FUNDACIÓ MIRÓ: DAVANT DE L'HORITZÓ

Revisió del concepte d'horitzó des de diferents representacions per artistes moderns i passant de puntetes pel land art.
Hauriem de discutir quin és el significat específic de l'horitzó a la vida diaria i a la pintura, com ha estat tractat pels diferents artistes durant l'història de la pintura.
També s'hi troba present la fotogràfia amb la seva particular visió.
Les sales es troben per temátiques, però la veritat ho he trobat una mica desangelat, sense cap tipus de panell explicatiu o de reflexió que pugui reconduir la impressió del visitant. Ja ho sé, és art i cadascú ho ha d'interpretar però trobo que alguna referència més hagués estat interessant.
Els comentaris o diàlegs al que es fan referència, es troben situats a la part de dalt dels quadres, una mica amunt pel meu gust però són molt interessant, no deixar de llegir-los.
L'expo comença amb una sala amb un fantástic quadre de Modest Urgell, una obra de Perejaume i la reflexió del mateix Mirò sobre l'horitzó.
Fantàstiques obres, algunes d'autors dificils de veure normalment :Richter, Duffy, Valloton, Ernst, Nolde.
D'altres simplement admirables: Monet, Magritte, Hockney, Raurich....
Una gran col.lectiva que no s'ha de deixar de veure.

ROSA TATUADA AL TNC

Teatre Nacional de Catalunya
20.00 h

Tot un gust veure com a protagonista a Clara Segura (Serafina delle Rose) en un paper que enfatitza encara més els seus dots interpretatius dramàtics.
Tot un plaer trobar-se davant d'una adaptació de Tenessee Williams que transmet el seu poder, que porta aquestes emocions a vegades oblidades fins a l'extrem i que et fa sentir molt viu, molt dintre de l'obra, tocat potser per aquest vent de sensualitat implicita que la vesteix.
Destacar també el paper de Marta Ossó (Rosa delle Rose) que evoluciona a mesura que transcorre la història.
I aquest conjunt, acompanyat d'unes veus en viu cantant i recitant que feien posar els péls de punta, un recurs divertit amb una cabra simbólica per trencar els moments de máxima intensitat i una escenografia d'una casa de modista que ens porta a l'ambient italià d'una barriada siciliana a Estats Units.
Un recordatori per part de Clara Segura a Anna Lizarran que fa un any ja que ens va deixar.
Aplaudiments sincer d'un públic que davant d'una obra de quasi tres horas no va perdre en cap moment l'atenció de l'escenari.
Intensitat i passió teatral juntes.

DE VUELTA...

De vuelta a casa, de vuelta a este blog, lo irremediable se lleva dentro escondido, el dolor de la perdida se ahoga minuciosamente tras una capa de irreprochable sociabilidad. La vida te enseña que uno no vuelve a ser el mismo y que el insomnio se acrecenta para continuar respirando un tiempo hermoso que nos es concedido, del que nos beneficiamos quizás sin entender demasiado por que.
Los amaneceres de la existencia continúan estando llenos de nuevas oportunidades que uno no puede desaprovechar.

A MI PADRE

Se lo llevaron los Reyes Magos pero siempre estará en mi corazón. Se fue en silencio, tranquilo, esa mágica noche de este año pero me dejo recuerdos infantiles de cangrejos, excursiones por cerros y majadas imposibles, la bicicleta que me regaló hace 28 años y con la que todavía circuló. No era un hombre de muchas palabras pero admiraba su valentía, su fuerza de voluntad, su tesón. Fotografías de momentos, de recortes de vida, de vacaciones, tiempos en los que me enseñó quizás a ser la persona que soy y en los que aprendí tantas cosas que no olvidaré. No te olvidaré nunca.
Tu recuerdo siempre me acompañará en mi camino, en nuestro camino.

CINEMA: MITTY

No iba muy convencida a ver esta película, pero el buen rollo que produce y las ganas de superación que te deja ya de por si son dos puntos fuertes. La interpretación de Ben Stiller magistral.
La historia creible o no, se puede dar como buena, no quiero desvelar nada  y la banda sonora ya te acaba de seducir: Arcade Fire (Wake up), Davie Bowie y Of Monster on me, la guinda de una sesión memorable.
Para los que están de vez en cuando en las nubes y que nunca dejemos de estarlo.

IMATGE DE LA SETMANA

Ja setanta anys d'aquest fascinant llibre.

MÚSICA PER A UN DESEMBRE DIFERENT

Música per a recordar una pel.licula fascinant, i per a tancar un mes de desembre i un any 2013. I que millor que amb Santiago Auserón i Dani Nel.lo en aquesta versió que arriba al cor. Rodada a la meva terra, al meu país.

Ens retrobem l’any que ve.

IMATGE DE LA SETMANA

Malos tiempos para la lírica. Otro de los grandes que nos deja. Sus canciones han llenado muchas noches de mi vida. Hasta siempre.

EL RACÓ DEL LECTOR

New York stories
Recopilación de historias que nos hablan de Nueva York de varios autores: Henry, Truman Capote, Edith Wharton, William Maxwell. Epocas, paisajes, situaciones diferentes e imprevistas.
Un repaso a las emociones que han quedado atrás con un buen libro en versión original.

Uno de los libros que más me ha impactado últimamente, la sensibilidad para hablarnos de un viaje, de una ciudad, las impresiones como pintor. El Diario de unas sensaciones que ya no te deja indiferente y que hace quieras seguir leyendo y adentrarte en la literatura de este pintor.
Un descubrimiento de segundo mano.

TAPES: SANTUTXO

Carrer de Provença, 571, 08026 Barcelona

934 35 58 11

Per acabar aquesta sessió de tapes del 2013 ens hem quedat  al barri a un dels racons més coneguts( i més desconeguts  per nosaltres) del Clot. Santutxo és un local ple de història, per les seves  sales han passat molts personatges il.lustres i molt músics que han aconseguit una bona carrera (entre ells els Blaumut)

L’ambient és fantástic, un local a on es pot xerrar, es pot sentir un bon fil musical i gaudir del local en si, perque tota una sèrie de records relacionats amb la música, pengen de les seves parets (cuida’t al detall). Un espai acollidor i càlid.

Respecte a les tapes, molt bones i ja dintre de la categoría d’autor, l’Isma, el cuiner  barreja les tradicionals amb alguna aposta novedosa que dona al tast un bon gust de boca. Tota una sorpresa. I encara que les croquetes  se li van cremar,  va sortir a demanar disculpes i a explicar tot el procés, això denota la seva preocupació respecte al benestar  dels seus  clients i que vol un bon servei.

Pel que fa a l’atenció al públic, molt correcte, en Jaume ens posa al corrent de les tapes del dia i ens fa alguna suggerència  interessant. Eficàcia, educación i simpatía.

Per a l’ocasió van provar les patates braves, el farcellets de formatge de cabra, pebrots de Padrón, les olives i la brotxeta de pincho moruno

També s’ha de destacar que tenem unes molt bones torrades i que la sel.lecció de postres és molt encertada. Preu-qualitat molt correcte.

Una magnífica experiencia  per a tancar l’any. Un nou racó per evadir-se de la semana. Fins aviat.