No sé que hago aquí, en este mundo virtual.Quizás un reto. sólo me puedo definir como un ser en constante movimiento, callejeando por la vida.¿A dónde me llevará? Tampoco lo sé.Pero ya lo acabaré descubriendo.
jueves, 15 de diciembre de 2011
domingo, 11 de diciembre de 2011
CITAS: PESSOA
"Todo lo que hacemos en el arte y en la vida es la copia imperfecta de lo que pretendíamos hacer".
sábado, 10 de diciembre de 2011
SEIS DE LA MAÑANA
Cuando me levanto cada día a las seis de la mañana me gusta salir al balcón y observar la quietud y el silencio que me rodea.
Sólo algunos días, las nubes marcan el paso del tiempo durante esos cinco minutos que me otorgo antes de volver a la realidad.
El conjunto del patio interior a cielo abierto se levanta ante mi con dos torres intercaladas y alguna luz se manifiesta detrás de las ventanas, decorada con siluetas laboriosas.
Los árboles dan al entorno paz y delimitan un espacio que podría estar dentro de una burbuja, dentro de una secuencia de película o dentro de un paisaje para un insomne desestructurado.
Algunas gaviotas o palomas sobrevuelan este oasis de hormigón.
Sólo algunos días, las nubes marcan el paso del tiempo durante esos cinco minutos que me otorgo antes de volver a la realidad.
El conjunto del patio interior a cielo abierto se levanta ante mi con dos torres intercaladas y alguna luz se manifiesta detrás de las ventanas, decorada con siluetas laboriosas.
Los árboles dan al entorno paz y delimitan un espacio que podría estar dentro de una burbuja, dentro de una secuencia de película o dentro de un paisaje para un insomne desestructurado.
Algunas gaviotas o palomas sobrevuelan este oasis de hormigón.
TEATRE: LA CIUTAT/MARTIN CRIMP
Sala Beckett
Fins al 18 de desembre
Traducció i direcció: Victor Muñoz i Calafell
Repartiment: Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i Diana Gómez
Un pot pensar que l'història que es representarà, serà la vida quotidiana d'una família i les complicaciones que poden afectar a una relació de parella normal però a mesura que l'obra agafa cos un s'adona que alguna cosa no va bé, que hem de buscar més enllà d'aquesta imatge clàssica.
Hem de buscar a conciència i descobrir que el tema és radicalment diferent i el que es busca es parlar de la condició d'escriptor/artista com a persona i com a element conjugatiu/aglutinador del que formarà part de la seva obra. I en el fons tornem a parlar de fracàs, d'aquella sensació que s'ens presenta quan veus que no pots donar res més a la teva creació, que et trobes perdut.
Una interpretació elegant i formidable d'aquests actors que ens demostren que el teatre de petit format apropa al públic petites perles.
Sempre és un plaer gaudir de la Sala Beckett i de les seves obres, un petit racó de Barcelona a on es respira el bon teatre i el bon ambient.
Totalment recomanable per aquells que a la sortida vulguin repassar que representa l'obra a les seves vides en petit comité.
Fins al 18 de desembre
Traducció i direcció: Victor Muñoz i Calafell
Repartiment: Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i Diana Gómez
Un pot pensar que l'història que es representarà, serà la vida quotidiana d'una família i les complicaciones que poden afectar a una relació de parella normal però a mesura que l'obra agafa cos un s'adona que alguna cosa no va bé, que hem de buscar més enllà d'aquesta imatge clàssica.
Hem de buscar a conciència i descobrir que el tema és radicalment diferent i el que es busca es parlar de la condició d'escriptor/artista com a persona i com a element conjugatiu/aglutinador del que formarà part de la seva obra. I en el fons tornem a parlar de fracàs, d'aquella sensació que s'ens presenta quan veus que no pots donar res més a la teva creació, que et trobes perdut.
Una interpretació elegant i formidable d'aquests actors que ens demostren que el teatre de petit format apropa al públic petites perles.
