Però avui he volgut afegir una nova entrada, un nou post per què l'ocasió ho mereixia i més quan es veuen recompesats els esforços d'aquells aventurers, d'aquells treballadors ferms i imparables del benestar personal que un dia trobes en el camí de l'existència.
Un dia en què aquest homeless, semi-peix de secà es va apropar al poliesportiu Sagrada Familia, es va ficar dintre d'una piscina i va trobar-se amb la primera persona (un monitor anònim) que la va animar a fer un curset de piscina no fa gaires anys.
I aquesta persona, ara ja un amic, en Joan Cabrera, apart de demostrar que la seva tasca professional és valuosa en el dia a dia, ens ha ensenyat a estimar l'aigua no només com a mitja d'esbarjo sino com a teràpia de retrobament amb un mateix.
Ara arriba la recompensa, i veiem com el seu savoir fer dintre del món de les terapeùtiques aquàtiques (Watsu) li ha reportat un esdeveniment, una entrevista a on ens fa més propera la seva manera de veure i viure aquesta saludable aigua.
Podeu llegir l'entrevista completa a:
http://joomla.bienestarnatural.net/index.php?option=com_advertising&view=advertising&Itemid=63