Arriba la crónica una mica tard però "más vale tarde que nunca"
16/04/07
5:58 a.m.
Vaig caminant pel carrer Mallorca direcció Independència i penso: que faig a les 05:50 de la matinada pels carrers de Barcelona, un dilluns?.Però quin tipus de bogeria mou els meus peus de totes les que ocupen habitualment el meu cervell?. Què és el que fa que després de la llarga caminada de diumenge encara circuli un less de homeless pel carrer?
Senyors, és la música un altra cop, la música que mou muntanyes i que fa que 3 bojos quedin per comprar unes entrades per el concert de The Police, quan encara falten 5 mesos pel mateix.
Arribo al punt de trobada i em deixo caure al seient de la parada de l’autobús i començo a somniar.
Arriba en Charlie, amb el diari, l’esmorzar, tot ben preparat per la jornada de dilluns i comencen a caminar per retrobar-nos amb la tercera fantástica, Bea que ens saluda amb un fantàstic somriure il.lusionat que s’agraeix al matí.
Puntuals entrem al caixer de La Caixa. Les 6, son les 6 a.m. En Charlie introdueix la targeta (maná) al caixer i sembla mentida però funciona i pel que es veu podrem comprar les primeres entrades però oh!!!!!, l’operació queda bloquejada quan s’ha de confirmar. El pànic inunda els nostres accelerats i nerviosos cors. En Charlie ho torna a intentar però el caixer continua sense respondre.S'acaba de tancar una porta a l'esperança. Però tenim altres possibilitats, no defallim: internet o el telèfon (que ves per on per una vegada és útil), marquem el 902332211. Comunica, comunica, però a la vuitena trucada, despenja el telèfon una noia molt simpàtica i desperta. Ens demana nom i targeta i ens anuncia amb la seva veu que tenim les entrades confirmades per als 6 primers. això és fantàstic, a més a més s'enrotlla i amb la mateixa trucada, ens deixa demanar les restants. Quina sort, veritablement hem estat de sort. Nervis fora.
Són les 6:33 a.m. Ara toca aterrar a la terra un altre cop i esperar fins al 27 de setembre per veure finalment el nostre somni acomplert.
Gràcies Bea, gràcies Charlie.
L'experiència et fa pensar que hi haurà altres "bojos" cometenet les mateixes accions a aquelles hores; arribes a imaginar-te els The Policemaníacs fent cua davant els centenars de servicaixes desplegats per la ciutat com si es tractés d'extreure els diners del banc davant una fallida bursàtil... però la il.lusió i alegria del Comando i l'obtenció de les entrades van fer oblidar l'hora que marcaven les agulles del rellotge.
ResponderEliminarUn plaer compartir esforços en un assenyalat dia...!