martes, 20 de octubre de 2009

CINEMA MAGISTRAL: ÁGORA

Todo hacía preveer que esta pelicula estaría cargada de elementos delicadamente combinados para hacernos ver a una ciudad, a una sociedad, a una mujer, a la ciencia y el papel de la Tierra en el mundo desde el marco de las grandes producciones.
El sr. Aménabar le ha dado su toque personal y nos ha acercado a Hipatia, al papel de esta mujer en una sociedad de hombres, nos ha puesto en la pista entre lo bueno y lo malo para hacernos ver que cada interpretación tiene su campo, que las religiones y los extremismos no han ayudado nunca al desarrollo de los pueblos.

Verdaderamente emociona su perspectiva y nos deleita en una época que merece nuestra atención.
Puntuación: 8

sábado, 10 de octubre de 2009

PERSONES PERDUDES (LOST PEOPLE AREA)


Teatre del Raval
21.00 h

Veritablement em va sorprendre aquest petit teatre del cor del Raval.
L'acció transcorre a una casa a la platja a California. Teddy un prestigiós escriptor visita a Maggie per dir-li que li han comprat els drets d'una novel.la per fer una pel.lícula, però que, en contra dels seus desitjos, la productora no la vol a ella com a protagonista.
Al llarg de 8 escenes assistim al procés de degradació física i mental de Maggie i el seu tràgic final.
Segons els crítics existeix un paral.lelisme amb els últims dies de la vida de Marylin Monroe. Descobrim cap a on porta una vida plena de daltabaixos, marcada per la fama, relacions impossibles, descontrol personal i una mala interpretació o desconeixement del caràcter d'aquesta dona que es va convertir en la musa i heroïna de EEUU.
Els actors m'han realment meravellat en una interpretació totalment realista.

Ruta BARCELONA-SANT CUGAT DEL VALLÈS




Distància recorreguda: 11,34 kilómetros
Altitud min: 113 metros, max: 400 metros
Desnivell acum. pujant: 416 metres, baixant: 388 metres
Grado de dificultat: Fàcil
Temps: 2 horas 53 minuts

Hora de sortida: 10.00 h
No coneixia aquesta ruta només sabia que era la sortida natural del Camí de Santiago des de Barcelona i aquest matí davant de tres dies de descans he decidit explorar una mica el territori a l'entorn de Barcelona, més que res per continuar posant-me en forma que fa temps que la "màquina" no carbura i queden enrera les Barcelona-Montserrat que tant m'agradaria repetir.
És una ruta fàcil i agradable amb punts d'interés com la Font de Sant Medir, el pi d'en Xandri a tocar de St. Cugat i la fantàstica vista desde la torre de vigilància d'incendis E del Parc de Collserola.

Però el millor de tot un passi pel Monestir de St. Cugat i el dinar a La Cantonada (Plaça Dr. Galtés, 5), recomano les fantàstiques crepes que trobareu a la seva carta.

miércoles, 7 de octubre de 2009

ENIGMA DEL MES


Fa un temps aquest edifici va portar molta polèmica.

martes, 6 de octubre de 2009

EL SECRETO DE SUS OJOS

Los festivales de cine pueden ser a veces injustos en sus deliberaciones o llegar a conclusiones poco compresivas para el público en general que no goza de la mirada crítica más objetiva. Todavía no he visto la película china ganadora del Festival de San Sebastián pero este film de Juan José Campanella nos ofrece una monumental historia cargada de componentes de humor cínico, intriga, descubrimiento de la realidad de una época de la Argentina de hace 20 años, instropección y una interesante relación entre dos personajes totalmente diferentes que niegan una evidencia clara sólo conocida por todos aquellos que les rodean.
A pesar de mi cierto recelo ante el acento argentino (“dale”, lejos ha quedado mi etapa de filósofos y Calamaros…), debo reconocer que el señor Ricardo Darín borda un papel totalmente creado para él y que estos 129 minutos de ayer noche me han impactado muy positivamente.
No desmembraré más la trama, sólo un placer descubrir el secreto de esos ojos.
Le doy un 9.

miércoles, 30 de septiembre de 2009

RESOLUCIO DE L'ENIGMA DEL MES

Si, era una mica difícil pero em va fer gràcia veure aquest simbol tant antic i tant especial.
Fa 90 anys que aquesta filatelia es troba al carrer Pelai, 1.



"Filatélica Majó se fundó en 1919 por JOSÉ MAJO TOCABENS, en la calle Pelai nro.1 de Barcelona, y desde el principio se dedicó solamente a la compra y venta de sellos. Sus escaparates causaron sensación por la cantidad de sellos de todo el mundo y material filatélico, introdujo las series completas, pues en aquella época se vendían los sellos a la pieza. Fue un estudioso de los sellos reflejándolo en la revista PUBLICIDAD FILATÉLICA, de pequeño formato, publicada en 1930, con artículos amenos, posteriormente cambio de formato con reproducciones de sellos de todo el mundo y editó libros.
Colaboró con artículos y conferencias en diferentes medios de comunicación, ha sido el que más libros ha escrito sobre filatelia, todos ellos muy buscados actualmente. En 1932 empezó a editar los reconocidos albúmes de casi todos los paises de Europa, dictando unas normas de clasificación que todavía siguen las demás marcas.En 1927 organizó subastas.En 1928 publicó el primer catalogo de sellos de bolsillo de Espana.Organizo Exposiciones, en 1946 monta el primer SALÓN DE LA FILATELIA, junto a un grupo de comerciantes, en el expuso la primera colección que llamo LA FILATELIA POR LA IMAGEN, hoy la llamaríamos la primera exposición con los sellos agrupados por el tema, sentado un precedente dentro de la filatelia mundial, iniciando esta floreciente rama de la filatelia.Formó una extensa biblioteca, consultada por los estudiosos.Ha sido la primera filatélica que introdujo la informática para organizar un establecimiento de estas características.Falleció al año de la exposición filatélica ESPAÑA `75, continuando la saga su hijo Andrés y actualmente su nieta Isabel con gran dedicación."

