No sé que hago aquí, en este mundo virtual.Quizás un reto. sólo me puedo definir como un ser en constante movimiento, callejeando por la vida.¿A dónde me llevará? Tampoco lo sé.Pero ya lo acabaré descubriendo.
viernes, 31 de enero de 2014
MÚSICA PER A UN MES DE GENER A MIG GAS
Arcade Fire i una cançó que segurament escoltarem al Primavera Sound. Com buscar vida a la música.
miércoles, 22 de enero de 2014
sábado, 18 de enero de 2014
FUNDACIÓ MIRÓ: DAVANT DE L'HORITZÓ
Revisió del concepte d'horitzó des de diferents representacions per artistes moderns i passant de puntetes pel land art.
Hauriem de discutir quin és el significat específic de l'horitzó a la vida diaria i a la pintura, com ha estat tractat pels diferents artistes durant l'història de la pintura.
També s'hi troba present la fotogràfia amb la seva particular visió.
Les sales es troben per temátiques, però la veritat ho he trobat una mica desangelat, sense cap tipus de panell explicatiu o de reflexió que pugui reconduir la impressió del visitant. Ja ho sé, és art i cadascú ho ha d'interpretar però trobo que alguna referència més hagués estat interessant.
Els comentaris o diàlegs al que es fan referència, es troben situats a la part de dalt dels quadres, una mica amunt pel meu gust però són molt interessant, no deixar de llegir-los.
L'expo comença amb una sala amb un fantástic quadre de Modest Urgell, una obra de Perejaume i la reflexió del mateix Mirò sobre l'horitzó.
Fantàstiques obres, algunes d'autors dificils de veure normalment :Richter, Duffy, Valloton, Ernst, Nolde.
D'altres simplement admirables: Monet, Magritte, Hockney, Raurich....
Una gran col.lectiva que no s'ha de deixar de veure.
ROSA TATUADA AL TNC
Teatre Nacional de Catalunya
20.00 h
Tot un gust veure com a protagonista a Clara Segura (Serafina delle Rose) en un paper que enfatitza encara més els seus dots interpretatius dramàtics.
Tot un plaer trobar-se davant d'una adaptació de Tenessee Williams que transmet el seu poder, que porta aquestes emocions a vegades oblidades fins a l'extrem i que et fa sentir molt viu, molt dintre de l'obra, tocat potser per aquest vent de sensualitat implicita que la vesteix.
Destacar també el paper de Marta Ossó (Rosa delle Rose) que evoluciona a mesura que transcorre la història.
I aquest conjunt, acompanyat d'unes veus en viu cantant i recitant que feien posar els péls de punta, un recurs divertit amb una cabra simbólica per trencar els moments de máxima intensitat i una escenografia d'una casa de modista que ens porta a l'ambient italià d'una barriada siciliana a Estats Units.
Un recordatori per part de Clara Segura a Anna Lizarran que fa un any ja que ens va deixar.
Aplaudiments sincer d'un públic que davant d'una obra de quasi tres horas no va perdre en cap moment l'atenció de l'escenari.
Intensitat i passió teatral juntes.
DE VUELTA...
De vuelta a casa, de vuelta a este blog, lo irremediable se lleva dentro escondido, el dolor de la perdida se ahoga minuciosamente tras una capa de irreprochable sociabilidad. La vida te enseña que uno no vuelve a ser el mismo y que el insomnio se acrecenta para continuar respirando un tiempo hermoso que nos es concedido, del que nos beneficiamos quizás sin entender demasiado por que.
Los amaneceres de la existencia continúan estando llenos de nuevas oportunidades que uno no puede desaprovechar.
Los amaneceres de la existencia continúan estando llenos de nuevas oportunidades que uno no puede desaprovechar.
miércoles, 8 de enero de 2014
A MI PADRE
Se lo llevaron los Reyes Magos pero siempre estará en mi corazón. Se fue en silencio, tranquilo, esa mágica noche de este año pero me dejo recuerdos infantiles de cangrejos, excursiones por cerros y majadas imposibles, la bicicleta que me regaló hace 28 años y con la que todavía circuló. No era un hombre de muchas palabras pero admiraba su valentía, su fuerza de voluntad, su tesón. Fotografías de momentos, de recortes de vida, de vacaciones, tiempos en los que me enseñó quizás a ser la persona que soy y en los que aprendí tantas cosas que no olvidaré. No te olvidaré nunca.
Tu recuerdo siempre me acompañará en mi camino, en nuestro camino.
Tu recuerdo siempre me acompañará en mi camino, en nuestro camino.
lunes, 6 de enero de 2014
CINEMA: MITTY
No iba muy convencida a ver esta película, pero el buen rollo que produce y las ganas de superación que te deja ya de por si son dos puntos fuertes. La interpretación de Ben Stiller magistral.
La historia creible o no, se puede dar como buena, no quiero desvelar nada y la banda sonora ya te acaba de seducir: Arcade Fire (Wake up), Davie Bowie y Of Monster on me, la guinda de una sesión memorable.
Para los que están de vez en cuando en las nubes y que nunca dejemos de estarlo.
viernes, 3 de enero de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)