PARERAS PARELLADES: DE POR. CRÍTICA DEL SEU NOU TREBALL 2008

L’ enregistrament sonor no defrauda i consolida la qualitat d’aquests músics, d’aquests grans músics.
Ens trobem davant d’un treball d’elevada càrrega rítmica, que transmet sobretot una musicalitat de caràcter festiu influenciada en algun dels seus temes per sons àrabs i cubans, però mantenint com a base la música de clara tendència popular dels païssos catalans, per la integració de la tenora, la trikitixa o la mandolina com acompanyament i uns arrangaments frescos i vitals.
Un còctel de registres que li donen una originalitat, ja reflexada de per si en el disseny artístic del disc d’ en Marc Creus.
Dins d’aquest treball es podria parlar de tres grans grups de cançons clars dintre de la globalitat del disc:
a) tres perles: Absent, Mic mic i Cercant gamuses, que li donen un to seriós i profund, que posa a flor de pell la sensibilitat que transmeten. I a on la lletra com la música han trobat el seu lloc.
b) Un altre grup de cançons transgresores en el sentit de la paraula com a atrevides i descarades com són: Urbanita, Poruc, Son Pil... a on el grup es capaç de fer una crítica agoserada d’algun dels problemes als quals s’enfronta la societat i la gent del dia a dia, la gent del nostre país.
c) I el tercer conjunt de cançons clarament festiu: Tiruli, La dona de paper, Trons, llamps i mals d’espants... que no es questionen una manera de pensar ni d’actuar, que només ens donen a conèixer la cara amable de la vida, que ens transporten a un concert de festa major, que ens farien saltar i ballar en un nit d’estiu estrellada.
Un altre punt a favor li dóna la sensual veu d’en Parelladas i la carismàtica veu d’en Pareras que fan encara més genui aquest producte.
Parlem d’un treball que s’obre a poc a poc camí amb un so característic, amb un so que fa palés un nou espai en el panorama de la música actual.