RATMATTAZZ IN PERFECT SYMMETRY

Sala Ratmattazz
9 de novembre del 2008
22.00 h
Keane arriba a la maduresa musical presentant el seu Perfect Symmetry. Tots aquells que van dubtar del seu saber fer pel poc éxit del seu segon treball, Under the iron sea, descobriran aquí, un bouquet de bones cançons, cançons tristes embolicades en una disfressa que ens omplena de ritmes accelerats i alegria. Un treball que ens porta aire fresc en aquest panorama.

Per amenitzar l’espera cal fer menció del grup teloner, FONSECA, amb un so molt bo, contundent, estética anys 80 (la marxa de la teclista era palesa en les seves gesticulacions i seguiment de la música) i unes cançons seductores que van concloure la seva actuació amb una versió del famós “Video kills de radiostar” acompanyada d’una cançó seva i que acabà de posar a to al personal.
Aquest cop Keane ha deixat enrera la seva màxima de “no guitarres” i s’han deixat acompanyar per el seu so genuí en directe en alguns dels seus temes.
A l’escenari, en un panell gegant la caràtula del seu disc. Un joc de llums espectaculars que ens feia vibrar encara més en els moments més especials de la nit.
Van començar el concert amb un més que impactant Black Burning Heart per continuar amb no menys intensitat intercalant temes del Hopes and Fears: Bend amb Break, We Might as well be Strangers, Everybody’s Changing, Your eyes open, She has no time, This is the last time... and temes del treball que presentaven: Spiralling, Pretend that you are alone,Better than this (amb aires David Bowie), Again and Again (amb la que van iniciar el concert), You haven’t told me anything, You don’t see me, Lovers are losing, Perfect symmetry... i algun tema del disc Under the iron sea (is it any wonder, nothing in my way, try again, atlantic) ens van fer passar una nit inoblidable, ho van donar tot, encara que una hora i vint minuts és un espai reduit de temps per gaudir de la seva esséncia. L’acústica bona i el so espectacular.
Un tema en acústic i tres temes en petit comité rememorant els seus inicis quan tocaven en un hotel.
Un bis de tres cançons per acabar el concert amb Bedshaped que el públic com em molts moments del concert va cantar inundant l’atmòsfera d’energia.
Agraïments per a la ciutat que tenen en molta estima i un aplaudiment de tot cor per aquests músics que ho entreguen tot dalt de l’escenari.
Anar acompanyada de 2/5 parts del components de THE FINAL CUT, ajuda a entendre el que és veritablement la música, els equips que porten, els instruments, els petits truquets a dalt de l’escenari, aconseguir entendre la música des de dins de la música i també esperant poder-los veure tocar un dia en un escenari per poder fer una crítica com cal (per què encara que diguin que no tenen una tonada cridanera o atractiva que identifiqui al grup, tenen proa qualitat per oferir-nos els seus nous temes en directe)
No és un comiat, és un fins aviat Keane, que moltes nits de concert siguin com aquesta.