No sé que hago aquí, en este mundo virtual.Quizás un reto. sólo me puedo definir como un ser en constante movimiento, callejeando por la vida.¿A dónde me llevará? Tampoco lo sé.Pero ya lo acabaré descubriendo.
miércoles, 30 de septiembre de 2009
sábado, 26 de septiembre de 2009
SETEMBRE MUSICAL: BEAUTIFUL
Una de les cançons que recordo haver escoltat de molt, MOLT petita i que ara he recuperat amb nom i cognoms identificatius, que m'agradaria compartir.
MARILLION
BEAUTIFUL
Everybody knows that we live in a world where they give bad names to beautiful things
Everybody knows that we live in a world where we dont give beautiful things a second glance
Heaven only knows that we live in a world where what we call beautiful is just something on sale
And the leaves turn from red to brown
To be trodden down
To be trodden down
And the leaves turn from red to brown
Fall to the ground
Fall to the ground
We dont have to live in a world where we give bad names to beautiful things
We should live in a beautiful world
We should give beautiful a second glance
And the leaves fall from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And the leaves turn green to red to brown
Fall to the ground
And get kicked around
You strong enough to be..
Have you the courage to be..
Have you the faith to be..
Honest enough to say..
Dont have to be the same..
Dont have to be this way
Cmon and sign your name
You wild enough to remain beautiful?
Beautiful
All the leaves turn from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And we fall green to red to brown
Fall to the ground
To be kicked around
You strong enough to be..
Why dont you stand up and say
Give yourself a break
They laugh at you anyway
So why dont you stand up and be
Beautiful.
MARILLION
BEAUTIFUL
Everybody knows that we live in a world where they give bad names to beautiful things
Everybody knows that we live in a world where we dont give beautiful things a second glance
Heaven only knows that we live in a world where what we call beautiful is just something on sale
And the leaves turn from red to brown
To be trodden down
To be trodden down
And the leaves turn from red to brown
Fall to the ground
Fall to the ground
We dont have to live in a world where we give bad names to beautiful things
We should live in a beautiful world
We should give beautiful a second glance
And the leaves fall from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And the leaves turn green to red to brown
Fall to the ground
And get kicked around
You strong enough to be..
Have you the courage to be..
Have you the faith to be..
Honest enough to say..
Dont have to be the same..
Dont have to be this way
Cmon and sign your name
You wild enough to remain beautiful?
Beautiful
All the leaves turn from red to brown
To be trodden down
Trodden down
And we fall green to red to brown
Fall to the ground
To be kicked around
You strong enough to be..
Why dont you stand up and say
Give yourself a break
They laugh at you anyway
So why dont you stand up and be
Beautiful.
1909: FOTOGRAFIA, CIUTAT I CONFLICTE
Em considero un enamorada d'aquesta ciutat, de Barcelona, tot i les seves deficiències, els seus problemes i conflictes i aquesta exposició de fotogràfies (mare meva, aquest mes podria haver fet un monogràfic de fotografia) d'un temps cap al 1909 m'ha descobert nous detalls de la mateixa. Els interessos de l'época, com la va marcar la Setmana Tràgica, la burgesia, les diferentes classes socials, el dia a dia de la ciutat, llocs estratègics que van aparèixer i tot i seguit de detalls que em fan sentir-me més a prop de la seva història.
És una exposició que vol oferir una visió espectral de la producció fotogràfica barcelonina del primer quart del segle XX referent al territorri, les classes socials i els seus espais de convivència. Recorregut circular que s'inicia amb la reforma de la Via Laietana i acaba amb els carrers desapareguts per aquell esbudellament urbanístic.
Espectacular la fotogràfia d'un solitari Hospital de Sant Pau i del Passeig de Gràcia en plena ebullició.
El llibre de l'exposició és una petita joia.
Fins als 16 de gener del 2010
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Pl. Pons i Clerch, 2 2on
HOMELESS NEI GUAI
Després d'acomplir tots els rituals del perfecte turista a Itàlia (pasta: linguine a la scampi a un restaurant d'aquells de tradició familiar que et fan descobrir el taranna d'un país, gelato amb briotx a la via Dante i caputxino a les Galeries Vittorio Emmanuelle a un local de solera) i gaudir del soroll dels tramvies taronges de fusta que circulen pels bulliciosos carrers de la ciutat, capital de la moda, venia de gust marxar d'excursió per fer un tastet dels voltants.
Era molt d'hora quan vam anar a recollir el cotxe de lloguer i ens vam emportar la primera sorpresa: un Fiat 500 d'aquells nous.Un petit cotxe simbol del país ara reconvertit per al segle XXI amb el seu esperit de sempre.Veritablement la maquina era curiosa, amb tot de detalls que en altres cotxes sempre queden oblidats. Té un bon motor i corre, corre. A més és bastant estable i fa que circulis amb seguretat per les carreteres amb corbes i revolts interminables que van anar a visitar.