IMATGE DE LA SETMANA

Tornem a les "andadas" i a més amb un color molt especial.

sábado, 26 de septiembre de 2009

SETEMBRE MUSICAL: BEAUTIFUL

Una de les cançons que recordo haver escoltat de molt, MOLT petita i que ara he recuperat amb nom i cognoms identificatius, que m'agradaria compartir.

MARILLION
BEAUTIFUL



Everybody knows that we live in a world where they give bad names to beautiful things
Everybody knows that we live in a world where we dont give beautiful things a second glance
Heaven only knows that we live in a world where what we call beautiful is just something on sale

And the leaves turn from red to brown
To be trodden down
To be trodden down
And the leaves turn from red to brown
Fall to the ground
Fall to the ground

We dont have to live in a world where we give bad names to beautiful things
We should live in a beautiful world
We should give beautiful a second glance

And the leaves fall from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And the leaves turn green to red to brown
Fall to the ground
And get kicked around

You strong enough to be..
Have you the courage to be..
Have you the faith to be..
Honest enough to say..
Dont have to be the same..
Dont have to be this way
Cmon and sign your name
You wild enough to remain beautiful?
Beautiful

All the leaves turn from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And we fall green to red to brown
Fall to the ground
To be kicked around

You strong enough to be..
Why dont you stand up and say
Give yourself a break
They laugh at you anyway
So why dont you stand up and be
Beautiful.

1909: FOTOGRAFIA, CIUTAT I CONFLICTE


Em considero un enamorada d'aquesta ciutat, de Barcelona, tot i les seves deficiències, els seus problemes i conflictes i aquesta exposició de fotogràfies (mare meva, aquest mes podria haver fet un monogràfic de fotografia) d'un temps cap al 1909 m'ha descobert nous detalls de la mateixa. Els interessos de l'época, com la va marcar la Setmana Tràgica, la burgesia, les diferentes classes socials, el dia a dia de la ciutat, llocs estratègics que van aparèixer i tot i seguit de detalls que em fan sentir-me més a prop de la seva història.

És una exposició que vol oferir una visió espectral de la producció fotogràfica barcelonina del primer quart del segle XX referent al territorri, les classes socials i els seus espais de convivència. Recorregut circular que s'inicia amb la reforma de la Via Laietana i acaba amb els carrers desapareguts per aquell esbudellament urbanístic.
Espectacular la fotogràfia d'un solitari Hospital de Sant Pau i del Passeig de Gràcia en plena ebullició.

El llibre de l'exposició és una petita joia.

Fins als 16 de gener del 2010
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Pl. Pons i Clerch, 2 2on


HOMELESS NEI GUAI


Després d'acomplir tots els rituals del perfecte turista a Itàlia (pasta: linguine a la scampi a un restaurant d'aquells de tradició familiar que et fan descobrir el taranna d'un país, gelato amb briotx a la via Dante i caputxino a les Galeries Vittorio Emmanuelle a un local de solera) i gaudir del soroll dels tramvies taronges de fusta que circulen pels bulliciosos carrers de la ciutat, capital de la moda, venia de gust marxar d'excursió per fer un tastet dels voltants.


Era molt d'hora quan vam anar a recollir el cotxe de lloguer i ens vam emportar la primera sorpresa: un Fiat 500 d'aquells nous.Un petit cotxe simbol del país ara reconvertit per al segle XXI amb el seu esperit de sempre.Veritablement la maquina era curiosa, amb tot de detalls que en altres cotxes sempre queden oblidats. Té un bon motor i corre, corre. A més és bastant estable i fa que circulis amb seguretat per les carreteres amb corbes i revolts interminables que van anar a visitar.


Vam escollir el llac Como per la seva proximitat, per conèixer els tresors que s'amaguen a tocar de les muntanyes ( potser algun actor americà, algun festival de muntanya) allà a on els llacs es converteixen en la zona de descans dominical dels milanesos. I com resultat us dic, que ho tornaria a escollir 50 vegades més, per qué ha passat a encapçalar un dels primers llocs del meu ranking personal.


Un paisatge bucòlic com pocs, als fons de la postal els Alps italians nevats i a la dreta unes aigues blau turquesa que el sol emmiratllava i convertia en un lloc idoni per a engrescar a pintors de primera fila i fotògrafs.

Les poblacions com Bellagio, Menaggio i Como ens mostren el dia a dia dels pobles tranquils de muntanya i les cases colonials del segle XVIII-XIX l'esplendor d'aquesta zona.


Una jornada de somni si no fos per la fantàstica caravana de 55 km que ens vam cruspir a la tornada cap a Milà i pel comunicat de multa que he rebut dels senyors de la Hertz que en confirmen que el petit 500 cinquechento va ser vist a una popular zona peatonal (a la plaça Mercanti) prop del Duomo a les 22.00 h captat per les camares de seguretat, intentant fer maniobres per sortir entre dos estàtues donat que no hi havia manera de sortir d'allà i espantant a uns quants vianants que circulaven tranquilament.

Un altre cop en Homeless nei guai.