MÚSICA PARA UN OCTUBRE VERANIEGO: LEIVA

Es bueno a veces sentir vertigo, ese airecillo que te arrastra  y que te hace sentir más vivo. Como el sonido del afilador esta tarde en la calle Muntaner,  el chico que sale del metro con un libro de Nabokov abierto  o la lectura de la inacabada "Demonios Familiares" de Ana Mª Matute que me ha dejado totalmente enganchada a su mundo.
Sentarse al filo de un abismo y ser espectador silencioso.
Ese vertigo que te impide bajar las escaleras de tres en tres pero te lanza de golpe contra la vida.

EL RACÓ DEL LECTOR

DAVID CANTERO/ EL VIAJE DE TANAKA

Últimas lecturas de verano para desintoxicar un poco el esquema de solemnidad y finalidad objetiva del placer en si que es leer.

Esta fábula nos adentra en el mundo de Tanaka una mujer que busca su camino y se enfrenta a la vida para demostrarse hasta que punto es insostenible hasta ahora su existencia.

Un lenguaje sencillo, cotidiano y una historia previsible sin ir más allá pero refrescante y lleno de ilusión.

JOSÉ LUIS SAMPEDRO/ SALA DE ESPERA

Dentro de ya adaptada moda de publicar obras póstumas nos encontramos este pequeño texto que nos acerca a este gran autor de una manera reflexiva e introspectiva y que nos reencuentra con este personaje humano, escritor de tantas historias y que no ha llevado a diversos ambientes desde sus páginas.

Sus palabras, con su delicada forma de entretejer tramas, nos habla de sus últimos pensamientos y nos da una lección de esfuerzo, voluntad y trabajo. Su mundo era la escritura.

Una bonita manera de despedirse.

CARE SANTOS/ DESIG DE XOCOLATA

Vaig quedar totalment impactada per la primera història d’aquest llibre, que em va revelar una autora plena de recursos, amb un vocabulari fascinant i que havia creat un

relat ben estructurat.

A la segona i tercera història tot i fer un canvi de veu correcta i que la recreació de les époques era molt realista, la intensitat narrativa va decaient fins que es desinfla una mica.

Tot s’ha de dir l’originalitat del tema, el tractament i l’acció ens retrobem amb la xocolata més enllà d’un plaer culinari, un desig literari.

XUAN BELLO/ HESTORIA UNIVERSAL DE PANICEIROS 

Fa uns dies una col.lega veient que havia estat per Terra Àstur em va deixar un llibre d’un autor asturià que habitualment escriu en bable, però ella havia aconseguit una traducció en llengua catalana.

La veritat és que m’ha descobert un autor pragmàtic i d’una literatura de qualitat, que ens mostra la història del seu lloc de naixença: Paniceiros i ens endinsa en el món dels seus records, de la gent, de les tradicions, dels costums i dels fantasmes d’aquestes contrades. Es com torna a retrobar-se amb els paratges visitats a l’estiu passat però amb un sentiment, una vivència i una manera de veure el passat i el futur que et fan reaccionar davant d’unes opinions molt encertades sobre l’home i tot allò que ens envolta.

MARCELO LAUGELLI Y SU "BIOGRAFÍA" EN LAFUTURA

LafuturA

Cr. Roser, 60

Poble Sec

Barcelona

Hasta el  22 de noviembre

Primera exposición individual  de este artista con armazón de arquitecto y LaFuturA, como no podía ser de otro modo, el mejor lugar para ver colgada su obra y disfrutarla.

Conozco poco de su terreno personal, sólo alguna anécdota autobiográfica sobre experiencias con su abuelo y que salió de su país hace ya unos cuantos años para aterrizar en BCN y crecer.

Pero su trabajo y su personalidad no dejan indiferente, es otro de esos personajes que se te cruzan en el camino y del cuál hay mucho que aprender.

Biografía, un compedio de momentos que uno aloja en la memoria de otro tiempo y que marcan el trabajo personal. El referente al que uno se aferra para capturar las miradas de aquellos que buscan en el fondo un improvisado lugar donde interpretar una vida.

Diecinueve lienzos, diecinueve excusas o heridas, diecinueve motivos para enfrentarse al no-yo actual.

XUAN BELLO

"La veritat també s’inventa: la vida, es miri per on es miri, és sempre una mentida més o menys ben explicada"

IMATGE DE LA SETMANA

Como no echar de menos este lugar.

TAPES: BAR BITACORA

Bar Bitacora

Cr/Balboa, 1

De 10.00 h a 24.00 h

La Barceloneta

Retornem a La Barceloneta  en aquest estiu d’octubre que no s’acaba per gaudir d’aquell agradable ambient de barri a prop del mar (encara que aquest any sacsejat per els esdeveniments dels turistes no es pugui dir el mateix)

I provem les tapes d’un altre clàssic de la zona.

