MÚSICA PER UN MES DE MAIG VIST I NO VIST

L'empenta i bon rotllo que dóna aquest tema em recorda que no puc adormir-me per a aconseguir acabar les coses pendents.

Una bona cançó per un viatge en cotxe, s'olora ja l'estiu.

TEATRE: LITORAL

Teatre Romea

25/05/2013

20.30 h

Tenia davant un repte de tres hores, que com va dir el seu director, Raimon Molins abans de l'espectacle en una petita  intervenció, no ens havia de fer por.

I finalment encara n'hauria demanat més, d'aquest bon teatre que ens explica una història que ens toca d'a prop, que ens fa veure la nostra percepció sobre el món adult, com interaccionar i trobar-se en una societat que és el que en certa manera ens estructura individualment.

La mort inesperada d'un pare i com tot això fa canviar el que vius. Com abandonar als teus herois d'infantesa.

Tan Marc Rodriguez com Lluís Marco, tenen unes interpretacions excel.lents. Destaca la versatilitat de canvi de registre d'en Pepón Blasco, excepcional i les bones i destacables actuacions dels altres actors: David Verdaguer, Patricia Mendoza, Mireia Trias i Xavier Ruano.

L'escenografia sobria però ben plantejada per a les diferents situacions i escenes i actuant de pont entre els actors i els mitjans técnics per a mí, original i punt unificador del concepte teatre.

El viatge d'aquest noi que vol enterrar al seu pare al Liban no deixa indiferent.

ERNESTO FRATTAROLA AL ESPAI BORN

Espai Born

c/Vigatans,11

20:30 h

espaiborn.com

facebook.com/EspaiBorn

Hacía tiempo que el Poeta Frattarola no nos desgarraba y nos hacía vivir sus poemas en la intimidad, no nos llevaba al campo de las palabras y los sentimientos, al mundo de los sentidos y esta noche, todavía un poco más Poeta, nos ha regalado algunos de sus textos de su último poemario Herido Mármol.

El lugar escogido una delicia para poder escucharle, disfrutarle.

Un nuevo espacio de creación para tener en cuenta, mimetizarse con sus paredes que nos transportan a otras historias antiguas de Barcelona pero decorado con gusto y sencillez, creando una atmósfera acogedora y única, Espai Born.

Un lugar que nos va a reportar otros buenos momentos. Hablamos con su alma, Guillem Martínez, un placer encontrar en el camino a gente ilusionada y con proyectos, que inicia una difícil andadura pero con un espíritu que nos recuerda y demuestra que nos alejamos del desierto. Suerte.

Pero volvamos al poeta, que se desnuda y nos explica el contexto del poemario, sus impresiones y nos pone la piel de gallina con sus palabras, con su Corteza, su Estirpe, su Poso y su serie Eva entre otros. Un poeta distendido, aunque un poco nervioso, pero conocedor de que las vivencias de su  fondo poético, de ese yo poético atraviesan la  piel de aquellos que congregados le escuchamos, respiramos su poesía.

Otra experiencia más, otra manera de visitar el mundo de ese Herido Mármol que nos sorprende, aunque bromee y nos diga que lo mejor de la velada  (inicia el recital con Javier Cánaves y lo acaba con Angel González) no es suyo y nos amenice también con sus últimas creaciones que tocan con su sentido particular lo que más nos hiere y nos hace reflexionar.

No hay más palabras, no hay silencios que corregir, sólo poesía en estado puro de un buen poeta, un gran poeta.

IMATGE DE LA SETMANA

Poco a poco los referentes nos abandonan y con ellos también se mueren algunos sentimientos.
La Chanson francesa pierde uno de los grandes.
Hasta siempre.

EL RACÓ DEL LECTOR

EL CUADERNO DE BENTO
JOHN BERGER

Aquest mes ha tocat una reflexió sobre el dibuix, sobre com observar, com portar un  quadern a sobre i intentar captar una mica allò que ens sedueix, que produeix certa motivació. En aquest cas particular guiat per textos del filòsof Spinoza.

Encara que l'autor no ha aprofundit gaire i m'he quedat amb més ganes de continuar llegint, potser una mica pobre.

El que mès m'ha agradat l'història sobre la princesa camboiana i la piscina: tendresa sense mesura.

Continuarem buscant per cobrir expectatives.

ART I SOCIETAT

ALEXANDRE CIRICI

Continuem amb la no-ficció, amb un llibre de consulta ara crec que obligada i d'assimilació per etapes que ha desmontat els meus esquemes sobre l'art, sobre per què es fa art, una introducció a l'evolució històrica, als factors o punts que les persones no toquem habitualment, no relacionem  i m'ha donat una visió més intuitiva.

Art, concepte d'art, concepte d'artista, societat, comunicació i producció. A on trobem els seus fonaments, quina és la nostra visió des del segle XXI. El paper de l'artista i tots aquests conceptes adquirits aquests dies que m'ha fet valorar d'una altra manera aquest món.

