no sé si exactament és aquesta la sensació), però per mi ho va ser. L'Alel.luia de Haendel omplenava tot l'espai interpretat per les armonioses veus del Twocats pel Gospel. I em vaig sentir com entrant dintre d'un rabeig de pau. Veritablement la millor manera d'acabar el dia.
Tot estava preparat per a començar la gravació del segon CD dels Twocats pel Gospel (versió concert), que des de la seva primera incursió al món del format registrat el 14 de desembre del 2004, voliem confirmar ara amb aquest segon CD, que aquest esforç ha donat els seus fruits i que aquestes veus formen un dels grups de gospel més importants dintre del panorama musical per la seva qualitat.
I sí, escoltar la seva directora, de la qual flueix música pels quatre costats, és tot un plaer i veure com sap treu d'aquestes veus el millor, és excepcional.
Tot silenci i concentració abans de començar un altre tema, cadascú conscient del seu paper dintre del grup, les veus, oh! les veus, quina meravella, la conjunció perfecte entre la música i les veus, que et transporta. No sé expressar-ho, és molt díficil posar en paper aquest sentiment.
No puc parlar de coses técniques en aquest post, perquè desconeixo totalment aquest camp però només m'agradaria preguntar-vos (Glòria, Susanna, Ernesto…) que se sent en aquell moment ? Com es que vau escollir aquest tipus de música tant especial?
I quan arriben els temes ràpids, et sents tant involucrat que ets incapaç d'estar sense picar de mans o de moure tot el teu tot cos, perquè la música arriba al cor.
Les seves versions són impressionats i li saben donar un fantàstic toc TWOCATS.
Espero que la gravació sigui tot un èxit i que gaudim de les vostres cançons per molt de temps.
Jo crec que la vetllada va ser perfecte. I el públic totalment entregat només pot dir:
Gràcies Twocats.