La veritat el local té una estética anys 70 que fa que en un primer moment et vegis enrera en el temps lluny d’aquesta moda estética, però tant el servei com les tapes queden molt ben situades en el meu ranking personal de les millors.

L’única pega que li vaig trobar el calor al local, es passa una mica malament quan vols gaudir d’un bon menjar i el calor és agobiant, la sensació de voler marxar acompanya el tast.

Haig de dir que el local disposa de terrassa però s’ha de fer reserva anticipada i potser això s’hauria de provar per no treure conclusions precipitades.

No tindré gaire en compte el tema, s’ha de dir que les tapes que vam assaborir eren de luxe: una truita de patates sensacional, pollastre a la vinagreta boníssim, xoriçets amb padrons molt ben condimentats, un tast de formatge correcte, olives, pa amb tomàquet excepcional, seitons i unes croquetes (d’espinacs i bacallà) d’aquelles de l’àvia per llepar-se els dits. Preu-qualitat excel.lent.

MORRISSEY AL SANT JORDI CLUB

10/10/2014

Sant Jordi Club

Barcelona

21.30 h

L’ambient internacional s’olorava i es sentia anant cap al concert. Entrant al Sant Jordi Club ens esperava una projecció d’imatges com antesala de l’aparició de sir Morrissey que ens evidenciaven els seus gustos antitaurins, musicals i de humor amb un potentíssim potencial d’impacte de masses.

Però jo vull parlar de música i de l’excel.lent però curt concert (1h 29’) que el mestre Morrissey ens va oferir la nit del divendres i que serà per recordar, tant per la seva qualitat de veu, la seva presència provocadora i carismàtica que omplena l’escenari, la superbanda liderada per Boz Boorer que portava, felicitar al bateria (Matt Walker)  i les escenes visuals que va acompanyar la nit (tot s’ha de dir em va semblar massa fort el video sobre el tema Meat is Murder i que em va produir certa angoixa a meitat del concert).

Fent un repás del seu últim disc amb: World Peace is none of your Business” però reprenent la seva etapa “The Smiths”, el primer tema de la nit “The Queen is Dead” demolidor, la millor manera d’escalfar motors, seguida de “The Bullfighter Dies” , “Kiss me a lot”, “Certain people I know”, “How soon is Now?” entre d’altres.

Moments estelars amb les cançons “Trouble loves me”, “Istanbul”, “Im not a man”. Una felicitació al grup Green Day per la seva entrada al Saló de la Fama del Rock que encara ens el fa reconèixer com a més cavaller de la música.

Moment de descans per canvi de vestuari.

I per finalitzar l’esperada i aclamada “Everyday is like Sunday” jo crec que molts hauriem sortit decepcionats si no la haguessin tocat.

Moment culminant del concert amb tothom saltant, ballant i cantant, aquesta cançó té un significat molt especial per a mi.

Espero que els meus companys de concert gaudissin tant com jo d’aquest petit moment i de la nit.

Morrissey aprovat amb nota.

IMATGE DE LA SETMANA

Su "Café de la Juventud Perdida" me fascinó. Nuevo Premio Nobel de Literatura 2014.

SUNSET PARK AL TEATRE GAUDí

Sunset Park

Teatre Gaudí Barcelona

Fins al 12 d'octubre

Direcció i adaptació  Ivan Padilla

Amb  Ramon Bonvehí, Maria Clausó, Lara Diez, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Bárbara Roig, Francesca Vadell

Música  Cels Campos

Teatre de reflexió sobre la situació dels joves i el món actual, temàtica social que ens ha de tocar la fibra sensible per valorar com està canviant el panorama.

Una gran aposta aquesta bona i valenta adaptació del llibre de Paul Auster, que ens presenta la companyia Retret al Teatre Gaudí.

Teatre com el d’abans, sense pretensions tecnològiques, música en directe i un únic espai molt ben trobat que ens proposa diferents escenes lliures també a la imaginació de cadascun dels espectadors.

Quatre universos okupant el que ells anomenen casa seva, un nucli al qual s’amaguen quatre projectes de futur atemorits per la seva propia experiència vital.

Ja des de les primeres frases del protagonista podem detectar la intensitat del que ens planteja el text.

Tot s’ha de dir, la sinceritat que em porta pel mal camí, pero els hi falta una mica de rodatge encara que jo crec que un ésser aliè (sense esforç ni treball) no pot posar-se mai a la pell del que surt a l’escenari i criticar obertament.

Una grata experiència que desitjo arribi a conquerir a un públic que no es quedarà de braços creuats.