SILVIA PÉREZ CRUZ AL PALAU

Festival del Mil.leni
Palau de la Música
28/04/2011
21.00 h

A la Silvia Pérez Cruz la vaig descobrir l'any passat al concert de Dulce Pontes, fent unes versions que em van demostrar que aquella veu tenia un llarg camí per endavant i vaig decidir comprar l'entrada per a aquest concert. Però aquella veu ja feia deu anys que treballava al món de la música i la seva progressió ja es trobava ben consolidada (concerts a Cuba i a mig món), ja es pot dir que ens deixarà molts moments impactants a la memòria.
No vull continuar aquesta crónica sense fer una menció de la primera part del concert en el qual la Laura Simó acompanyada del mestre Burrull, ens va oferir un repertori molt interessant que va acabar amb Mediterráneo d'en Joan Manel Serrat. També felicitar a aquesta fantàstica cantant.
El director del Festival del qual aquest concert va ser el de cloenda, va donar les gràcies als assistents i va recordar que aquest any s'ha arribat a la xifra de 50.000 persones que donava més ganes i empenta per a preparar el següent.
Però anem a parlar del tema que ens pertoca avui, la Silvia Pérez Cruz acompanyada del  Javier Colina Trio (Javier Colina un contrabaixista navarrés de renom) ens van oferir tot un seguit de cançons d'amor i desamor (però ja va aclarir Javier Colina que no era desamor quejica) que van fer brillar la veu (d'una delicadessa harmónica infinita), aquesta veu de la Silvia Pérez Cruz que ens arrenca del cor tot el sentiment i l'emoció d'uns temes amb unes lletres fascinants ( entre les quals temes de Marta Valdés i de Maria Gredos) i una composició musical interpretada en clau de jazz per un trio que domina les claus de la bona música, (Marc Miralta a la bateria i Albert Sanz al piano) aquella música que et regala els sentits i et transporta més enllà del moment present.
L'admiració mutúa d'aquests dos grans de l'escenari, ha fet crear un disc anomenat  "En Imaginación" i aquest concert ha estat la presentació d'aquests temes (Debí llorar, En la imaginación, Vivir sin ti, Llora...)
Amb aquesta personalitat que omplena tot l'escenari, aquesta gironina de Palafrugell es va guanyar un Palau ple de gom a gom des de la primera cançó i ens va deixar amb la pell tocada amb uns temes que semblen haver estat escrits per a qué finalment ella ens els faci arribar, ens faci sentir petits sota la pluja de Barcelona, eixoplugats per aquestes melòdies i ens faci fer nostres aquests temes, part de les nostres vides, de les nostres sensacions, de l'intimitat dels sentiments més propers.

Esperem que tornis aviat i ara a continuar gaudint d'un enregistrament sonor que ens recordarà aquesta nit memorable.

http://www.youtube.com/watch?v=Ak6rwWQYqts

APRIL AND FLOWERS: ADELE

Me repìto pero esta nueva canción y este fantástico video, esa voz espectacular, valen mucho la pena para despedir este mes de abril.


ADELE: ROLLING IN THE DEEP

There's a fire starting in my heart,
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the darkFinally, I can see you crystal clear.
Go ahead and sell me out and-a I'll lay your ship bare.
See how I leave, with every piece of you
Don't underestimate the things that I will do.
There's a fire starting in my heart,
Reaching a fever pitch and it's bringing me out the dark
The scars of your love, remind me of us.
They keep me thinking that we almost had it all
The scars of your love, they leave me breathless
I can't help feeling...
We could have had it all... (you're gonna wish you, never had met me)...
Rolling in the Deep (Tears are gonna fall, rolling in the deep)
You had my heart inside... (you're gonna wish you)... of your hand (Never had met me)
And you played it... (Tears are gonna fall)... To the beat (Rolling in the deep)
Baby I have no story to be told,
But I've heard one on you and I'm gonna make your head burn.
Think of me in the depths of your despair.
Making a home down there, as mine sure won't be shared...
(You're gonna wish you)...
The scars of your love... (never had met me)
Remind me of us... (Tears are gonna fall)... They keep me thinking... (rolling in the deep)... that we almost had it all.
(You're gonna wish you)...
The scars of your love... (never had met me)... they leave me breathless... (Tears are gonna fall)
I can't help feeling... (rolling in the deep)... We could have had it all... (you're gonna wish you never had met me)... Rolling in the Deep
(Tears are gonna fall, rolling in the deep)
You had my heart inside... (you're gonna wish you)... of your hand (Never had met me)
And you played it... (Tears are gonna fall)... To the beat... (Rolling in the deep)
Could have had it all
Rolling in the deep.
You had my heart inside of your hand,
But you played it with a beating.
Throw your soul through every open door, (Whoa)
Count your blessings to find what you look for, (Whoa-uh)
Turn my sorrow into treasured gold, (Whoa)
You pay me back in kind and reap just what you sow.
(You're gonna wish you... Never had met me)
We could have had it all (Tears are gonna fall... Rolling in the deep)
We could have had it all ( you're gonna wish you... never had met me)
It all. (Tears are gonna fall)
It all
It all (Rolling in the deep)