Vam escollir el llac Como per la seva proximitat, per conèixer els tresors que s'amaguen a tocar de les muntanyes ( potser algun actor americà, algun festival de muntanya) allà a on els llacs es converteixen en la zona de descans dominical dels milanesos. I com resultat us dic, que ho tornaria a escollir 50 vegades més, per qué ha passat a encapçalar un dels primers llocs del meu ranking personal.
Un paisatge bucòlic com pocs, als fons de la postal els Alps italians nevats i a la dreta unes aigues blau turquesa que el sol emmiratllava i convertia en un lloc idoni per a engrescar a pintors de primera fila i fotògrafs.
Les poblacions com Bellagio, Menaggio i Como ens mostren el dia a dia dels pobles tranquils de muntanya i les cases colonials del segle XVIII-XIX l'esplendor d'aquesta zona.
Una jornada de somni si no fos per la fantàstica caravana de 55 km que ens vam cruspir a la tornada cap a Milà i pel comunicat de multa que he rebut dels senyors de la Hertz que en confirmen que el petit 500 cinquechento va ser vist a una popular zona peatonal (a la plaça Mercanti) prop del Duomo a les 22.00 h captat per les camares de seguretat, intentant fer maniobres per sortir entre dos estàtues donat que no hi havia manera de sortir d'allà i espantant a uns quants vianants que circulaven tranquilament.
Un altre cop en Homeless nei guai.
UN NOU COMIAT

Avui toca dir adéu a Alicia de Larrocha, prodigionsa pianista catalana, que als 86 anys ens ha deixat. La seva carrera va començar quan només tenia 3 anys i ha estat l'artista amb la major projecció internacional dels nostres músics compositors: màgica la seva interpretació de la Suite Ibérica d'Albeniz.
viernes, 25 de septiembre de 2009
IMATGES DE LA SETMANA
lunes, 21 de septiembre de 2009
L'HABITACIÓ DE VERÒNICA

Teatre Capitol
20.30 h
Original i desafiant portar a escena un thriller i més si té com a base una obra d’en Ira Levin. Veritablement és un dels géneres més difícils de transportar al món teatral donada la feina que han de realitzar els actors per tal de fer més creibles les seves actuacions.
Aquí quatre bons actors porten el suspens de la trama fins a l’últim moment d’una manera extraordinària i ens meravellen amb una gran interpretació.
Qué amaga el passat d’aquests personatges? Qué amaga l’habitació de Verònica?
Aquí quatre bons actors porten el suspens de la trama fins a l’últim moment d’una manera extraordinària i ens meravellen amb una gran interpretació.
Qué amaga el passat d’aquests personatges? Qué amaga l’habitació de Verònica?
lunes, 14 de septiembre de 2009
VISA POUR L'IMAGE 2009
Perpinyà
11/09/09
Com sempre sorprenent el pas per aquest Festival Internacional del Fotoperiodisme; un festival d’una qualitat excepcional i d’una densitat esgotadora, un més que ampli recorregut fotogràfic.
Ens demostra cada any l’interés que genera encara que alguns diguin que comença a estar morta aquesta disciplina.
Visa pour l’Image ens descobreix i confirma les milors producccions anuals que repassen l’autèntica història del món, abandonada cada cop més pels grans mitjans de comunicació, per explicar-nos altres històries més mediàtiques i més frívoles.
A part d’això les millors fotogràfies escollides per al World Photopress.
Molts fotògrafs a destacar:François Le Diascorn, Viktor Drachev, Miquel Dewer-Plana…
Aquest any em quedo amb tres moments molt específics:
Abbas i la fotografia d’una familia jueva a Gaza en un supermercat a on l’home es troba comprant armat.
Brenda Ann Kennally i la seva plasmació de les families desestructurades de la ciutat de Troy.
Luca Catalano Gonzaga, i els seus nens nepalesos, que treballen dotze hores per un euro.
Tots els conflictes que veus aquí acompanyen la visita i et fan situar en el punt que un es troba originariament : Guatemala i els maras, la República de Belarus, Mèxic i els seu cartels, l’Orient Mitja, terres africanes devastades per guerres i malalties… i tot des d’un punt de vista dramàtic, cru i real.
Al vespre carretera i manta cap a Barcelona amb una carpeta plena sota el braç de noves fotografies, de nous conflictes i també de conflictes coneguts ja, de noves temptatives que conformaran potser noves històries, nous camins.
Potser aquests conflictes retrobats romandran en el subconscient de tots aquells que han passat per les seves sales i guiaran a tots aquells personatges que amb les seves camares continuaran retratant la realitat del món i en la portaran tant a prop que no ens poguem resistir a observar-la.
http://www.visapourlimage.com/
jueves, 10 de septiembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)