God Paske in Kobenhavn

Quines ganes tenia de tocar el dos uns dies i desconectar-me de BCN. I quan es presenta l'ocasió, Homeless desapareix del mapa.

I aquest cop les meves passes han arribat a Copenhague (volia dir les meves ales llogades a Spanair).

Tinc dos qualificatius bons per a aquesta capital: qualitat i practicitat i dos aspectes negatius a destacar: 1)els horribles horaris de tot (com et poden fer fora d'un restaurant a les 10 p.m. (estem molt malament acostumats), increible i sense postre perque tanquen la cuina i 2) les terribles calefaccions. Fa fred però cal estar a 25 ºC dintre i a 3ºC a fora.

Ja sé que valorar una ciutat en un periode de dies festius no és la millor manera, però caldria dir que aquesta ciutat té la mentalitat germànica de la feina i els serveis ben fets però amb un toc cool i elegant.

He quedat esparverada de la puntualitat i qualitat dels trens, metro (automàtic), altres transports i de l'aeroport i del concepte de disseny que tenen unit a utilitat (como no, les seves cadires de disseny, que estan a totes bandes).

Uff i el seu patriotisme, bueno, fotos del rei, de la reina, dels princeps, dels nous hereus. Un gran amor al seu país i a la Corona.

Apart d'això, m'he quedat amb les ganes d'entrar a la Calsberg Factory, tancada aquests dies però he pogut provar algunes de les cerveses del país (Calsberg, Tuborg i Fardod). Cosa que no em perdo mai quan viatjo. També he pogut confirmar que aquí també beuen molt.

I parlant d'aspectes més propers: monuments, el Black Diamond i l'Operahouse son una meravella de l'arquitectura moderna, però jo em quedo amb la "Sirenita" aquesta tristor reflexada a la seva cara m'ha captivat i encara que diuen que és petitona, jo no la canvio per res del món, la trobo perfecte.

Una altra cosa que m'ha impactat ha estat el museu d' en Hans Christian Andersen, una mica pobre però m'ha fet recordar els seus contes, amb els que hem crescut. Temptada de comprar-me una edició de contes en danés però per Sant Jordi me la compraré en català, que faré més país i la tornaré a rellegir. O el museu dels Records Guiness, amb la secció d'esports i la possibilitat de pujar dintre d'una reproducció d'un fórmula 1, com va anar l'adrenalina al prémer l'accelerador.

I que dir dels pintors i artistes danesos, vaig visitar el Staten Museum for Kunst i vaig veure uns quants quadres del sr. Hammershoi, heroi local de la pintura i del qual fan ara una exposició al CCCB (molt recomanable). I vaig comprovar que respecte a l'escultura i art modern, tenen una tirada molt depressiva i molt agressiva. Serà l'efecte Foëhn? serà el temps? (quin temps, mare).

I que dir dels danesos i daneses, ni tant guapos ni tant alts( nosaltres ja fem un bon paper) com esperava i desangelats, amb aquest cabell tant ros. No els canvio en Johny Deep ni per 50 Laudrup.

I del futbol, bueno, no és un esport que cotitzi massa i de l'estadi, bueno......

Entre les anècdotes, arribar a Copenhague a les 12 p.m. i que t'enxampi la revisora del tren sense billet amb el perill d'una penalització de 1000 corones o bé que esperant el canvi de Guardia del Palau principal i buscant eixopluc sota una tauladeta de la façana principal, un soldat de la Guardia amb un gorro gegant com els de Buckingham Palace i el seu corresponent uniforme, et cridi des de més de 300 metres i t'assenyali, portant l'atenció de la gentada que es troba a la plaça cap a tú, quina vergonya!!!

O bé passar la tarda de diumenge en un parc d'atraccions, amb una pluja de nasos, la gent pujant i baixant de les atraccions com a bojos, prenent un hot chocolatek en un local que recorda als anys 60 o pitjor. Em va venir al cap Petita Miss Sunshine i no vaig poder parar de riure en mitja hora.

La cuisine danesa, un 5 pelat, encara que és saludable.L'últim dia sopar a un italià, ohh!!! com a casa.

La gent molt esportista, clar quin remei, no es pot fer res més.Tot tancat.

I la tornada una mica depressiva, que curt que s'ha fet. Però bueno, tornar a casa, tornar a BCN és sempre el millor de tots els viatges.

Per poder tornar a marxar.