Sempre és un plaer gaudir de la Sala Beckett i de les seves obres, un petit racó de Barcelona a on es respira el bon teatre i el bon ambient.
Totalment recomanable per aquells que a la sortida vulguin repassar que representa l'obra a les seves vides en petit comité.
WORD PRESS PHOTO 11: VEURE PER CREURE
CCCB
Montalegre, 5
Del 23 de novembre al 18 de desembre
Visita obligada per als amants de la fotografia o fotoperiodisme amb "fundamento". És increible veure l'interés que produeix aquesta exposició que fins i tot a les 14:30 h d'avui, els diferents espais estaven ocupats per força gent.
És potser una de les edicions més dures que recordo però veritablement i molt a contracor meu les seves imatges reflexen la realitat que ens envolta, els conflictes que pateix el planeta (Haití, Somàlia, el poble saharaui...), les obsessions, la pobresa, les manifestacions d'autodestrucció, els fonaments de les conductes, les morts injustificades provocades pels narcos mexicans, el paper de les dones, la natura més deconeguda i les experiències més colpidores.
Fantàstiques imatges i enquadres a vegades quasi, quasi impossibles de prendre. L'art de fotografiar, de captar un instant que depen del temps circunstancialment i que ens impacta.
Cinc cèntims del que trobareu:
El CCCB i aquest certamen ens apropa a aquesta realitat que només, només s'ens fa present amb aquestes iniciatives, per la poca repercussió en els mitjans de comunicació, pels conflictes que donen a conèixer i que serveixen com a reinvidicació col.lectiva en un món actual que mira cap a un altre costat o no vol veure que té just davant per por de sentir-se culpable.
Montalegre, 5
Del 23 de novembre al 18 de desembre
Visita obligada per als amants de la fotografia o fotoperiodisme amb "fundamento". És increible veure l'interés que produeix aquesta exposició que fins i tot a les 14:30 h d'avui, els diferents espais estaven ocupats per força gent.
És potser una de les edicions més dures que recordo però veritablement i molt a contracor meu les seves imatges reflexen la realitat que ens envolta, els conflictes que pateix el planeta (Haití, Somàlia, el poble saharaui...), les obsessions, la pobresa, les manifestacions d'autodestrucció, els fonaments de les conductes, les morts injustificades provocades pels narcos mexicans, el paper de les dones, la natura més deconeguda i les experiències més colpidores.
Fantàstiques imatges i enquadres a vegades quasi, quasi impossibles de prendre. L'art de fotografiar, de captar un instant que depen del temps circunstancialment i que ens impacta.
Cinc cèntims del que trobareu:
jueves, 8 de diciembre de 2011
NICANOR PARRA: EL ANTIPOETA
Último Brindis
Lo queramos o no
sólo tenemos tres alternativas:
el ayer, el presente y el mañana.
Y ni siquiera tres
porque como dice el filósofo
el ayer es ayer
nos pertenece sólo en el recuerdo:
a la rosa que ya se deshojó
no se le puede sacar otro pétalo.
Las cartas por jugar
son solamente dos:
el presente y el día de mañana.
Y ni siquiera dos
porque es un hecho bien establecido
que el presente no existe
sino en la medida en que se hace pasado
y ya pasó...
como la juventud.
En resumidas cuentas
sólo nos va quedando el mañana:
yo levanto mi copa
por ese día que no llega nunca
pero que es lo único
de lo que realmente disponemos.
Lo queramos o no
sólo tenemos tres alternativas:
el ayer, el presente y el mañana.
Y ni siquiera tres
porque como dice el filósofo
el ayer es ayer
nos pertenece sólo en el recuerdo:
a la rosa que ya se deshojó
no se le puede sacar otro pétalo.
Las cartas por jugar
son solamente dos:
el presente y el día de mañana.
Y ni siquiera dos
porque es un hecho bien establecido
que el presente no existe
sino en la medida en que se hace pasado
y ya pasó...
como la juventud.