Res més a dir, tota una classe magistral.

TALLERS OBERTS A BARCELONA: SÍNTESI

Art = construcció + comunicació
I quina millor manera d'apropar l'experiència i el treball d'artistes residents a Barcelona al públic en general i a altres artistes que compartint per uns dies els seus llocs de treball. Els tallers en els quals es creen i es porten a terme les seves iniciatives i inquietuds.
Aquest serà el tercer cap de setmana (tallers oberts al Poblenou) que alguns centres organitzen jornades de portes obertes i ens deixen descobrir quins són els nous corrents, els nous materials, les técniques, el que porten a dins aquests artistes i com la societat, els temps que vivim i la mateixa ciutat interactuen en la seva obra. Com aquesta obra es converteix potser en un element utilitari o bé només es tracta d'art per fer art.
Aquest cap de setmana intentaré passar-me per La Escocesa al Poblenou per endinsar-me en aquest món que m'és tant allunyat.
Però avui a la tarda m'he apropat al FAD a la plaça dels Àngels per gaudir d'un  petit tastet d'artistes, que escollits entre totes les opcions formen una representació en les diferents modalitats artístiques: escultura, pintura, dibuix, litografia, collage....
S'hauria de veure quin ha estat el criteri de sel.lecció de les obres i dels artistes però veient l'exposició, m'he portat petites decepcions però també he trobat coses curioses i bons treballs que vull destacar.
Primer de tot m'ha sorprés molt gratament Ivana Flores amb els seus grafits i tinta sobre fusta, per a mi el millor treball fet amb una delicadessa impactant.
Com a treball curiós i original la serie Alcampo de Stephanie Herr dóna molt per pensar.
Xesco Mercè amb el Diccionari de Butxaca (pintura sobre zenc) i les litografies de Maribel Mas una técnica que va més enllà.
Dues mencions més, el Collage modelat amb resina de Carles Piera i les fotogràfies del convidat del taller de la Baumstrasse de Munich Florian Froess-Peeck, silencis plens de paraules.
Sé que el meu criteri pot resultar una mica irreal, desconeixo bastant les técniques actuals i no vull que sigui condicionant, és  l'opinió d'un espectador,  només una percepció de les meves sensacions. Una manera de posar-me en contacte amb el que s'ens mostra, m'interessa i la necessitat de voler aprendre, com sempre tirar endavant.

CINEMA: AYER NO TERMINA NUNCA

Quizás esperaba mucho de la nueva película de Coixet, mis expectativas estaban desbordadas y aunque se ha de reconocer que los actores están fabulosos, no he interaccionado con la historia que se explica, con ese dolor, extremo, al que nos quiere conducir la directora.
Y me sobra tiempo, minutos de cinta. Quizás tengo que entender que el trabajo introspectivo aparece después, cuando uno piensa sobre el film y remueve todo lo que le ha producido pero en este caso todavía me estoy buscando.
Respecto a la utilización del tema de la crisis como fondo no le da suficiente fuerza.
Estoy muy negativa y lo siento, o quizás me he insensibilizado a todo demasiado.

IMATGE DE LA SETMANA

Un hombre admirable, una voz insuperable que nos ha transportado a mundos cinematográficos y dado vida a personas de película (Blade Runner, Clint Eastwood....)
Muchos días me había quedado enganchada de pequeña con "El tiempo es oro" y con su dominio del lenguaje. Gran cantante y un barbero que todos recordaremos siempre.
Otro símbolo de una época que nos abandona de puntillas.

EXPOSICIÓ: ARXIU BOLAÑO 1977-2003

CCCB.Montalegre, 5
www.cccb.org
Fins al 30 de juny

Me queda mucho por descubrir del universo Bolaño, quizás su mirada hacía la literatura, esa fragmentación de sus pensamientos que lo hacen tan presente, su interés por las diferentes disciplinas artísticas y esa manera tan especial de relatar, de llevarnos a los mundos de sus personajes.

Un hallazgo tardío sus obras, cuando la literatura se apoderó de un espacio de mi vida y me devolvió una pasión oxidada, olvidada.

Y es ahora que el CCCB me da la oportunidad de comprender un poco a ese Bolaño más intimo, el de las libretas, apuntes, reflexiones, cartas, el de las relaciones con los escritores coetáneos, manifestando su interés en mostrarnos, en introducirnos a los menos conocidos.

Acercarme un poco al DF,  a su conexión de inmigrante de la vida, como peregrino de las letras que finalmente lo han encumbrado.

En su tarjeta de visita del carrer Ample, se define como “Escritor y vago”, pero nada más alejado de la realidad. No había momento que no trabajase, investigase, buscase en un incesante camino de  hojas y hojas, de manuscritos que ahora se muestran en esta exposición, junto a fotografías y recuerdos de su paso por Barcelona, Girona y Blanes.

