ROSES I LLIBRES

Moltes roses i molts llibres van marcar una de les dates d’excepció del nostre país. Una de les dates inel.ludibles de l’any, un d’aquells dies que la població surt al carrer en massa, en molts casos, per comprar un objecte que ha deixat d’ésser un transmissor d’experiéncies i sensacions per a ésser un producte de consum. Aquest llibre (no ens enganyem només un 37% de la població llegeix habitualment) que quedarà oblidat al dia següent en una prestatgeria i la pols se l’anirà menjant poc a poc. El seu cos i els seus fulls s’engroguiran i el seu contingut no arribarà mai a traspassar l’espai que guarden les seves pàgines.
Veritablement aquest dia s’ha convertit per a llibreries i editorials, en una gran oportunitat de rebaixar estocs, de vendre totes les existències, de fer el negoci de l’any i s’hauria de discutir la qualitat d’alguna de les estrenes que s’han presentat en aquest dia.
Ni tant sols el comprador compulsiu para atenció i acabant comprant pel títol, per la portada i a vegades ni tant sols coneix l’autor.
Aquest fet és molt trist.
D’aquest dia s’hauria de recordar la proximitat dels escriptors als lectors, poder arribar a comentar amb ells les seves obres, el simbolisme i la importància de la literatura i el missatge que es vol fer arribar a tothom: els llibres ens fan pensar i realitzar-nos. L’olor de les noves edicions hauria d’impregnar l’ambient i s’hauria de redescobrir el plaer de trobar una petita joia d’autor que ens faci gaudir de les seves pàgines i identificar-nos, o bé que ens faci només compartir la felicitat de l’escriptor mentre ho escrivia.
Els temps van canviant i aquell mateix dia, em va arribar una noticia que em va decepcionar encara més. El proper curs escolar, els nens ja no portaran llibres, portaran ordinadors portàtils i incrementaran una mica més el seu aïllament i incomunicació amb els companys i amb els seus professors.
Mentre recordo que la meva afició per la lectura va nèixer com a teràpia i el meravellós que era poder tocar un llibre, veure les il.lustracions, descobrir el tipus de lletra, el tipus d’enquadernació, la portada, les lletres….i ara s’hauran de conformar amb una freda pantalla.
Aquest és el preu negatiu de les noves tecnologies i amb això no vull dir que n’estigui en contra de tots aquests avenços utilitzats d’una manera seriosa i moderada, per que s’ha de dir que el salt qualitatiu ha millorat les nostres vides.
Però que l’excusa perfecte que ens ha estat entregada, no tingui un significat positiu determina els nostres passos.
Una jornada laboral però festiva, d’un temps inmillorable, plena de roses de tots els colors i de totes les mides.
Destacar la proliferació de paradetes (quasi a cada cantonada algu s’ha montat una) que han ocupat els nostres carrers, els nostres barris i sobretot un centre ciutat ple de gom a gom, on riuades de gent baixaven o pujaven per les Rambles i ocupaven les principals llibreries.
Aquest any causes laborals només em van permetre fer una petita incursió al FNAC El Triangle cap a les nou del vespre. El panorama era bastant estressant: més gent que llibres i poques oportunitats per a trobar el que buscava però no podia marxar sense un llibre, no podia deixar de gaudir d’aquell ambient.