En resumidas cuentas
sólo nos va quedando el mañana:
yo levanto mi copa
por ese día que no llega nunca
pero que es lo único
de lo que realmente disponemos.
JOSÉ LUIS SAMPEDRO PREMIO NACIONAL DE LAS LETRAS 2011
Este año también se ha hecho justicia con este premio y se galardonado la trayectoria de un gran escritor, que por encima de todo ha destacado siempre entre sus temas la economia social y la vida, para regalarnos algunos títulos como La sonrisa etrusca, La vieja sirena, Octubre, octubre o El amante lesbiano.
martes, 6 de diciembre de 2011
PASSEIG PEL 2011
Un altre any que s'acaba, un mateix temps de crisi que continua marcant les nostres vides, les nostres mirades de futur i com sempre l'esperança que no ens ha de deixar mai.
Hem viscut moments importants que semblen demostrar l'inconformisme que havia quedat oblidat, que no aflorava però que veritablement es pot observar als nostres carrers i en les accions de tots aquells que volen un camí nou, una nova perspectiva plena de valors.
Vam comptar amb el 15-M, del qual cadascú pot treure la seva valoració i decidir-se que vol reinvindicar, encara que són tantes coses...
Internacionalment ha estat un any convuls a l'Orient Proper i Mitjà i hem estat espectadors d'una onada d'esdeveniments que porten a una cadena de revolucions, de canvis en els governs que no sabem cap a on portaran a aquests païssos.
També a Europa no ens hem estat de res: dimissions, canvis de govern, index de perillositat, Frau Merkel reina i senyora de l'Unió, Banc Europeu, deutes escandolosos...
Japó ha patit una de les més grans catastrofes que recordarem per sempre i un silenci mut acompanya a tots aquells que veuran les seves conseqüències.
La mare natura ens ha tornat a recordar que no podem fer res per prendre-li el poder i nosaltres continuem intentant saltar-nos els bons propòsits d'un Kyoto obsolet.
S'han aprofundit encara més les diferències entre els rics i els pobres, entre aquells que continuen en una situació de benestar insostenible i aquells que no gaudeixen ni dels mínims per a portar una vida digne. S'ha incrementat la fam i les necessitats bàsiques, encara que la solidaritat ha quedat palesa fa pocs dies, com a exemple la campanya del Banc d'Aliments.
Ens preocupa l'atur, l'educació (aquest ensenyament precari que ja fa temps que ens han otorgat), la sanitat cada cop més malmesa (per què tenim encara aquesta idea de gratuitat per tot?). Ens preocupa el nou govern, que farà a partir d'ara. Com fa pocs dies en Jucasel abans de les eleccions ens situava davant de l'oferta política, hem camviat de mans però segueixen sent les mateixes propostes amanides amb més retallades (sense cap bon pla econòmic, encara per veure)
Ens preocupa la injustícia enfront dels que han de pagar els seus fraus (Fabra, Millet, el clan de ses illes...). Ens preocupa que la gent més qualificada hagi de marxar a la recerca d'expectatives millors, que cada vegada quedi menys oferta de qualitat laboral i les pimes i aquells que son el motor del país hagin de plegar per manca d'oportunitats.
Ens preocupa que desaparegui el I+D i que només ens convertim en una sucursal de sol i cervesa.
Ens preocupa que ens haguem deixat enganyar per algú que ens ha dit que ho podem tenir tot sense cap esforç, per què no hem estat prou realistes? La situació que ara vivim és culpa de tots.
Ens preocupa la manca de valors i la despreocupació.
Tindrem sempre en el pensament a tots els que ens han deixat aquest any i tots aquells que han arribat, quin futur els espera?
No voldria ser ni sóc un comentariste negatiu i simple. Només intento posar ordre en tota una sèrie d'idees que em passen pel cap aquests dies, intentant fer un petit resum mental del que ha significat aquest any en general i intentant preguntar-me si veritablement he aconseguit algun dels meus propòsits.
