Bridget Jones a la catalana

Miramelindo (Born)
21/04/07
1.30 a.m.

No tot en aquest món és cultura amb majúscules. Avui parlaré de cultura en minúscules i de com un parell de noies passen les hores d’algun dissabte nit quan la necessitat de desconnectar i les ganes d’interaccionar amb el món en el que viuen es fa palesa.

Allà estaven Miss Masters del Universo i Miss Blog 2007, entrant a un agobiant Miramelindo, ple de guiris, gent que vol lligar-se a les guiris descaradament, gent més gran que gaudeix d’una xerrada a la barra, el grup de noies de més de 40 desesperades (però potser d’això més val no fer cap comentari, perquè cada vegada els hi falta menys a les nostres protagonistes), el grup de noies sobrades (tot un món per descobrir) i un londinenc comiat de solteres amb conilleta.

Entre empentes i aturades, van situar-se en un lloc, al que ben bé es podria haver posat un semàfor per regular el tràfic de sortides i entrades del local.
Ja els hi va ser prou difícil demanar una beguda al més pur estil d’anunci publicitari de Bayley’s ( via gestos) com retornar al lloc inicial per comentar les desventures de la setmana.
Allò era com un brou de cultiu i el to de veu anava pujant desmesuradament amb el temps.El millor de la nit, el fantàstic olor a menta que desprenia el local i que a Miss Blog portava a pensar en els testos de la sra. Perpe, penjats a la finestra baixa tocant al carrer allà al poble.

Tot anava evolucionant amb normalitat, fins que al seu costat van quedar lliures dues cadires, molt malament situades al costat de l’escala.
Miss Masters del Universo va fer un intent de conquesta de la cadira i es va recolçar elegantment. Però Miss Blog 2007 va decidir prendre posicions més definitives. I al seure les cares de les dues noies reflexaven cansament extrem, van caure com dos sacs de patates desplomats, com dos angels desangelats. Es van mirar i van començar a riure com a boges, allà assegudes com dues iaies. I al mirar al voltant, van veure que tothom les observava, com si fossin el centre d’una festa.
Quina sensació de ridicul tan fantàstica i tant divertida. Sí, sí, dues iaiones, abatudes després d’una dura setmana. Però que bé que estaven allà assegudes.
Encara que la perspectiva no era molt bona i quedaven amagades del món, la festa continuava a dalt. Ara podrien fer valoracions i votacions de models de sabates enlloc de cares i ulls (aquesta perspectiva de conèixer gent no se me l’imaginaven), situació molt escaient, divertida, un altre món, el món del metre i poc. I la gent mirant-nos amb cara de risa, amb cara de pensar “quines freaks, quins 30 anys més freakis”.
I allà es van quedar, assegudes fent un beure, xerrant i sense parar de riure, tranquil.les en el seu món de metre i poc fins a l’hora de marxar.
Un altra escapada de nit, una altra nit de Barcelona, tot passejant per la vida prop de la Senyora del Mar.
Va por ti, flamenca.