Diez años después de su muerte, se le rinde un homenaje merecido que también pone de manifiesto su fantástica vertiente como poeta, fundador del Infrarrealismo. Esos poemas que nos tienden su parte oscura, obsesiva pero siempre y en definitiva, un mundo, el mundo de Bolaño.

La documentación es extensa y valiosa, con lo cual conviene tomarse su tiempo y disfrutar de todo. Creo que la visión del CCCB ha sido acertada dentro de su línea expositiva sobre literatura y escritores.  Ha creado un espacio de encuentro con el autor y una atmósfera propicia para saborearlo.

Nada más, sólo me queda continuar con el estudio de sus obras porque como dijo el maestro es un conjunto que hay que conocer en su totalidad relacionando sus historias y paseando pausadamente por sus páginas.

CITAS: PABLO PICASSO

"La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando"

TAPES: L'ANXOVETA

L'anxoveta

Carrer Sant Domènec 14-16 Barcelona, 

Fontana L3

+34 934 15 92 23

 A Gràcia molt a prop de la plaça Vila de Gràcia vam trobar un petit local que destaca pel seu  bon servei (la veritat és que són encantadors), la bona cuina i un preu-qualitat de mercat.

És un local d’un ambient agradable, amb una decoració moderna i amb caliu  però molt funcional i amb un espai molt ben aprofitat.

Les tapes que van escollir aquesta vegada excel.lents: unes croquetes de xipirons,  bunyols de bacallà, les braves que eren molt braves (picants i molt ben fetes, a incloure dintre del rànquing de les millors patates), olives i pebrotets i tot això acompanyat d’un vi blanc de l’Empordà, ben fresc.

Ha estat una troballa ocasional fantàstica i que segurament repetirem per  completar el coneixement de la carta i gaudir del plaer d’unes molt bones tapes.

Recordar que aquesta setmana i fins al dia 19 de maig es du a terme el “Quintotapa.cat” de L’Hospitalet i Cornellà i que l’oferta és molt variada, aquí anotada la pàgina web  www.quintotapa.cat

Potser ens trobem per allà.

IT DANSA AL MERCAT DE LES FLORS

Dansa i arts en moviment
Mercat de les Flors
04/05/2013
20.30h

Ineludible l’espectacle de l’IT Dansa, primer per que les coreografies sempre són encertades, i segon, plenes de vitalisme gràcies a uns  joves ballarins i futurs professionals que s’entreguen en cos i ànima.

En aquesta ocasió destacar dues peces In Memoriam amb una magistral Melánie Suchel (espero no equivocar-me) l’expressivitat màxima dalt de l’escenari que ens transporta al món de les emocions i la peça final WHIM a on tota la companyia a través d’una representació fresca i divertida d’escenes reals de la vida mateixa, una presentació dels components molt original i una motivació extrema ens demostren que la dansa es complementa perfectament amb altres categories i que els joves valors tenen molt a dir.

Hi havien nervis, precipitacions i una mica de descoordinació (però les ganes de ballar van tornar a aparèixer), però això és normal i assumible quan gaudeixes d’un espectacle que tant de bo ho tinguessin a nivell internacional. 

Felicitats.

PIEDRA DE CARNE: ORIGEN

Trabajo terminado. La verdad es que he disfrutado dibujando, utilizando el gouache y descubriendo todas sus posibilidades, eso sí, muy bien asesorado (gracias) y peleándome un rato largo con los niños de la fuente que se quedaron petrificados para la posteridad.
Quien lo iba a decir que un instante en St. Paul de Vence, una foto de aquellas que tiras en un rincón mágico, me llevara a este dibujo.

CLÀSSICA: FRANZ SCHUBERT

El mes passat em vaig saltar aquest secció per això ara m'anticipo al pas dels dies inexorable i us deixo amb una peça d'aquelles per oblidar-se de tot i estirar-se a sobre de l'herba per escoltar-la a tot volum.
Meravellós i encissador piano.

EXPOSICIÓ WATT. NÚRIA BALCELLS

Museu Marítim de Barcelona
del 19/04 al 7/07/2013
10.00h-20.00h

No es podia trobar millor espai que el propi Museu Marítim per acollir aquest mostra  que ens parla d'un vaixell, d'una troballa oblidada, d'una maqueta de l'avi de l'artista que l'ha portada a crear tota una sèrie d'obres al voltant d'aquest sentiment produit.
Collages de mar, que ens transporten als nostres propis records, a les nostres famílies, que esdevenen un conjunt de colors i formes vius i en moviment. Carregues informatives d'altres temps sobre tela.
Una técnica personal i innovadora que neix darrera d'un gran treball.
Un plaer aquesta segona oportunitat de veure l'exposició.



 

IMATGE DE LA SETMANA

Un rincón para los recuerdos.