IMATGE DE LA SETMANA

FELICIDADES A LA SEÑORA CON MAYÚSCULAS DE LA LITERATURA

Me hubiera encantado estar hoy en esa Sala de Actos de Alcalá de Henares para poder escuchar en directo el discurso de esta dama de la literatura. Sólo me ha quedado la posibilidad de leerlo via PDF y de escuchar y ver un fragmento de la entrega.
Tengo que reconocer que me he emocionado quizás porque la admiro mucho (su sencillez y elegancia), quizás porque sus libros me han hecho soñar o vivir sus historias de una manera muy personalizada, quizás acercarme a la literatura y empezar  a escribir aunque tengo que reconocer que no es lo mío.
Felicidades sra. Matute.
También un recuerdo para Gonzalo Rojas, un gran poeta.

http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201104/27/cultura/20110427elpepucul_1_Pes_PDF.pdf

IMATGE DE LA SETMANA

CINEMA: LIMITLESS

Basada en un best-seller y con marcado carácter comercial pero una interesante historia sobre la capacidad cerebral, sobre el supuesto éxito personal.. Un tema que me lleva de cabeza, la concentración y el desarrollo de la actividad, aprovechar el tiempo al máximo aunque a veces también me pregunto para qué.

Todo tiene un límite pero ¿qué pasa cuándo lo sobrepasamos?, ¿somos capaces de detenernos a tiempo?
¿Los resultados pueden marcar nuestras vidas positivamente o no?
Un buen rato de acción.

AL OTRO LADO DE NADA

La vida trae incorporados días de luces y sombras.

Volver al pueblo de tus vacaciones de verano de infancia en un invierno azul, recorrer los paisajes ahora verdes y ocres sembrados de elegantes sabinas, traumatizados por una carretera que rompe el oleaje de texturas. Darse cuenta de que las grandes montañas de antaño sólo son cerros y que el cierzo continúa sentenciado en mi memoria, ese sonido que guarda mi mente para los días claros.
El campanario mudo ve alejarse lentamente las horas. El pueblo cosido y apedazado.
Las calles con nuevos inquilinos: el silencio y el olvido.
Ya no quedan peideras, sólo esculturas de piedras amontonadas que decoran los caminos. Los pastos colonizados por aliagas y cardos.
Un tejado que se derrumba, presa del abandono y una casa que impregna mi ropa de humedad y frío.
El graznar de los lejanos cuervos que perpetúan su reinado.
Los expositos murieron en mis manos y no pude hacer nada para evitarlo. Una vida de tres días comunes.
El recuerdo de un tiempo que habita en mis pasos, que muestra que no forma parte de mis historia actual…y que no duele ya.

IMATGE PER A TOTA UNA VIDA

Felicitats, 800 anys d'història, pelegrins, pilgrims, peregrinos...

CLÀSSICA: E LUCEVAN LE ESTELLE

Un fragment de Tosca per assaborir en aquest mes. Un clàssic carregat de sentiment. Interpretat per una de les veus més meravelloses i potents que van poder conèixer.

RESOLUCIÓ A L'ENIGMA DEL MES PASSAT

Sí, la solució a aquest enigma ja ha estat donada pel JuanAn, que no falla ni una. És difícil cercar un lloc que no coneixi o que no trobi a internet. Buscarem nous horitzons.
Ja fa alguns dies que comparteixo dinars al centre històric de L’H (L’Hospitalet) i això m’ha fet gaudir una mica més d’aquesta vila tan desconeguda per a mi.
Al voltant de la plaça de l’esglèsia, s’aixequen tota una sèrie d’edificis medievals i de masies (Can Sumarro, Can Riera… )que bé valen una visita en profunditat.
Un nucli històric amb un museu-arxiu (Casa Espanya) al costat d’un altre carrer sorprenent, el carrer Xipreret que amb els seus colors típics ens retorna a aquelles époques. Els edificis i racons singulars són evidents, des de l’anomenada Casa dels Finestrals Gòtics als safareigs del segle XIX, l’Harmonia i la Talaia (torre medieval de defensa).
Juntament amb el carrer Sta. Bàrbara formen aquest petit tresor que tenen els nostres veïns del costat.

I com a cloenda de l’excursioneta dues recomanacions culinàries: Cal Paco a la mateixa plaça de l’esglèsia o el Moment’s (carrer de l'esglèsia, 12), cuina catalana i de mercat de bona qualitat i amb un personal agradable i educat que ens continua transmetent la pau reposada retrobada al nostre passeig.

Tot s’acaba i ja enfilo Rambla Just Oliveres que em portarà a la meva caòtica BCN.

