UNA MIRADA A L'ACTUALITAT

Sí, en certs moments m’agradaria impregnar-me del formidable caràcter crític d’en Atticus i donar als meus repasos de l’actualitat, del “make in of” del dia a dia, aquella mirada atractiva i original que trobo en els seus posts.

Deixant enrera càrregues sentimentals del subconscient, el meu retrobament amb lal ciutat ha estat al mateix punt a on la vaig deixar: obres i més obres per totes bandes: TAV (amb esquerdes al cr. Mallorca), noves parades de metro, asfalt anti-soroll, restauració d’edificis, re-estructuració de carrers, les sempre mítiques obres del carrer Balmes. Terminis que s’allarguen com goma elàstica a un ritme de treball tortuga. Creieu raonable que es trigui en asfaltar un carrer de 3 a 4 mesos, un carrer de 300 m?
Aquests plans subvencionats a on carrers que es troben en bon estat són aixecats i només serveixen per dilapidar uns diners pressupostats que beneficiaran com sempre les butxaques d’uns pocs.

Una mirada enrera em porta també a recordar personatges que han desapareguts aquests dies: en Bobby Robson per mi un dels grans del Barça, en Dani Jarque (qui ho anava a pensar), Isidor Cònsul l’editor de Proa, precursor d’aquella col.lecció de color taronja tan excel.lent en autors i que tots en tenim a casa algun exemplar i la senyora Carme Lazaro, una anònima que va lluitar contra el càncer fins a les seves últimes conseqüències i que no va deixar de viure fins al seu últim dia.

De tornada del Grec, del retallat festival d’estiu que en altres époques era una glòria de la ciutat, amb tota una sèrie d’espectacles de renom que ara s’ha convertit en un seguit d’actes de teatre, música i animació que només destaquen pel seu desencert.

No puc oblidar el bombardeig dels mitjans de comunicació sobre aquesta grip A que ens portarà la pel que es veu pandemia del segle XXI. A on s’ha vist un desplegament de nocives intencions que només volen crear un estat de por, un estat de colapse.
Volen apartar la nostra mirada de la crisi, tan profunda que estem patint? Què aconseguim amb aquest estat de continúa paranoia?
Algú em podria dir quantes persones moren de grip cada hivern a Catalunya?

I més i més coses que no poden deixar sense esmentar: ordinadors a les aules quan només existeixen dues editorials que preparin textos per l’ensenyament, falangistes i autodeterminació a Arenys un conflicte sense fonament i que delimita la llibertat. Un Estatut que no es concreta, un finançament que no arriba, i que el Govern de Catalunya quasi haurà de retornar integrament al Govern Central.
Moltes coses que posen de manifest que el moment en qué vivim és complicat i continuarà sent complicat per a molta gent que ha perdut el seu lloc de treball.

I podria omplenar i omplenar fulls d’un llibre que escriu la nostra història i que té multitud de capìtols per estrenar, però això serà tema d’un altre post.