viernes, 16 de septiembre de 2011

CHILLIDA A LA FUNDACIÓ MAEGHT

Fundació Maeght
St. Paul de Vence

No m’esperava pas que la visita a la retrospectiva de Chillida fos tant i tant completa. Però tot s’ha de dir, el que més em va sorprendre va ser la diversitat d’obres de diferents materials, la extensa biografia exposada només entrar al museu i la distribució dels treballs.

La video-entrevista a un Chillida que ens descobreix el fonament de la seva obra i les imatges in situ de la realització de les peces em van copçar molt.
Chillida és per a mi un dels escultors més fascinants, aquesta geometria de formes que les fan vives d’una manera especial i un sentiment de pau que em produeixen barrejat amb una atracció personal inesgotable, em porten a una investigació constant del seu món i de la seva obra. I ara que ha tancat el seu centre Chillida-Leku a prop de Donostia, aquesta era una bona excusa per recuperar el seu treball i comprendre el seu elegant equilibri contextual amb allò que l’envolta: la forma, la llum i el material.
Per a tots aquells que els hi agradi Chillida:  excepcional.

TAPES

Marlen Tastets

Cr/ Clot,75
Barcelona

A vegades et portes grans sorpreses al mateix barri quan entres a un local amb tant d’encant i bon servei com el Marlen Tastets. Veritablement el seu propietari el Toni, ens va donar una gran lliçó de com s’ha de portar un bon restaurant. La seva exquisita atenció i el seu saber fer, donant recomanacions i fent la vetllada encara més agradable ens va captivar.
L’altra propietària, la Marlen, responsable de la cuina ens va fer gaudir d’unes tapes de disseny, creatives i de bona qualitat: shitake a la japonesa, varietat de croquetes, papas arrugas amb mojo picón, olives farcides amb feta, anxoves, assortits… que van acabar de confirmar que havien trobat un lloc inmillorable.
A part dels tastets, es poden fer esmorzars i sopars que crec que no es poden deixar perdre de provar algun dia.
Un lloc al que retornar amb bons ànims de gaudir d’una bona cuina i d’una xerrada per recordar. Un lloc que et carrega de bones vibracions, que avui dia és molt important.
Gràcies per donar un toc d’estil i calidessa al Clot.

Molt, molt recomanable.

miércoles, 7 de septiembre de 2011

lunes, 5 de septiembre de 2011

SETEMBRE

S’ha acabat l’estiu i tornem al dia a dia de ciutat.

Em quedo amb una imatge per a recordar, amb una tarda sentada al “Cafè de la Place” de Saint Paul de Vence entre les anades i vingudes de la població local, dels turistes carregats de les seves càmares, castigats per un sol de justícia, el cant de les cigarres i les converses en francés de les taules del costat. En Gilles, el cambrer del meu torn, em serveix el tercer cafè au lait mentre al quadern de viatge intento captar, dibuixar l’ambient de la terrasa, i passen les hores farcides de temps pausat, tranquil. Al fons d’aquest decorat, darrera la muntanya m’imagino un mar blau, d’un blau de postal del que només em separen uns kilómetres.

Torno a recuperar dies d’agost de finíssima nostalgia que quedaran en el meu carnet de ruta per sempre, abans de posar-me a la feina del blog. Comença la temporada.

lunes, 1 de agosto de 2011

TANCAT PER VACANCES

TANCAT PER VACANCES

sábado, 30 de julio de 2011

RECITAL: PRESAGIOS DE CENIZA

Presagios de ceniza
Esther Cánovas
Ernesto Frattarola
Diógenes, 29 de julio 2011
www.diogenes.cat


Otra vez ante la vital llamada de la poesía, ante el grito callado y consentido de los versos, de las palabras, que esta noche dos poetas nos ofrecen en este nuevo centro creativo que descubro en Gràcia. Una casa que abre sus puertas a todos los allí presentes (muchas gracias para la fantástica anfitriona),
que nos acerca un poco más al gran  movimiento cultural  renovador que vive hoy en día la ciudad.
Un recital que nos transporto a un territorio indescriptible en riqueza, al territorio de los poetas, ese reducto de interiores que se muestran para encontrarse con la vida.

Tengo que sumar a la velada otro grato descubrimiento, el de la poeta Esther Cánovas. Una mujer que nos adentra en un mundo personal lleno de sensaciones, de imágenes bien estructuradas, de textos cortos pero difíciles de sentenciar en una primera percepción, de una fuerza abismal. Fue una grata experiencia conocerla e intercambiar algún comentario sobre sus temas. Una nueva poeta que añadir a mis lecturas y a seguir en sus próximos recitales, tengo que madurar esta nueva manera de ver la poesía (conocer un poco más el fondo) que para mí es tan sumamente interesante.

