CRÓNICA DEL MIG ANY 2008

Sí, ja estem al juny, al juny del 2008 i aquest any sembla que el rellotge ha posat les manetes al spring i el temps més que acompanyar-nos ens ha anat empenyent pels dies i elsl mesos sense donar-nos ni las més miníma treva.
Hem esdevingut espectadors, jutges, secretaris, revolucionaris, patidors i jugadors de molts fets.
Vàrem escoltar les paraules màgiques: crisi i desacceleració i alguns ho estan vivint a les seves butxaques més del que s'ho esperaven i els altres han començat a posar mesures per tal d'agarantir els seus interessos oferint preus rebaixats, cotxes, viatges i d'altres estrategies que no milloraran el difícil problema de l'habitatge.
Vàrem votar per tornar a canviar el nostre món i les promeses electorals (alguns van dir que ens regalarien 400 euros que l'any, que senyors hauren de retornar l'any que ve) no han fet que la situació es modifiqui, la dreta es trenca i l'esquerra catalanista ens demostra que no es pot tirar endavant un país així.
Ens hem tornat més ecològics, el bicing tot i els seu problemes i enganys tira endavant. Però no ens mostren gaire ecològics en altres aspectes i això es reflecteix en els nostres carrers, tot i la campanya de l'Ajuntament: aquí reciclem, m'agradaria saber quants vegades fa falta canviar de mobles o de tele a l'any per fer un canvi de look a la nostra casa, amb el ple convenciment que això alleugirà les nostres penes.
Vàrem mirar al cel demanant aigua a Santa Barbara i ens van caure quaranta dies i quaranta nits de diluvi, que han provocat tirar enrera una obra que Barcelona necessita, tot i que estic d'acord també amb els tarragonins, però la política de distracció de la premsa ens ha deixat molt mal parats als que vivim a Barcelona, no tots tenim piscines o ens dutxem cada dia.
I sense comentaris pel que fa a la campanya: Jo visca Barcelona, rentat d'imatge d'una ciutat que torna a estar a les seves hores més baixes.
I no acabaria mai si hagués de comentar tot el que ens ha passat i ens passarà el que queda de la resta de l'any.
Només una mica d'humor davant aquest panorama. L'altra dia una àvia em va preguntar pel carrer si sabia com recuperar les dades d'un missatge del seu mòbil. Havia esborrat un missatge a on la seva filla ( que estava de viatge per feina) li havia posat a on havia d'anar a recollir la seva neta aquella tarda. La pobra dona només recordava que era una casa al carrer Muntaner i que l'amigueta de la seva neta és deia Anna. Cap telèfon de contacte i cap adreça, pobra neta i pobra àvia. Espero que finalment la trobés.