Palau Sant Jordi
10 de març
21:30 h
Com no podia ser d’una altra manera, Robert Smith i els seus van impregnar el Palau Sant Jordi amb el seu més que carismàtic so neo-punk. Nou anys separen la seva última actuació a Barcelona, però semblava estar un altre cop al Palau d’Esports, la mateixa intensa emoció que em vaig emportar d’allà es va reproduïr la nit del dilluns.
Quants dies la música de The Cure, m’ha acompanyat a la meva vida, irremediablement lligada al meu desenvolupament com a persona.
Un escenari sobri, sense pantalles, només un projecció de tant en tant a la pared del Palau per identificar alguna de les cançons.
A les 21:40 h, un Robert Smith, tímid i caracteritzat d’aquella manera que l’ha fet inconfusible, sortia a l’escenari: Good night i més de 3 hores de concert s’iniciaven amb: Plainsong, The end of the world, Alt. End, Taking off...
L’atmosfera va anar pujant de to amb la música. I aquesta vegada no he volgut fer un seguiment de les cançons via mòbil perque no em volia distreure ni un moment, no volia perdre cap dels moviments d’aquest desamparat rei dels concerts i de les històries fosques.
I reconeixo que van ser moltes, moltes que recordi entre elles: Pictures of you, Close to me, Prayers for rain, Lovesong, Fascination Street, From te edge of the deep green sea,
Friday i am in love, Impossible Things, Apart, Club America, Homesick, Gone, The dream, Round&Round&Round...
Quants dies la música de The Cure, m’ha acompanyat a la meva vida, irremediablement lligada al meu desenvolupament com a persona.
Un escenari sobri, sense pantalles, només un projecció de tant en tant a la pared del Palau per identificar alguna de les cançons.
A les 21:40 h, un Robert Smith, tímid i caracteritzat d’aquella manera que l’ha fet inconfusible, sortia a l’escenari: Good night i més de 3 hores de concert s’iniciaven amb: Plainsong, The end of the world, Alt. End, Taking off...
L’atmosfera va anar pujant de to amb la música. I aquesta vegada no he volgut fer un seguiment de les cançons via mòbil perque no em volia distreure ni un moment, no volia perdre cap dels moviments d’aquest desamparat rei dels concerts i de les històries fosques.
I reconeixo que van ser moltes, moltes que recordi entre elles: Pictures of you, Close to me, Prayers for rain, Lovesong, Fascination Street, From te edge of the deep green sea,
Friday i am in love, Impossible Things, Apart, Club America, Homesick, Gone, The dream, Round&Round&Round...
El Palau Sant Jordi es va convertir en una veu, quan va sonar “ A forest”. Les palmes de la gent van crear un moment per recordar sempre.
Un repàs inicial a les seves últimes cançons, però un repàs exhaustiu d’aquells temes que han fet història, reversionades potser però amb el seu mateix màgic so.
Encara tinc la pell de gallina.
No podien faltar: Why can’t I be you?, Lullaby, In between days, Disintegration, The walk, never enough, Let’s got to bed, Just like heaven, High, Mint car, Wrong number,
Cut here...
Algun Thank you. Però el millor de tot veure al sr. Robert ballant a la seva manera a l’escenari, el públic de Barcelona s’ho mereixia.
Tres bisos i un: “These are the last five songs”, un mix de temes entre els quals com oblidar : Boys don’t cry o The Lovecats que van tancar apoteòsicament un concert 100, prop d’un quart de dues de la matinada.
God saves the King.
Un repàs inicial a les seves últimes cançons, però un repàs exhaustiu d’aquells temes que han fet història, reversionades potser però amb el seu mateix màgic so.
Encara tinc la pell de gallina.
No podien faltar: Why can’t I be you?, Lullaby, In between days, Disintegration, The walk, never enough, Let’s got to bed, Just like heaven, High, Mint car, Wrong number,
Cut here...
Algun Thank you. Però el millor de tot veure al sr. Robert ballant a la seva manera a l’escenari, el públic de Barcelona s’ho mereixia.
Tres bisos i un: “These are the last five songs”, un mix de temes entre els quals com oblidar : Boys don’t cry o The Lovecats que van tancar apoteòsicament un concert 100, prop d’un quart de dues de la matinada.
God saves the King.
No hay comentarios:
Publicar un comentario