Y que decir de Ernesto Frattarola que no haya dicho ya, nos regalo sus poemas llenos de preguntas reaccionarias y de sentimientos cotidianos y en un momento para rememorar se emocionó demostrando lo sentido a veces de, esas, sus vivencias que plasma en el papel, la manera como el poeta nos entrega su segunda piel, se desnuda y nos enfrenta con todo aquello que llevamos dentro. Bello instante.
Fue un repaso a esos buenos poemas que nos viene ofreciendo en sus recitales y a la presentación de otros que formarán parte del nuevo poemario que está preparando.

Gran recital dividido en dos partes: en la primera parte poemas alternos de los poetas y en la segunda intervenciones compartidas de poemas de ambos. Hacer alusión de la proyección en powerpoint que se convirtió en un óptimo recurso para amenizar el recital.
Ese aplauso merecido y ese público que ayer se fue a casa con esas nuevas ganas de volver a escuchar buenos poemas desde la esquina de la noche hasta el amanecer.

http://esthercanovas.wordpress.com/
http://ojalancia.blogspot.com/



viernes, 29 de julio de 2011

MISSATGES DEL MEU TEMPS


EDGAR ALLAN POE

MÁRAI I PLA AL PALAU ROBERT

Continuem amb les exposicions sobre escriptors que diferents referents organitzen a Barcelona.


Josep Pla
Les ciutats europees

Sándor Márai

Ahir va tocar Palau Robert i dues petites exposicions, dos homenatges a dos homes i escriptors que han marcat el desenvolupament de dos pensaments: l’hongarès i el català.

 A l’exposició d’en Sándor Márai ens passsegem per un repàs de la seva vida des de la seva Kassa natal fins al seu últim lloc de peregrinatge a on va morir: San Diego.
En Sándor Márai va ser un home que va tenir una estreta relació amb les manifestacions de la llengua hongaresa i es va convertir en un peregrí (refugiat polític) dintre d una realitat que no s´acostava gaire al seu sentiment envers l’home,  els seus valors i el seu país. La seva estada a París va impactar la seva carrera d’escriptor però com a home conscient de la nostra aportació al món, del que veritablement representen (cendra i pols) va decidir afrontar la seva manera de viure i la seva mort des de la perspectiva més honesta.

El video que es pot veure és un complement efectiu i boníssim per al coneixement d’aquest personatge.



 Les ciutats europees de Josep Pla

Un altre viatger incansable del seu temps que va saber captar i definir cadascun dels llocs escollits  com a  parades o visites existencials de la seva formació com a persona i escriptor.

Qui millor per destacar amb la seva narrativa-crónica els personatges, les planes, les muntanyes, les ciutats, les interrelacions de l’entorn i el component humà.

Un català que torna a casa per desbaratar-nos el pensament.  Per què si no, compta amb l’observació elegant i sensible que modifica el panorama recopilatori i inventiu de tots aquells que han nascut per explicar-nos històries, històries que no podrem oblidar, històries i llocs que determinen l’evolució col.lectiva.

Sense deixar de banda el seu Empordà nadiu, tots els seus punts de vista, es podien extrapolar a l’experiència actual, al contemporani actiu, per què tot el que ens va voler ensenyar resta viu i aplicable a les nostres pròpies vides.

Un recorregut per les ciutats que perpetuen els seus pasos.


JULIOL: MÚSICA PER A BALLAR FINS A LA MATINADA

Carlos Jean- Lead the way
Música d'estiu, de tapes, de festa, de moltes hores sense dormir per viure al màxim, per gaudir dels amics, per viatjar, per descansar, per tancar etapes, per redescobrir passions oblidades, per llegir molt...

sábado, 23 de julio de 2011

TEATRE: TODOS ERAN MIS HIJOS

Teatre Poliorama
21.30 h

Que voy a decir de un texto de Arthur Miller, de una adaptación y de una interpretación más que correcta (destacar a Gloria Muñoz y Carlos Hipólito) y de una escenografia bien encontrada. Pues que estos 95 minutos de preguntas, de respuestas controladas, de traiciones, de mentiras, de silencios  a medio tiempo y de supuesta historia de una EEUU que quiere demostrar al mundo que es un país que se responsabiliza de sus acciones y que es un gran lugar, no destaca aquí  por el liderazgo de la verdad ante todo.
Un conflicto entre dos familias que estalla y que reencuentra a unos personajes que no se quieren enfrentar a unos hechos que marcaron sus vidas para siempre.

" A veces trato de acordarme del hombre que yo quería ser..."