Festival del Mil.leni
Palau de la Música
28/04/2011
21.00 h
A la Silvia Pérez Cruz la vaig descobrir l'any passat al concert de Dulce Pontes, fent unes versions que em van demostrar que aquella veu tenia un llarg camí per endavant i vaig decidir comprar l'entrada per a aquest concert. Però aquella veu ja feia deu anys que treballava al món de la música i la seva progressió ja es trobava ben consolidada (concerts a Cuba i a mig món), ja es pot dir que ens deixarà molts moments impactants a la memòria.
No vull continuar aquesta crónica sense fer una menció de la primera part del concert en el qual la Laura Simó acompanyada del mestre Burrull, ens va oferir un repertori molt interessant que va acabar amb Mediterráneo d'en Joan Manel Serrat. També felicitar a aquesta fantàstica cantant.
El director del Festival del qual aquest concert va ser el de cloenda, va donar les gràcies als assistents i va recordar que aquest any s'ha arribat a la xifra de 50.000 persones que donava més ganes i empenta per a preparar el següent.
Però anem a parlar del tema que ens pertoca avui, la Silvia Pérez Cruz acompanyada del Javier Colina Trio (Javier Colina un contrabaixista navarrés de renom) ens van oferir tot un seguit de cançons d'amor i desamor (però ja va aclarir Javier Colina que no era desamor quejica) que van fer brillar la veu (d'una delicadessa harmónica infinita), aquesta veu de la Silvia Pérez Cruz que ens arrenca del cor tot el sentiment i l'emoció d'uns temes amb unes lletres fascinants ( entre les quals temes de Marta Valdés i de Maria Gredos) i una composició musical interpretada en clau de jazz per un trio que domina les claus de la bona música, (Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano) aquella música que et regala els sentits i et transporta més enllà del moment present.
L'admiració mutúa d'aquests dos grans de l'escenari, ha fet crear un disc anomenat "En Imaginación" i aquest concert ha estat la presentació d'aquests temes (Debí llorar, En la imaginación, Vivir sin ti, Llora...)
Amb aquesta personalitat que omplena tot l'escenari, aquesta gironina de Palafrugell es va guanyar un Palau ple de gom a gom des de la primera cançó i ens va deixar amb la pell tocada amb uns temes que semblen haver estat escrits per a qué finalment ella ens els faci arribar, ens faci sentir petits sota la pluja de Barcelona, eixoplugats per aquestes melòdies i ens faci fer nostres aquests temes, part de les nostres vides, de les nostres sensacions, de l'intimitat dels sentiments més propers.
Esperem que tornis aviat i ara a continuar gaudint d'un enregistrament sonor que ens recordarà aquesta nit memorable.
http://www.youtube.com/watch?v=Ak6rwWQYqts
Ja m'han parlat d'aquesta dona quatre persones. Habrá que conocerla...
ResponderEliminar