ELS DIES FELIÇOS
13 de juny
Teatre
Lliure
20.30 h
Tot un
encert escollir aquesta obra per a descobrir una Emma Vilarasau en un paper
magistral. Un treball en que la importància d’una bona expressió corporal i la
immobilitat de la protagonista fan difícil mantenir l’atenció de l’espectador
durant l’hora i mitja d’espectacle. Un registre desconegut per a mi d’aquesta
actriu i que m’ha donat una visió més amplia i diferent del seu treball, un gir
en la concepció que m’havia fet.
I el
text de Samuel Beckett, no menys interessant, un contingut que ens fa
reflexionar i que ens transporta a una situación difícil, potser ens plantegem
que ens passaria en la mateixa situació i com ho portariem i que és el veritable
important en el dia a dia, que ens fa gaudir l’existència, totes aquelles
petites coses.
Però
com diu Sergi Berbe, el seu director, a la presentació de l’obra el millor és
oblidar tot i submergir-se en aquest món, en aquest desert, deixar-se envaïr
per aquest personatge, la Winnie i tots els seus recursos, des de la seva
desoladora supervivencia.
Un bon
treball d’escenografia de l’equip artístic i técnic.
I una
manera diferent de mirar el que tenim més aprop del que pensem.
EL HIJO DEL ACORDEONISTA
Teatre
Lliure
14 de
juny
21.00 H
Tanttaka
Teatroa
Adaptación
del libro de Bernardo Atxaga, Soinujolearen semea. La historia de dos amigos,
Joseba y David (el hijo del acordeonista), marcada por una etapa convulsa en el
País Vasco, que lleva al protagonista a exiliarse a California.
Emocionante
de principio a fin, la narración, la excelente interpretación de los actores,
la historia, el papel siempre presente del acordeón, desde su sonido (esa
música maravillosa), su utilización en la escenografía, una escenografía
moderna y con un criterio que deja mucho a la imaginación, que se agradece. Una
hora y media que deja un buen sabor de boca, a pesar de la dureza del tema pero
que en ningún momento uno se puede desentender, desenganchar de los acontecimientos
en el escenario.
No voy
a desvelar la trama en si porque creo que leer este libro debe ser excepcional
y invito a todos los que tengan ganas a pasarse por sus páginas.
De lo
mejor que he visto en el Lliure, un fin de temporada 2013-14 de 10.
No hay comentarios:
Publicar un comentario