EL RACÓ DEL LECTOR

Mil cretins
Quim Monzó
Una nova col.lecció de contes excepcionals d’aquest irónic i fantástic escriptor que ens porta de tornada al nostre món més proper, a la Barcelona que trobes quan tombes una cantonada, a uns personatges quotidians en unes situacions molt reals, molt properes. Els problemes i miseries que convivuen cada dia amb nosaltres mateixos de vuit a vuit i ens parlen de la tristesa des d’un punt de vista molt interessant.

True tales of american life
Editat per Paul Auster
Un programa de radio d’Estats Units llença una proposta, vol que els seus seguidors expliquin radiofónicament històries que han viscut a la seva vida i aquesta idea es converteix en una aventura fascinant sobre la vida en si mateixa.

Cuentos imprescindibles
Anton Chéjov
Nos acercamos a la realidad rusa de un tiempo pasado, a unas historias contadas con esa particular manera de ver la vida cotidiana de su autor, de exhibirnos el mínimo detalle de sus personajes y identificarse con los sentimientos que dan cuenta del trasfondo de sus actuaciones, esa vida burguesa y de las clases obreras de una época que marcó a este hombre y que estableció un orden de explicar los hechos sin adquirir una perspectiva política, ni filosófica ni religiosa. Sino llanamente relatar la vida de la forma más sencilla que existe.

ENIGMA DEL MES

LAFUTURA, NO CAL DIR RES MÉS

La manifestación cultural de la realidad más cercana, lejos del esteticismo de masas, que marca nuestra sociedad ha de ser un movimiento vitalizador de los elementos individuales y grupales, que solicitan una puesta en escena de sus actividades y que reclaman su espacio para mostrar su labor creativa.

Siempre es una gran notícia comprobar que en este mundo que se adormece en la complaciente decadencia existe un grupo de personas, artistas plásticos, que recuperan ese espíritu y que están dispuestas a romper las barreras de los formalismos y tomar la iniciativa autogestionándose.
LaFutura ha nacido en Poble Sec como una muestra más de las inquietudes que se materializan actualmente en la ciudad de Barcelona y dónde todos aquellos que estan dispuestos a acercarse a este local descubriran que respira y que transmite más allá de sus paredes esa serie de artistas.
Para empezar esta andadura, aparte de una fiesta de inauguración (com cal) hace unos días, una exposición que nos muestra alguna de las obras de sus componentes bajo el lema “Inquilinos” de clara temàtica figurativa pero con estilos expresivos radicalmente diferentes. Esos inquilinos que con esta colectiva daran paso a diversas exposiciones individuales en las cuales esta idea agrupativa nos mostrará a cada uno de sus integrantes en profundidad.
Aparte de la actividad pictórica, se encuentran programadas otras iniciativas emmarcadas en las diversas manifestaciones artísticas que enriquecerán aún más el panorama de este nuevo espacio.

Sólo desearles que continuen consiguiendo muchas reacciones positivas ante esta convocatoria y que nos deleiten con su buen saber hacer.

“Inquilinos” se podrà visitar hasta finales de abril de miércoles a sábado de 18 a 21 h.
Cr.Roser, 60

El blog del espacio informa sobre todo lo concerniente a su actividad.
Buena suerte.

http://www.lafutura.wordpress.com/

IMATGE DE LA SETMANA

Aquesta setmana hem pogut gaudir de la bona música al carrer, tot just a Plaça Catalunya. Un piano i un músic anónim que ens ha fet sentir noves emocions.

LA TRIESTE DE MAGRIS AL CCCB

Intentant recuperar l’esperit del cicle: “Les ciutats i els seus escriptors” i com a teló de fons el Kosmopolis 2011, aquesta exposició és una bona manera de conèixer la ciutat de Claudio Magris, una de les més belles i traumàtiques ciutats de l’Adriàtic i conèixer tots aquells personatges il.lustres o anònims que la van gaudir i que formen part de la seva història, de les seves vivències.

Una exposició a on els efectes interactius et fan sentir quasi, quasi caminant pels seus carrers, tocats per la Bora, el vent característic de la regió i sorprendre’t pel carst, la roca dura i moldejada que ha sentit tantes diferents versions dels esdeveniments.

Un repàs literari des de Jam Morris fins a James Joyce i un record a tots aquells indrets puntals de l’evolució de la ciutat : cafès, psiquiàtric, llibreries, records personals del mateix Claudio Magris, la recuperació de la memòria d’una terra multicultural, plena de bons i dolents moments i sentir la seva percepció del futur proper.

Mica en mica un va entrant dins d’aquest món i empapant-se d’una ciutat que va ésser qualificada amb el concepte del “no lloc, no temps”
No explicaré els moments de la meva visita més impactants.
Però puc reconèixer unes quantes coses amb les que m’identifico.
Bona exposició, bona documentació i bona producció que destaca per la seva originalitat.
El catàleg de l’exposició és també un petit tresor.
I com diu en Claudio Magris, si no la coneixes, a què esperes?
Comença el viatge.

http://www.youtube.com/watch?v=-8qK5xJ37vA


Al CCCB fins al 17 de juliol
Montalegre, 5
http://www.cccb.org/