En el camp personal no sabria que dir, continuo buscant forces per prendre algunes decisions que estan guardades de fa temps i veient-me encara en el punt de sortida d'una cursa de fons. Podriem parlar d'un any en blanc o quasi, quasi de valors negatius. Potser la crisi ha afectat més del que em pensava les meves neurones.
Però tot és començar de nou, oblidar el 2011 i treballar per al 2012.
Tres, dos, un.....com diu la senyora Caterina de Can Sitjar: a positivar.
Hem viscut moments importants que semblen demostrar l'inconformisme que havia quedat oblidat, que no aflorava però que veritablement es pot observar als nostres carrers i en les accions de tots aquells que volen un camí nou, una nova perspectiva plena de valors.
Vam comptar amb el 15-M, del qual cadascú pot treure la seva valoració i decidir-se que vol reinvindicar, encara que són tantes coses...
Internacionalment ha estat un any convuls a l'Orient Proper i Mitjà i hem estat espectadors d'una onada d'esdeveniments que porten a una cadena de revolucions, de canvis en els governs que no sabem cap a on portaran a aquests païssos.
També a Europa no ens hem estat de res: dimissions, canvis de govern, index de perillositat, Frau Merkel reina i senyora de l'Unió, Banc Europeu, deutes escandolosos...
Japó ha patit una de les més grans catastrofes que recordarem per sempre i un silenci mut acompanya a tots aquells que veuran les seves conseqüències.
La mare natura ens ha tornat a recordar que no podem fer res per prendre-li el poder i nosaltres continuem intentant saltar-nos els bons propòsits d'un Kyoto obsolet.
S'han aprofundit encara més les diferències entre els rics i els pobres, entre aquells que continuen en una situació de benestar insostenible i aquells que no gaudeixen ni dels mínims per a portar una vida digne. S'ha incrementat la fam i les necessitats bàsiques, encara que la solidaritat ha quedat palesa fa pocs dies, com a exemple la campanya del Banc d'Aliments.
Ens preocupa l'atur, l'educació (aquest ensenyament precari que ja fa temps que ens han otorgat), la sanitat cada cop més malmesa (per què tenim encara aquesta idea de gratuitat per tot?). Ens preocupa el nou govern, que farà a partir d'ara. Com fa pocs dies en Jucasel abans de les eleccions ens situava davant de l'oferta política, hem camviat de mans però segueixen sent les mateixes propostes amanides amb més retallades (sense cap bon pla econòmic, encara per veure)
Ens preocupa la injustícia enfront dels que han de pagar els seus fraus (Fabra, Millet, el clan de ses illes...). Ens preocupa que la gent més qualificada hagi de marxar a la recerca d'expectatives millors, que cada vegada quedi menys oferta de qualitat laboral i les pimes i aquells que son el motor del país hagin de plegar per manca d'oportunitats.
Ens preocupa que desaparegui el I+D i que només ens convertim en una sucursal de sol i cervesa.
Ens preocupa que ens haguem deixat enganyar per algú que ens ha dit que ho podem tenir tot sense cap esforç, per què no hem estat prou realistes? La situació que ara vivim és culpa de tots.
Ens preocupa la manca de valors i la despreocupació.
Tindrem sempre en el pensament a tots els que ens han deixat aquest any i tots aquells que han arribat, quin futur els espera?
No voldria ser ni sóc un comentariste negatiu i simple. Només intento posar ordre en tota una sèrie d'idees que em passen pel cap aquests dies, intentant fer un petit resum mental del que ha significat aquest any en general i intentant preguntar-me si veritablement he aconseguit algun dels meus propòsits.
En el camp personal no sabria que dir, continuo buscant forces per prendre algunes decisions que estan guardades de fa temps i veient-me encara en el punt de sortida d'una cursa de fons. Podriem parlar d'un any en blanc o quasi, quasi de valors negatius. Potser la crisi ha afectat més del que em pensava les meves neurones.
Però tot és començar de nou, oblidar el 2011 i treballar per al 2012.
Tres, dos, un.....com diu la senyora Caterina de Can Sitjar: a positivar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





