Tant de bó que aquest vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, ens faci recapacitar davant la situació a molts païssos que encara posen barreres a les seves ciutats, pobles, entre els seus ciutadans, famílies, entre les cultures, barreres polítiques o religioses.Tant de bó, que desapareguin els murs exteriors i els nostres murs interiors.
Hola
ResponderEliminarExisten muros grandes y pequeños, desgraciadamente es más fácil tirar los grandes que los pequeños, los pequeños son los que nos separan entre personas próximas por cuestiones a veces insignificantes pero eso ocasiona que no nos podamos unir para romper los grandes. Aprovecho esta entrada para saludarte y agradecerte el enlace a mi blog. Ya hablaremos.
Un saludo
Vaig viure molt de prop (interiorment) la caiguda del Mur, ja que havia estat a Berlín el 1985 i vaig tenir l'oportunitat d'entrar a Berlín Est quan encara estava dividida la ciutat. Crec que la caiguda del Mur és un aconteixement històric de primer ordre, que explicarem als néts.
ResponderEliminarEl que també crec, però (llámame pesimista...) és que per cada mur que cau, se n'aixeca un altre.